Adéu a la reixa de Gibraltar.

El Govern espanyol ha arribat a un "principi d'acord" amb el Regne Unit per evitar un Brexit dur a Gibraltar que implica l'entrada de l'Penyal a l'espai Schengen per primera vegada en la història.

Això permetrà "fer caure" la Reixa fronterera, en paraules de la ministra d'Afers Estrangers, Arancha González Laya, ja que els controls duaners estaran a partir d'ara a l'aeroport i port de la colònia. El termini perquè Madrid i Londres arribessin a un pacte finalitzava aquesta mateixa mitjanit, de manera que finalment

Laya ha anunciat amb solemnitat un "principi d'acord" amb el Regne Unit per a "aixecar la Reixa". Això implica que la colònia britànica passarà a formar part de l'espai europeu de Schengen amb Espanya com a país controlador de el trànsit de persones a l'aeroport i port de la colònia britànica. Una situació sense precedents en 300 anys de presència britànica a la Roca.

Espanya ja no haurà de controlar la frontera amb "observança escrupolosa" de totes les normes de la Unió Europea sobre fronteres exteriors. En aquesta tasca tindrà el suport durant un període transitori de quatre anys de l'agència europea Frontex. Encara que la cap de la diplomàcia no va voler entrar en els detalls tècnics, el més lògic és que hi hagi una presència de la Guàrdia Civil o de la Policia costat dels agents europeus. L'acord també suposa l'aplicació d'un règim duaner en matèria de trànsit de mercaderies i transports.

Madrid i Londres s'han donat de termini sis mesos perquè el Regne Unit i la Unió Europea signin un tractat sobre la nova situació en el Penyal, moment en el qual la colònia quedarà automàticament dins de l'espai Schengen. Una situació que no es donava amb el Regne Unit era membre de la UE. Fins que arribi aquest moment, les autoritats espanyols "flexibilitzaran" els controls a la Reixa per acostar-se al que avui dia hi ha a Schengen.

Qualsevol ciutadà britànic que viatge a Gibraltar haurà de presentar el seu passaport en el control fronterer de l'aeroport o del port de la Roca ja que formalment estarà entrant en territori europeu.

Un baló d'oxigen

L'alleujament va ser la nota predominant davant l'amenaça de tancament d'una frontera que cada dia veu passar uns 15.000 treballadors transfronterers. La fluïdesa en aquesta frontera és fonamental per a l'economia de la zona. Comerços, bars, restaurants i moltes petites i mitjanes empreses no podrien mantenir-se sense Gibraltar. Un informe de la Cambra de Comerç de el Camp de Gibraltar va xifrar la seva impactar en PIB de la zona en un 24%, 695 milions d'euros. Si l'atur entre els 32.000 anglesos de el Penyal és d'un 1%, a la localitat fronterera de La Línia (63.352 habitants) arriba al 35%. A un costat i altre de la Reixa hi ha una de les bretxes en renda per càpita més demolidors de l'món.

A la comarca de el Camp de Gibraltar, alcaldes, empresaris, treballadors o sindicats van entonar a l'uníson la benvinguda a un acord de què demanen conèixer detalls i lletra petita. A falta d'una lectura més assossegada i que es perfilin molts serrells, per primera vegada en dècades, admeten a la zona, s'obre l'oportunitat que desaparegui aquesta frontera que ha llastat oportunitats a banda i banda però, sobretot, en l'espanyol , amb una de les comarques andaluses més apallissades i amb pitjors índexs socioeconòmics. Queden moltes qüestions enquistades i no és la panacea, aclareixen els afectats, però dóna oxigen. Els alcaldes reclamen anar a una situació econòmica que trenqui la dependència de l'Penyal però la realitat és la que és.

"Potser des d'altres llocs d'Espanya prefereixin mirar cap a un altre costat però la realitat és que hi ha un dependència econòmica de la comarca del Camp de Gibraltar de el Penyal i que aquest acord és la millor notícia possible", ha considerat l'alcalde de Sant Roc, Joan Carles Ruiz Boix (PSOE). "Es van dissipar els majors temors", ha sentenciat. El regidor de la Línia, Juan Franco (La Línia 100%), ha assenyalat igualment que l'anunci és "un baló d'oxigen". S'ha acabat la "incertesa brutal" dels últims mesos. La situació hauria estat molt complicada en el cas d'un tancament dur de la frontera. La comarca el va conèixer, al costat dels seus devastadors efectes amb el tancament que va ordenar Franco, el 1969, i que va durar fins a l'obertura total el 1985. La Junta d'Andalusia, de PP i Cs, també va celebrar la notícia. La ministra González Laia va telefonar al president Juanma Moreno abans de comparèixer.

Epitafi per Salvador Illa

 

Salvador Illa, ministre de Sanitat durant la pandèmia que fins a la data ha causat prop de 70.000 morts a Espanya, acaba de declarar: "Ho he fet el millor que he pogut". Aquestes paraules, que sonen a l'epitafi en què ja pensa i amb el qual potser somiï el ministre respecte a la seva defunció política, no semblen evocar els nobles valors de sacrifici i compliment de l'deure a què feia referència Truman. Més aviat, es diria que busquen una mena d'exculpació davant dels ciutadans. Quan algú implora una condemna popular per ineptitud, potser tema ser jutjat per alguna cosa pitjor. Ser llicenciat en Filosofia amb una vida laboral exclusivament en càrrecs polítics de PSC, amb tarannà afable i educat, pot ser, creu el ministre de Sanitat, un bon perfil per una exempció de responsabilitat.

Un arquitecte davant la caiguda d'un edifici serà jutjat per la seva actuació, no per les seves limitacions plenes de bons desitjos. El món real jutja els professionals pels resultats i no per les intencions. Per què per als polítics és tan diferent? És prova d'engany, o infantilisme, que ve a ser el mateix, però pitjor, que parteix de la premsa i la politologia científica, només parlin de les suposades intencions bondadoses dels governants mentre els espanyols pateixen els dramàtics resultats de les seves actuacions.

La tosca propaganda

En el moment íntim de l'hora final s'escriuen els epitafis, ja sigui el d'un treball, una relació o la fi de la vida mateixa. Davant la pèrdua de tota la resta, es requereix la concurrència de dos requisits, estil i honradesa. Potser la fi de la pandèmia estigui a prop ara que hi ha una vacuna, però la vulgaritat torna a ser la forma d'actuar de Govern amb el seu tosc assetjament propagandístic.

L'honradesa mai va ser una convidada a la gestió governamental de la pandèmia. És cert que Illa, Simó i el Govern van fer el millor possible? Algú fa tot el que pot i compleix el seu deure, quan utilitza els recursos existents amb la informació disponible. Quan, en ple descontrol de contagis de març, van afirmar que l'ús de mascaretes no era recomanable, i que fins i tot resultava contraproduent, ¿era aquesta la informació en poder de Govern o van mentir per ocultar el desproveïment d'un material bàsic que salvava vides ?. Va ser això fer el millor per als ciutadans o per a un Govern que no havia gestionat compres quan va tenir coneixement de virus ?. Ara es bloqueja durant més d'un mes un pla de tests d'antígens a la xarxa de farmàcies de la Comunitat madrilenya, on es disposa d'informació i solvència professional per a la seva utilització

El Govern es va negar a fer un reconeixement públic dels informes que obraven en el seu poder des de gener per poder celebrar la manifestació feminista de el 8 de març, però això no hagués estat incompatible amb preparar-se, encara que fos amb discreció, comprant un material que ja adquirien altres països al febrer. L'obsessió propagandística per amagar una mala gestió va paralitzar tot un Estat, tota una Administració i torpedinar el funcionament d'altres, com la prohibició a algunes comunitats autònomes perquè detinguessin la seva activitat, com van fer amb Madrid. Ara es bloqueja durant més d'un mes un pla de tests d'antígens a la xarxa de farmàcies de la Comunitat de Madrid, on es disposa d'informació i resultats òptims sobre la seva utilització. La injustificada demora, de nou, és fer tot el que es pot, senyor ministre, a costa de seguir exposant la vida dels madrilenys en el seu tauler polític de confrontació?

La postura de l'oposició

Durant els mesos de confinament se'ns va prohibir demanar explicacions sobre el desproveïment, sobre els tests inexistents, els contractes opacs multimilionaris, els informes que advertien de la pandèmia que planava sobre el nostre país o la identitat dels experts que prenien les decisions després dels quals s'ocultava el president de Govern. Segons les seves pròpies declaracions: "Jo no ho decideixo, és la ciència". Res podia ser preguntat. "No és el moment, quan tot passi. Antipatriotes. Irresponsables ". Ara que la vacuna ha arribat, considera l'oposició que és un bon moment per lluitar sense descans per l'aclariment de la gestió que va acceptar ajornar? Portem 71.000 morts, cap dimissió i un Estat d'alarma de sis mesos més, en què l'Executiu delega el problema a les comunitats autònomes.  

És urgent exigir transparència i rendició de comptes, cal que la democràcia deixi d'estar suspesa sota una excepcionalitat prorrogada. Durant mesos s'han adoptat nombroses decisions que poden haver suposat una vulneració dels drets i llibertats fonamentals, un menyscabament el sistema democràtic. Al costat de la vacuna, ha arribat el moment d'una necessària i profunda investigació parlamentària, i periodística, sobre totes aquestes qüestions, incloent l'actual procés de vacunació, ple d'opacitats i d'incògnites. Necessitem posar llum sobre els moments en què la democràcia va poder haver estat suspesa, ja que és l'única forma d'evitar la consolidació d'un sistema feble i vulnerable a tota mena d'atacs en un moment en què des del Govern i els seus propis socis, no paren de perpetrar-. 

Cal evitar que es consolidi, que es converteixi en 'pura normalitat' la pèrdua de drets fonamentals, com el dret a una informació veraç, que és substituït per una versió oficial. Es diria que les paraules de ministre busquen una mena d'exculpació davant dels ciutadans. Quan algú implora una condemna popular per ineptitud, potser tema ser jutjat per alguna cosa pitjor. El 2021 pot ser l'any en què s'escrigui l'epitafi d'una pandèmia, en la nostra mà està que el Govern no escrigui l'epitafi de la nostra democràcia.

Irene Gonzalez - Vox Populi

El complidor transparent

 L'emperador de l'imperi es va dignar donar ahir una roda de premsa protegit pel plasma per anunciar-nos que havia complert amb els seus objectius, que no són les necessitats urgents d'aquest país immers en una pandèmia i una crisi econòmica galopant. El Govern diu haver complert un 23,4% dels seus compromisos i diu complirà al juny el 33%. Sánchez ha presumit del que ha considerat un "exercici inèdit de transparència" que ha dit que es tracta d'una "radiografia tècnica, objectiva i honesta".

Aquesta rendició de comptes hauria d'haver-ho fet davant el Congrés, però donada la qualitat dels seus integrants va decidir saltar-se el tràmit ... Total per a què ...

Excel·lent, cohesionat i sobretot complidor. Amb aquests adjectius va qualificar aquest dimarts Pedro Sánchez al seu Govern i la gestió que ha dut a terme durant el primer any del seu mandat. Tot just hi ha compromisos que s'hagin quedat a la cuneta. Si de cas mitja dotzena i tots ells per causes justificades. La resta de les promeses s'han fet realitat i de forma accelerada, confirmant així que l'Executiu de coalició no s'ha separat "ni un mil·límetre" de la seva agenda "social, feminista, econòmica i social". Per cert .... S'ha oblidat dels 20.000 morts no confessats per la pandèmia.

Pel que fa a el projecte d'indult als colpistes va dir que era obligació del seu govern per tal de rebaixar la tensió i que tots ... tots ?, érem culpables de l'cop de l'1-O. i hi ha un deute pendent Aquestes factures passen per retribuir amb indults el suport de l'independentisme i impulsar una revisió de la institució monàrquica que, sense arribar a el llistó abolicionista que propugna el seu soci minoritari a La Moncloa, serveixi per reforçar el missatge que, al menys fins que el Govern de coalició prengui cartes en l'assumpte ja que es tracta d'una estructura anacrònica i fins i tot tendent a la corrupció.

Finalment el Ministeri de Sanitat ha fet públics els noms dels 15 tècnics que formaven part de l'comitè que va assessorar a Govern al maig i juny sobre la desescalada a les comunitats autònomes durant la primera onada de la pandèmia de COVID-19, obligat per una resolució del Portal de Transparència.

En concret, els experts que van formar part d'aquest comitè van ser 14 funcionaris dependents de l'Ministeri de Sanitat: Amb Fernando Simón al capdavant, més un expert extern, el vicepresident de l'Associació Madrilenya de Salut Pública (Amasap), Javier Segura de el Pou.

Gibraltar treu el cap a l'abisme d'un 'Brexit' dur a l'espera d'un acord entre Espanya i el Regne Unit

La colònia britànica es convertirà en frontera exterior de la UE si Madrid i Londres no aconsegueixen un pacte abans de al 31 de desembre

Gibraltar està en solfa. La sortida definitiva del Regne Unit de la Unió Europea deixa desemparat a l'Penyal i als seus 34.000 habitants i sumits en la incertesa als més de 13.000 espanyols que creuen diàriament la reixa per treballar en territori de la colònia britànica. A dos dies de la fi de l'any, ni uns ni altres saben què els depararà el començament de 2021. Londres i Brussel·les han arribat a un acord que defineix les condicions de la nova relació que mantindran a partir d'ara Regne Unit i els seus vells socis de l' Unió, però no ha passat el mateix amb Gibraltar.

Entre el pal i la pastanaga. A 72 hores que, a les dotze de la nit de l'31 de desembre, el Regne Unit quedi definitivament fora de la UE, la ministra d'Afers Estrangers, Arancha González Laya, ha assegurat aquest dilluns que Espanya està disposada a "aixecar La Reixa" per facilitar la lliure circulació de persones amb Gibraltar; però, ha advertit, en cas que no s'assoleixi un acord, el Penyal serà "l'únic lloc on s'apliqui un Brexit dur". El seu estatus està pendent d'un pacte entre els governs espanyol i britànic. Un pacte que encara no s'ha produït i que en cas de no aconseguir-se abans de la mitjanit del pròxim dia 31, convertirà el Penyal en frontera exterior de la UE. 'Brexit' dur per a un territori que va votar massivament en contra de de l'desenganxament britànic de el club europeu.

"No hi ha pla B: O arribem a un acord o Gibraltar serà frontera exterior de la UE". Amb aquestes paraules defineix la ministra d'Afers Exteriors espanyola, Arancha González-Laya, la situació a la qual s'enfronta la Roca. La Unió Europea va admetre l'exigència espanyola segons la qual qualsevol acord que afectés a la relació de Gibraltar amb la UE hauria de comptar prèviament amb el vistiplau d'Espanya. L'interès prioritari de Madrid passa per arribar a un acord amb Londres que "faciliti i simplifiqui a l'màxim la mobilitat".

Tot i que la ministra no va voler revelar els punts de desacord, fonts del seu departament van negar que Espanya exigeixi la presència dels seus policies a l'aeroport de Gibraltar, construït sobre l'istme ocupat il·legalment pel Regne Unit, com han suggerit alguns mitjans. Ni Madrid ni Londres donen detalls dels obstacles que jalonen la negociació encara que tots dos, i principalment Espanya, asseguren estar decidits a esgotar totes les possibilitats i dialogar a la recerca d'un pacte abans que arribi el canvi d'any.

Però si l'acord no prospera, Gibraltar serà a tots els efectes un país tercer a els ciutadans no se'ls aplicarà cap dels beneficis que sí que reconeixerà la UE als britànics.

El Govern prepara el camí per als indults als líders separatistes

Carmen Calvo deixa clar que és l'Executiu qui pren la decisió sobre els indults

Malgrat que els líders separatistes presos no han donat mostra de cap penediment, malgrat que Pedro Sánchez va afirmar fins a la sacietat durant la campanya electoral que no hi hauria cap mesura de gràcia per a ells i malgrat l'informe negatiu de la Fiscalia, la realitat és que el Govern prepara el camí per l'indult.

El que si sembla complicat és que arribi abans de les eleccions del pròxim 14 de febrer a Catalunya, si això es produís seria una garrotada important per a les aspiracions electorals de PSC de Miquel Iceta.

En canvi, el desig de Unides Podem, soci de govern dels socialistes, és que es fessin més aviat possible, sabedors que això no reportaria cap conseqüència electoral per a la formació estada en les catalanes que es troben a la volta de la cantonada.

La Fiscalia va ser contundent i dura la setmana passada quan va assenyalar que no hi havia "cap raó admissible en dret" que justifiqués aquesta mesura. Fer-ho, van assenyalar, suposaria premiar "a l'governant deslleial i corrupte".

El PP avisa que no acceptarà indults per part de Govern als polítics presos pel procés independentista, adverteix que si s'acaben concedint els recorrerà davant el mateix Tribunal Suprem perquè els considera "il·legals". El PP confia, per ara, en que l'informe preceptiu de l'Suprem detingui aquesta possible intenció de l'Executiu. La vicepresidenta, Carmen Calvo, va recordar ahir que aquesta competència correspon a Govern a l'marge del que sostinguin els informes tècnics encarregats a la Fiscalia i al mateix tribunal.

La Fiscalia demana que Podem segueixi investigat per finançament irregular

 Pablo Iglesias en un acte de campanya a 2019

Veu indicis de delicte electoral i falsedat documental, però considera que és més garantista que la persona jurídica segueixi com investigada.

La Fiscalia Provincial de Madrid ha presentat un escrit davant del Jutjat d'Instrucció número 42 en què sosté que Podem ha de seguir tenint la condició de persona jurídica imputada per un presumpte delicte de finançament irregular en relació a l'contracte de consultoria electoral amb l'empresa Neurona Comunitat .

En un escrit, la fiscal informa així en contra de el sobreseïment que havia demanat Podem, doncs si bé el Ministeri Públic el que aprecia són delictes de falsedat documental i delicte electoral, que no serien atribuïbles a la persona jurídica, considera que mantenir la imputació per finançament irregular en aquest moment de la instrucció, és més garantista per al partit.

«Si ens centrem exclusivament en el contracte de Neurona, hi ha indicis que l'objecte de la mateixa era la pròpia finançament de el partit des del compte electoral», assenyala la Fiscalia, per a qui «la tipificació inicial» d'aquest delicte de finançament irregular «no és absurda o arbitrària ».

Afegeix, però, que en la seva opinió, «de les diligències practicades de moment no hi ha indicis d'aquesta presumpte finançament irregular». Amb tot, entén que atribuir a el partit la condició de investigat «resulta més garantista per al mateix ja que li permet prendre coneixement de la recerca i garanteix que, si de el resultat de les diligències ha més indicis del finançament pugui defensar-se i proposar diligències» .

«Més encara, si no tingués la condició de investigat, mal podria proposar prova o interposar recursos com ha vingut fent al llarg de l'procediment», afegeix l'escrit.

Delicte electoral i falsedat

És el mateix criteri que ha mantingut la Fiscalia des de l'inici, ja que en la seva opinió, de tots els assumptes que va denunciar l'exadvocat de Podem José Manuel Calvente, com el sobrepreu en les obres de la seu de el partit o els plusos salarials de la seva cúpula econòmica, «els únics fets respecte dels quals hi ha indicis racionals de delicte són els referits a la contractació amb la mercantil Neurona».

En línia amb el que ja va manifestar en un informe la Fiscalia de el Tribunal de Comptes, la Provincial de Madrid considera que els fets «són susceptivles de ser incardinats en un delicte de falsedat en document mercantil i un delicte electoral», però són il·lícits que cometen exclusivament persones físiques, que no persones jurídiques. En el cas de l'delicte electoral i d'acord a el Codi Penal, aquestes persones han de ser administradors generals de el partit, que ja estan imputats en la causa.

Ciutadans acudirà a l'Tribunal Constitucional i Europa perquè la 'llei Celaá' no elimini el castellà com a llengua vehicular

Inés Arrimadas, presidenta de Ciutadans

Arrimadas ha afirmat que la "inacció" dels governs de PP i de PSOE durant anys ha permès que es vulnerin drets lingüístics

Ciutadans acudirà a l'Tribunal Constitucional, a instàncies europees, a l'Defensor el Poble ia l'Alta Inspecció educativa per evitar que la futura llei d'educació impulsada pel Govern permeti eliminar el castellà com a llengua vehicular en les escoles de les comunitats autònomes on hi ha un altre idioma cooficial .

Així ho ha anunciat aquest dimecres la presidenta de Cs, Inés Arrimadas, a través d'un missatge i un vídeo al seu compte de Twitter, on ha rebutjat l'esmena conjunta que el PSOE, Unides Podem i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) han presentat al Congrés a el projecte de llei promogut per la ministra d'Educació, Isabel Celaá, contemplant aquesta possibilitat.

Acostades ha afirmat que la "inacció" dels governs de PP i de PSOE durant anys ha permès que es vulnerin drets lingüístics i que l'espanyol no sigui llengua vehicular a les escoles d'algunes comunitats, un "atropellament" que ara, segons ha assenyalat , els partits de Govern de Pedro Sánchez pretenen blindar per llei.

"No ens quedarem callats, ho anem a denunciar davant del Tribunal Constitucional, davant el Defensor de Poble, davant l'alta inspecció educativa i davant d'Europa", ha indicat.

I tot i que ha expressat el seu rebuig cap a l'Executiu de el PSOE i Unides Podem, Acostades ha declarat que la posició de Cs en el context de la pandèmia de l'coronavirus i la crisi econòmica i social no variarà. "Seguirem fent el que fem", "tendint la mà a tots els espanyols per salvar vides i llocs de treball, però sent ferms contra els atropellaments d'aquest Govern", ha manifestat.

 https://youtu.be/ATDK6gQ-Vqk

Meridiana tallada fins i tot per la nit de Nadal

 

El barri pateix el tall número 297

Una trentena d'independentistes del col·lectiu 'Meridiana Resisteix' han tallat aquesta nit de Nadal l'Avinguda Meridiana de Barcelona per reclamar la llibertat dels dirigents independentistes condemnats pels fets de l'procés. El tall es va produir a les portes de l'estació de metro de Fabra i Puig i va provocar retencions, tal com ha denunciat Meridiana Sense Corts. Es tracta del tall nombre 297 a l'avinguda.

El moviment veïnal 'Meridiana Sense Corts' ha denunciat en un comunicat que el tall que els independentistes han dut a terme en una de les principals artèries de la ciutat va provocar que "milers de ciutadans fessin tard al sopar de la nit de Nadal" i han denunciat " la connivència entre la Generalitat i l'Ajuntament amb els manifestants ".

"La Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d'Esquadra van tallar ahir més de 1,3 quilòmetres de l'Avinguda Meridiana la nit de Nadal per una manifestació de 34 persones" van lamentar des del col·lectiu. 'Meridiana Sense Corts' també critica que "Meridiana Resisteix es burla de tota la ciutat" i van considerar que "el tall passarà a la història per fer de Barcelona la ciutat de la vergonya".

Puigdemont desconfia de Laura Borràs i decideix encapçalar la llista de JxCat

L'expresident pròfug anirà de número ui relega Joan Canadell a la tercera posició. 

Carles Puigdemont ha decidit liderar la candidatura de Junts per Catalunya (JxCat) per a les pròximes eleccions autonòmiques. Desconfia de la capacitat de Laura Borràs per encapçalar el projecte electoral i de l'tàndem que les primàries havien propiciat entre la diputada al Congrés investigada per corrupció i el peculiar president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell. Així que en comptes d'encapçalar la llista per Girona o tancar la de Barcelona, ​​ha donat un pas a l'front no sense abans afirmar que no serà el presidenciable, paper que deixa per Borràs. 

"Tal com vaig anunciar, seré a les properes eleccions de l'14F, i ho faré encapçalant la llista per Barcelona de JxCat per fer pinya i aconseguir que Laura Borràs es converteixi la primera presidenta de la Generalitat de Catalunya", ha anunciat Puigdemont ara. 

Borràs va perdre el favor de Puigdemont pel protagonisme que acapara l'ara degradada a el segon lloc de la llista de JxCat. La seva elecció en les primàries es va interpretar com una derrota de l'resident a Waterloo, que preferia la figura més gris i en teoria dòcil de Damià Calvet. I després d'impulsar la carrera de Joan Canadell, l'empresari de les "gasolineres per la independència", ara recela de les extravagàncies de el personatge, més "activista" encara que en Quim Torra, un altre dels grans desenganys de Puigdemont. 

D'altra banda, comencen a tancar-se les llistes amb algunes sorpreses. El PDeCAT liderat per Àngels Chacón, l'exconsellera d'Empresa represaliada per no passar de l'esmentat partit a JxCat, comptarà amb Joana Ortega, que va ser una de les artífexs de la consulta d'el 9-N de 2014 (el precedent de l'1-O) i exdirigent d'Unió, com a número dos de la seva llista. I per subratllar el perfil moderat i seriós davant JxCat, Joan Rigol, un altre exdirigent d'Unió i expresident de Parlament i el professor i exconseller Andreu Mas-Colell tancaran la candidatura. 

Tres eleccions, tres partits 

Un altre dels noms propis destacats de l'separatisme, Roger Espanyol, que va perdre un ull a causa d'un cop de pilota policial durant l'1-O, encapçalarà una candidatura anomenada Coalició de Represaliades, CDR, les mateixes sigles que els comitès de la república i amb la que esperen agafar un grapat de vots. Espanyol no és un novell en matèria electoral. Va formar part de la candidatura de la CUP a al Congrés en les eleccions d'abril de 2019 sense obtenir l'acta de diputat. En la repetició d'aquests comicis va canviar de partit i es va presentar a l'Senat per JxCat collint idèntic fracàs. Així que la de l'CDR és la seva tercera experiència. 

Un altre personatge de pes en l'independentisme, el president de l'Cercle Català de Negocis, una associació d'empresaris separatistes, Albert Pont, serà el candidat de l'Front Nacional de Catalunya (FNC), formació considerada xenòfoba i d'extrema dreta per la resta dels partits independentistes. Pont encapçala una agrupació anomenada Via Única que concorrerà integrada al FNC.

La preocupació de Moncloa pel discurs de l'Rei

Hi ha veritables expectatives sobre el contingut de l'discurs de nit de Nadal de l'Rei Felip VI. Diuen els rumors que Moncloa està en tracte directe amb Sarsuela perquè el discurs de Nadal del rei done resposta a les embolics de l'emèrit. L'objectiu, segons la mateixa filtració, és que la contundència de el rei allunyi en el possible a la institució de les aventures del rei Joan Carles. Es superaran així els recels que a la ciutadania pugui suscitar la Monarquia, el que resultarà en la consolidació d'aquesta i de Felip VI.

A qualsevol se li fa evident que a Sánchez en res li interessa protegir la Monarquia o a rei. Filtrant les pressions que Moncloa està exercint sobre Zarzuela perquè aquesta condemni amb fermesa les actuacions de don Joan Carles, I si no ho fa podran els socialistes fer a l'monarca responsable dels perjudicis que per a la institució i el seu actual representant comportin les faltes de la seva pare. A sobre, com a benefici afegit, la filtració transmet la idea que el rei fa o hauria de fer el que digui el president de Govern.

Sánchez mira al nostre rei amb ulls de cobdícia, ambicionant per a ell el llustre i la majestuositat de la institució. No en té prou amb ser president de Govern. Vol ser cap de l'Estat. O al menys compartir amb ell els oripells.

Perquè el fingit altruisme de Sánchez sigui creïble, aquí està Pablo Iglesias queixant-se que Moncloa actua en aquest assumpte a l'marge d'ell i exercint pressions pel seu compte en un sentit aparentment diferent. Pablo Iglesias té la sospita que en el sopar de Nadal totes les famílies van a debatre sobre la forma d'l'Estat, si monarquia o república.

Que el tema del sopar serà el Rei sí o no, és segur per Iglesias. A el menys a casa seva i en la dels seus col·legues no es va a parlar d'una altra cosa. Per a ells, el discurs de l'Rei és com el festival d'Eurovisió o la nit dels Oscars, i si no queden per veure-ho junts com a mínim ho comenten i esbudellen durant dies, tot i que el CIS ens ha confirmat que el tema República-Monarquia preocupa només a un 3% dels espanyols.

Una altra cosa serà el que passa en els milions de llars espanyoles on no hi ha les xemeneies de Vila Gerra. En milers d'ells hi haurà gent que no s'asseurà a la taula perquè se la va emportar el coronavirus. En altres centenars de milers no estaran per romanços perquè s'han quedat sense feina, perquè porten mesos sense cobrar les prestacions dels expedients de regulació temporal d'ocupació, perquè tenen un familiar malalt o perquè no s'han pogut reunir donades les restriccions de mobilitat. Hi haurà també cases en les que es passi de la política en data tan assenyalada, i cada vegada hi ha més en què es considera de mala educació parlar de tal cosa, especialment si s'esmenta a Pere Sánchez o Pablo Iglesias.

Calvente no va assetjar sexualment a l'advocada de Podem, Marta Flor sentència l'Audiència de Madrid

L'advocat 'purgat' José Manuel Calvente i la lletrada de Podem, Marta Flor. | LD

L'Audiència Provincial de Madrid ha confirmat que el exletrado de Podem, José Manuel Calvente, no va assetjar sexualment a l'advocada de la formació domicili, Marta Flor Núñez.

En un acte, l'Audiència Provincial ratifica l'arxiu de la querella presentada per Flor contra Calvente per presumpte assetjament sexual, laboral, fustigació, coaccions i lesions. La causa va ser arxivada en primera instància el passat mes de juliol per la titular de Jutjat d'Instrucció nº 32 de Madrid, Rosa Maria Freire.

Segons l'acte, "partint de el relat de fets que es realitza en l'escrit de querella, que es va ratificar davant la jutge instructora on, com s'ha recollit, va mantenir en essència el contingut de la mateixa, la declaració de l'querellat, els continguts complets de les converses mantingudes entre tots dos via WhatsApp i emails i altres documents que consten en la causa, ha de compartir-se, com s'ha dit, el sobreseïment provisional acordat per la jutge a quo, al no haver-se acreditat indiciàriament la comissió de cap dels delictes imputats " .

En un comunicat, José Manuel Calvente destaca que tant el Jutjat d'Instrucció com l'Audiència Provincial de Madrid "han arribat a la conclusió que no s'ha acreditat la comissió dels delictes que el meu excompanya en l'Equip Legal de Podem em va imputar en el seu querella, partint únicament de les nostres manifestacions, de l'escrit de querella, del meu escrit d'al·legacions i dels missatges complets que vaig aportar a l'Jutjat, i per això han considerat innecessària la pràctica de declaracions testificals que havia sol·licitat la querellant ".

"És a dir", afegeix Calvente, "que només escoltant la querellant, escoltant el querellat ia la vista dels missatges intercanviats han arribat a la conclusió que no hi havia indicis d'un acte d'assetjament com pretenia la querellant aportant missatges fora de context i donant-los un sentit que no era el real. perquè la veritat és que, tal com afirma l'Audiència Provincial, el meu excompanya de treball va aportar, per justificar la seva querella, missatges esbiaixats i fora de context, per intentar demostrar el fals assetjament ".

Podem, el "responsable"

En el seu comunicat, Calvente recorda que fa ja un any que Podem "va prendre la decisió de prescindir dels meus serveis professionals, ordint maliciosament un acomiadament disciplinari emparant-se en un inexistent assetjament sexual i laboral al meu excompanya de treball Marta Flor, una acusació totalment falsa. No obstant això, el passat mes d'octubre Podem reconèixer davant el Jutjat Social que el meu acomiadament era improcedent, a l'ésser conscient, després de la interlocutòria de sobreseïment de la querella acordada pel Jutjat d'Instrucció 32 de Madrid, de la falsedat de les acusacions de Marta flor ".

"Tot i la campanya difamatòria empresa per Podem al desembre de 2019", continua, "vaig defensar la meva innocència des del primer dia i, com a advocat que creu en l'Estat de dret, he confiat en tot moment en la Justícia i en els grans professionals que la imparteixen ".

"La querella formava part de l'greu procés de fustigació i represàlia personal i laboral que vaig patir al llarg de l'any 2019 per haver qüestionat, investigat i denunciat fets presumptament delictius comesos per alguns membres de la direcció de Podem i que actualment estan sent objecte d'investigació penal ", apunta el exletrado de la formació estatge.

Pablo Iglesias "mentir" per "lincharme"

Calvnte destaca també que els fets falsos objecte de la querella "han estat utilitzats per Podem i alguns dels seus líders, com Pablo Iglesias, per intimidar-me, desprestigiar-, difamar, lincharme personal i professionalment davant l'opinió pública i purgarme dins el partit simplement per haver dit "no" a certes actuacions presumptament il·lícites ".

"Pablo Iglesias va mentir vilment davant tots els mitjans de comunicació el dia 6 de desembre de 2019 quan va presentar el meu acomiadament com un cas d'assetjament sexual, sabent que no existia ni una sola prova que jo hagués comès un acte d'assetjament contra la meva excompanya. Pablo Iglesias, maliciosament, va acceptar el fals relat que li havien preparat els seus companys i es va llançar a difamar públicament. Aquesta és la credibilitat que ofereix el Secretari General de Podem i Vicepresident de el Govern d'Espanya. Cap. ni en això ni en res ".

"Finalment, Podem ha volgut utilitzar també aquesta querella per deslegitimar la meva declaració testifical davant el Jutjat Central d'Instrucció 6 de l'Audiència Nacional, cas Dina, i davant del Jutjat d'Instrucció 42 de Madrid, cas Neurona", conclou.

Irene Montero la fa grossa amb el ministeri d'Interior i els sindicats policials demanen la seva dimissió

Irene Montero, ministra d'Igualtat. | EFE

L'última campanya del seu Ministeri acusa els agents de racisme i xenofòbia. Interior a sortit a defensar policies i guàrdies civils

L'última campanya de el Ministeri d'Igualtat torna a ser un problema més enllà dels propis despatxos de el departament dirigit per Irene Montero. I ho és no només perquè ha encès els ànims dels efectius de les Forces de Seguretat de l'Estat, sinó també perquè ha provocat que el Ministeri de l'Interior hagi de sortir en defensa dels agents, obrint una bretxa més entre els socialistes i podemitas que formen part de el Consell de Ministres.

Dins dels cartells d'aquesta última campanya, l'objectiu se suposa que és el d'animar a denunciar a aquelles persones que es veuen discriminades en el dia a dia, hi ha un en què apareix un noi jove de raça negra al costat de l'comentari "em han identificat per el meu color de pell o altres trets físics sense una raó objectiva ", acusant per tant a les forces policials espanyoles de realitzar identificacions per motius racistes o xenòfobs.

La polèmica ha obligat fins i tot a pronunciar-se a l'Ministeri de l'Interior, que no ha dubtat a sortir en defensa dels seus agents. "Les FCSE són els garants dels drets i llibertats de tots els ciutadans, inclosos els estrangers. Policia i Guàrdia Civil estan a l'avantguarda de la lluita contra qualsevol tipus de discriminació, ja sigui per motius racistes, de creences, orientació sexual o altres ", ha assegurat el departament de Fernando Grande Marlaska.

Com no podia ser una altra banda, aquest fet ha molestat profundament els agents tant de la Policia Nacional com de la Guàrdia Civil, els sindicats i associacions professionals no han trigat a censurar públicament la campanya de l'equip d'Irene Montero. És més, algun d'ells, com Jupol, el major sindicat de la Policia Nacional, i Jucil, la seva associació germana a la Guàrdia Civil, han exigit la dimissió de la ministra d'Igualtat.

"Aquesta campanya institucional posa en dubte la professionalitat de 150.000 professionals i, per aquest motiu, demanem el cessament immediat de la ministra d'Igualtat, Irene Montero, per ser la responsable d'un nou atac als garants de l'Estat de Dret", demanen tots dos en un comunicat conjunt en què recorden que la ministra podemita ha convertit Policia i Guàrdia Civil a "una constant i reiterada diana".

"La ministra hauria de saber que som nosaltres els que atenem als ciutadans quan denuncien una situació per discriminació racial o ètnica i que sempre es procedeix a la identificació d'un ciutadà per raons objectives, emmarcades en els procediments establerts a través de l'ministeri de l'Interior i mai per motivacions subjectives, com es pretén reflectir en aquest cartell ", afegeix José María García, secretari general de JUPOL.

El Unió Federal de Policia (UFP) ha remès a les últimes hores una carta a la ministra d'Igualtat en la qual transmet la gravetat que una persona en el seu lloc demostri "la ignorància o desconeixement que té de la llei" de la qual fa gala ella i li pregunta si "tindrem els policies, abans d'identificar a un ciutadà en l'exercici de les nostres funcions, que consultar amb aquest Ministeri si podem fer-ho o no".

El portaveu de l'Sindicat Unificat de Policia (SUP), Carlos Morales, ha lamentat als micròfons de esRadio que alguns ministeris s'estan acostumant a deteriorar la imatge a algunes institucions de l'Estat i ha assegurat que les Forces de Seguretat "fan més en un dia per les dones maltractades, mitjançant el servei d'atenció a la família, amb els seus grans professionals en aquestes brigades, que el ministeri d'Igualtat en un any ".

La Unió de Guàrdies Civils (UnionGC) també ha mostrat el seu rebuig a la campanya i ha recordat a Montero que "per lluitar contra tota mena de discriminació, tant els organismes públics que ella mateixa representa, com el poder judicial, s'articulen una sèrie d'eines , de les quals les FFCCS -entre elles, la Guàrdia Civil que representamos- són garants i no botxins ".

El Govern demana explicacions al Marroc després que el seu primer ministre reclamés Ceuta i Melilla

El president de Govern, Pedro Sánchez, i el primer ministre del Marroc, Saadeddine 

La secretària d'Estat d'Afers Exteriors, Cristina Gallach, ha convocat avui d'urgència a l'ambaixadora del Marroc a Espanya

El Marroc torna a tensar la corda. En aquesta ocasió ha estat el primer ministre de el regne alauita, Saadeddine El Othmani, qui, en una entrevista a un mitjà egipci, va afirmar que les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla «són marroquins com el Sàhara». Aquest nou pols deixa entreveure que les relacions entre el Govern espanyol i el Marroc no passen pel seu millor moment i suposa un nou cop a la política bilateral d'Espanya amb aquest país, tradicionalment un dels socis prioritaris en matèries tan importants com la lluita contra la immigració il·legal o contra el terrorisme gihadista.

El Othmani, com recull l'agència Europa Press, ha reconegut, en una entrevista que ha estat replicada pels mitjans marroquins, que «arribarà el dia» en què el regne alauita i Espanya hauran de «reobrir l'assumpte de Ceuta i Melilla, territoris marroquins com el Sàhara ».

El Govern d'Espanya, a través de la seva secretària d'Estat d'Afers Exteriors, Cristina Gallach, va convocar d'urgència a l'ambaixadora del Marroc a Espanya, Karima Benyaich. Gallach va traslladar a la diplomàtica que «Espanya espera de tots els seus socis respecte a la sobirania i integritat territorial del nostre país» i li va demanar explicacions sobre les declaracions del Othmani, segons ha informat Exteriors en un comunicat.

El moment en què arriben aquestes declaracions no és casual: té lloc poc després que el Marroc cancel·lés la cimera bilateral que anava a mantenir amb una delegació espanyola encapçalada pel president de Govern, Pedro Sánchez. En primer terme, el Govern va atribuir a la complicada situació sanitària la cancel·lació, encara que posteriorment Carmen Calvo, vicepresidenta primera, va canviar la versió i va manifestar que van ser «problemes d'agenda» els que van propiciar la suspensió d'aquesta Reunió d'Alt Nivell entre tots dos estats. Aquest plantada, unit a el recolzament dels Estats Units a la postura marroquina en el conflicte de Sàhara, torna a posar en dubte el paper en política exterior d'Espanya.

També està oberta encara la ferida migratòria. Encara que el Marroc té controlat el flux migratori per la seva frontera nord a l'Estret i Alborán, les pasteres carregades de magribins han «ofegat» a l'arxipèlag canari en els últims mesos, especialment des de l'estiu.

Per a tranquil·litat de la Moncloa, el primer ministre marroquí va puntualitzar que per ara no toca abordar la qüestió de Ceuta i Melilla: «Primer cal arreglar definitivament el conflicte de Sàhara, que és la nostra prioritat absoluta», recull el diari «L'Opinió» .

La resposta de l'PP

Les paraules del primer ministre marroquí van tenir resposta des de l'oposició a Espanya, en concret des del Partit Popular. Pablo Casado va exigir al president de Govern que respongués de forma immediata a el cap de l'Executiu de país veí i deixi clar que Ceuta i Melilla són dues ciutats espanyoles sense marge de discussió.

«Sánchez ha de respondre immediatament a les declaracions del primer ministre marroquí», va advertir el president de l'PP en un missatge a Twitter. Casat va remarcar que «la sobirania espanyola de Ceuta i Melilla, i la integritat territorial nacional és irrenunciable».

Catalunya - L'asfíxia de el feixisme separatista

A Catalunya poc a poc va creixent un feixisme que s'està convertint en part de l'paisatge. Un feixisme quotidià que no era majoritari, ni tan sols entre l'independentisme, però que anava avançant davant la passivitat o la complicitat dels que detenen l'hegemonia política, social i cultural a Catalunya. Estem veient unes actituds que comencen a ser majoritàries o pel silenci i la complicitat dels secessionistes davant les accions del seu sector més radical.

Una part de Catalunya exerceix el feixisme quotidià quan es dedica a excloure a l'altra part de la vida pública. Quan la hi titlla de "no catalana", "quintacolumnista" o "colona" per no defensar la fantasmagòrica "República catalana" emanada d'una consulta il·legal, la de l'1 d'octubre, basada en unes lleis excloents, les que es van aprovar sense cap garantia al Parlament en els plens el 6 i 7 de setembre de 2017, els anomenats "plens de la vergonya".

Tot això recorda una mica a la custòdia protectora, eufemisme que empraven els nazis per aturar a qui volguessin pretextant que si no havia comès cap delicte, ja ho cometria, ja. D'aquesta manera van començar a omplir-se els primers camps de concentració amb totes aquelles persones que el nacionalsocialisme considerava delinqüents potencials. Vostè detingui aquest, que potser em agradi i té cara de fatxa. No cal dir que si els veïns protesten és perquè els pocs comerços oberts que queden a la cruïlla de Meridiana amb el carrer Fabra i Puig estan atacats a l'veure com cada dia se'ls foragita la poca clientela que els ha quedat després d'aquests mesos perquè una trentena de personatges han decidit pels seus ous morenos interrompre el trànsit.

També han de ser fatxes els conductors que volen sortir o entrar a la Ciutat Comtal, sobretot si tenim en compte el toc de queda i que aquesta idiotesa la perpetren diàriament, insistim, a les vuit del vespre. Com per estar aturat aguantant a aquests plastes incívics que van creure que els carrers serien sempre seves i, per desgràcia, comproven diàriament que és així.

Aquesta persecució dels castellanoparlants s'ha convertit en una constant en la forma d'actuar de sectors molt amplis de l'independentisme: fleques, comerços, bars, empreses són assetjats a tot Catalunya per no utilitzar exclusivament el català o perquè un radical es queixa d'un presumpte tracte descortès. No importa la raó. Només cal no estar al costat 'correcte' de la història, segons la visió d'aquests nous inquisidors. Després ve el linxament i l'intent d'enfonsar el negoci mitjançant el boicot.

Els radicals secessionistes actuen amb total impunitat, patrimonialitzant unes institucions que són de tots i emparant 'seus' violents. Porten tota la vida robant a mans plenes i ocultant darrere de Catalunya el seu egoisme i la seva rapacitat; són agressius, violents, no toleren a l'dissident ni admeten la discrepància. Fins que el separatisme no aprengui que Catalunya és de tots els catalans, i no només dels que defensen la independència, la nostra societat seguirà lliscant cap a l'enfrontament civil. Que és l'etapa final de el feixisme quotidià, l'intent d'aplicació de l'Feixisme amb majúscules.

El programa de Marcela Topor costa 300.000 euros - Només ho veuen 12.000 persones

El programa The Weekly Mag, que presenta i dirigeix ​​l'esposa de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, Marcela Topor, a la Xarxa Audiovisual Local (XAL) té un cost anual de 300.000 euros i només el veuen 12.000 persones.

El portaveu del grup de Ciutadans a la Diputació de Barcelona, ​​Salvador Tovar, ho ha denunciat en la sessió plenària telemàtica celebrada el passat dijous, on ha reclamat també "que es rescindeixi el contracte" perquè "les dades no justifiquen el cost".

"Entenem que la directora, que cobra 6.000 euros mensuals, està molt per sobre de les retribucions que s'estan pagant a la XAL. Posteriorment hem conegut que l'emissió de el programa representa un cost total anual de 300.000 a la Diputació, entre retribucions i infraestructura de el programa "ha explicat en la sessió telemàtica de l'ens.

"Les dades que ens han facilitat són que aquest programa té una audiència acumulada de 122.000 persones i que consta una connexió de 12.000 dispositius. És a dir: que 12.000 persones han vist 12 vegades el programa. Les dades no justifiquen el cost i demanem a la Diputació que rescindeixi el contracte o que no es torni a prorrogar "ha reclamat Tovar en la seva intervenció.

Abans de la crisi sanitària, l'exactriu viatjava cada setmana de Girona, on viu amb les seves filles, a Barcelona, ​​per rodar el programa. Cada dimarts, el restaurant Artte, al carrer Muntaner de Barcelona, ​​lluïa obert malgrat estar tancat. Aquest local era també plató de televisió, l'escenari escollit per Topor per filmar el seu programa. L'enregistrament solia ser els dimarts encara que de vegades variava el dia. Ara ho fan des de casa per culpa de la pandèmia.

El Suprem advoca per investigar la gestió de l'coronavirus

Illa i Sánchez, durant la primera jornada de la moció de censura de Vox EFE

El Tribunal Suprem veu motius suficients perquè s'investigui la gestió de coronavirus. En concret demana que es indagui respecte a la mort d'avis en residències, la compra de material fallit en el mercat internacional o la falta de protecció que hi va haver a l'inici de la pandèmia per a col·lectius com sanitaris o policies.

Per això remet les querelles que li van presentar contra el Govern als jutjats ordinaris perquè es procedeixin a investigar. Això és un pas intermedi entre obrir una causa penal en l'alt tribunal com li demanaven els querellants i arxivar-de pla com va defensar la Fiscalia.

Rebutja obrir d'moment una causa per les querelles presentades contra el Govern, però les remet als jutjats ordinaris perquè indaguin sobre la mort en residències, la compra de material o la manca de protecció per a sanitaris i policies

D'aquesta manera, la Sala Segona de l'Tribunal Suprem ha acordat la inadmissió a tràmit de 20 querelles i 30 denúncies presentades en els últims mesos per diferents sindicats, associacions, organitzacions professionals de l'àmbit de la sanitat i de les Forces de Seguretat, familiars de víctimes de l'coronavirus i un partit polític (Vox) contra el Govern per la seva gestió durant la crisi de la COVID. Els jutges consideren que no està degudament justificada l'autoria dels fets punibles atribuïts als membres de l'Executiu.

El Suprem acorda, però, deduir testimoni d'aquestes querelles i denúncies i remetre-les a l'Jutjat degà dels Jutjats de Madrid perquè s'incoïn les causes penals que corresponguin, o s'acumulin a les que ja estiguin sent o hagin estat objecte de tramitació. Especialment, segons explica la sentència, aquestes investigacions pels jutjats ordinaris han d'incidir en les morts en residències de la tercera edat, en l'eventual omissió de les mesures de seguretat que es van brindar als professionals sanitaris o als policies, ia una possible malversació de fons públics en la contractació de materials fallits o fraudulents per combatre la pandèmia.

Els magistrats assenyalen que quan les diligències que practiquin aquests jutjats evidenciïn l'existència d'indicis de responsabilitat contra algun aforat, serà el moment que el jutge d'instrucció, si escau, elevi una exposició raonada sobre ells a l'Suprem. És a dir, demanen que s'esgotin primer les indagacions en la Justícia ordinària sense descartar que més endavant sí hagi d'obrir una causa penal contra algun membre de Govern que per la seva condició d'aforat només pot ser investigat en l'alt tribunal.

En un acte, de què ha estat ponent el president de la Sala, Manuel Marchena, recorda que el Tribunal Suprem no és l'òrgan cridat ordinàriament a investigar fets penals, sinó només excepcionalment a les persones aforades, per no sostreure les investigacions del seu àmbit primari natural. L'acte analitza detalladament cadascun dels delictes atribuïts a les querelles i denúncies, com el d'homicidi i lesions imprudents; delicte contra el dret dels treballadors; prevaricació i malversació de cabals públics.

Entre els fets denunciats destacaven que s'hagués permès les concentracions massives i manifestacions com la de el 8-M dies abans de la declaració de l'estat d'alarma, i que no s'haguessin facilitat als professionals sanitaris o de les forces de seguretat de l'Estat equips de protecció adequats. La Sala comença advertint que la qualificació jurídic-penal d'un fet "no pot fer-se dependre de la indignació col·lectiva per la tragèdia, ni pel legítim desacord amb decisions de govern que poden considerar desencertades". No obstant això, també adverteix que "una resolució d'arxiu acordada per aquesta Sala no santifica actuacions errònies i de greus conseqüències socials, encara que no tinguin rellevància penal".

El delicte d'homicidi

Diverses de les querelles i denúncies imputen a el president de Govern, vicepresidents i ministres delictes d'homicidi i lesions per imprudència greu, emparant-se en la inacció i mala gestió davant el COVID-19 que hauria provocat, segons els querellants, gran nombre de morts i lesionats . La interlocutòria argumenta que s'imposa demostrar que entre les accions o omissions - infracció de l'deure- i el resultat mortal o lesiu va existir una concreta, precisa i inequívoca relació de causalitat. Aquesta relació de causalitat, afegeix la Sala, no pot construir-se en termes genèrics difusos.

“"Per considerar els querellats responsables d'un delicte d'homicidi o de lesions per imprudència, no n'hi hauria prou amb acreditar que es va ocultar informació procedent d'organismes internacionals i que aquests informes tècnic-sanitaris ja eren disponibles pel Govern. Només podria ser objecte d'un procés penal la investigació d'aquestes conductes d'ocultació si hi ha possibilitat de demostrar que entre aquesta desinformació i el resultat lesiu o mortal va haver una precisa relació de causalitat ", assenyala l'acte.

En aquest punt, el Suprem ja adverteix de la dificultat de poder "acreditar en termes mèdics que el contagi que va desencadenar el dany en totes i cadascuna de les víctimes va tenir el seu origen immediat en decisions o omissions governamentals que van precipitar el fatal desenllaç". "L'estat actual de la medicina no permet proclamar aquest enllaç causal entre l'acció o omissió de Govern i el lloc o el moment d'un contagi. I, sobretot, fer-ho de manera que s'excloguin altres explicacions alternatives amb la certesa exigida per a la afirmació de l'autoria en dret penal ", afegeix.

Delictes contra els drets dels treballadors

Les querelles imputen també a Govern els delictes contra els drets dels treballadors per no haver facilitat als integrants dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i a el personal sanitari els mitjans de protecció necessaris. I aquí el Suprem diu que en aquest cas es tracta d'una conducta omissiva generadora d'un risc per als treballadors. El delicte sanciona els subjectes que estan "legalment obligats" a dispensar aquesta protecció, però indica que la posició de responsable últim d'un ministre o un president de Govern no el converteix en responsable "de totes i cadascuna de les conductes executades" a l'àmbit de l'Administració.

No obstant això, explica que tot i que les querelles no posen de manifest indicis concrets, res no impedeix l'obertura d'una investigació jurisdiccional encaminada a determinar, en cada cas, "qui era l'autoritat legalment obligada a prestar el mitjans indispensables perquè els treballadors exercissin la seva activitat conforma a les normes de seguretat ". I a l'hora de demanar que s'investigui en la Justícia ordinària, la interlocutòria de l'Suprem marca la necessitat de conèixer l'estructura dels ministeris, les conselleries i els Centres de Salut -direcció i gerència- per determinar l'espai funcional reservat per la llei a cada un d'ells.

"Només així s'estarà en condicions de conèixer, amb els efectes penals que d'això se'n poden derivar, sobre qui requeia, per la seva condició de garant, el deure de proporcionar aquests instruments cridats a evitar el risc de contagi. Aquesta investigació permetrà també indagar si les omissions detectades van ser el fruit d'una conducta intencionada o negligent, satisfent així les exigències de l'tipus subjectiu ", conclou

Les residències

Pel que fa a les querelles que imputen responsabilitats per les morts en residències de gent gran, la Sala acorda enviar als jutjats de Madrid les denúncies i querelles per les morts d'ancians en residències per a investigar els fets. Concreta que en els jutjats ordinaris haurà d'aclarir si "aquests morts van estar associats a decisions polítiques, administratives o de gestió i si aquelles són susceptibles de retret penal".

Sostenen els jutges que la decisió d'enviar o no a la gent gran als hospitals hauria d'haver pres un metge, mai un polític: "Hi haurà d'indagar també l'origen i l'autoria de resolucions prohibitives que van impedir que aquestes persones fossin traslladades a centres sanitaris, anticipant així un prematur estat de necessitat que, per la seva pròpia naturalesa, havia d'haver estat, sempre i en tot cas, un acte mèdic ".

El Tribunal Suprem defensa que investigar les compres que realització les autoritats durant la pandèmia serviria per aclarir "si hi va haver afavoriments propi o de tercers". Ho diu en el seu acte de gairebé cent folis en què rebutja obrir una causa penal contra els membres de El Govern socialista de Pedro Sánchez, però remet totes les querelles rebudes contra l'Executiu als jutjats ordinaris perquè indaguin, en aquest cas, si hi va haver un delicte de malversació de cabals públics.

"Podrà així aclarir-si les adquisicions imposades per la pandèmia -amb el marc jurídic d'excepcionalitat definit per la seva gravetat- es van ajustar a les exigències i garanties imposades per la contractació administrativa, excloent així qualsevol sospita d'afavoriment propi o de tercers", diu el interlocutòria dictada per la Sala Segona de l'alt tribunal i de què ha estat ponent el seu president Manuel Marchena.

Respon així a una de les querelles presentades que feia al·lusió a aquestes compres de material sanitari presentada per l'entitat Terra SOS-tenible. Acusava el president i a tots els ministres de diversos delictes, entre ells el de malversació. No obstant això, el Suprem menysprea el contingut d'aquesta querella. Diu que "cap dada objectiva s'aporta en l'extens escrit presentat que permeti sostenir indiciàriament la imputació als querellats".

Segons la seva opinió, Terra SOS-tenible "s'empara en opinions i apreciacions subjectives". No obstant això, els jutges afegeixen que això "no és obstacle perquè la imputació d'un possible delicte de malversació, implícitament també en altres querelles o denúncies que atribueixen a el Govern adquisicions de material 'fallides' o 'fraudulentes', pugui ser objecte d'investigació davant els òrgans de la jurisdicció penal ".

El col·lectiu va denunciar que Espanya venia "funcionant de manera anòmala des del punt de vista pressupostari, i el que no té cabuda en aquest context és un augment de l'arbitrarietat en la despesa pública amb finalitat clientelar -compres o subvencions a simpatitzants-". Sobre aquesta queixa ja es va pronunciar la Fiscalia per mitjà de l'informe que va elaborar el recentment jubilat Luis Navajas. Va demanar no admetre la querella ja que no concretava les quantitats presumptament malversades. A més recordava que perquè es doni aquest delicte cal que hi hagi ànim de lucre.

Sanitat confia en una empresa per sobre de les altres

Vozpópuli ha vingut informant durant tot aquest any de molts dels contractes subscrits per l'Executiu per fer-se amb material sanitari. El Ministeri de Sanitat confia en una empresa per sobre de gairebé totes les altres. A el menys, això es dedueix de les xifres de les licitacions publicades al portal de contractacions. La signatura HongKong Travis Àsia Limited es va endur la major part, més de 200 milions d'euros dels mil amb què el Govern va dotar a el fons de contingència de l'coronavirus. D'aquesta companyia crida l'atenció la seva curta trajectòria, ja que amb prou feines compta amb un any de vida.

En un altre extracte de l'acte, el Suprem recull una altra denúncia presentada per un grup de persones que sostenen que "s'ha utilitzat aquesta epidèmia per gestionar adquisicions fraudulentes" de material sanitari i material de prevenció de contagi "afavorint presumptament l'enriquiment d'entitats o persones relacionades amb el Govern o els partits polítics als quals pertanyen els querellats ".

El Govern, sostenen els querellants, "ha rebutjat reiteradament ofertes d'empreses, laboratoris i proveïdors solvents per optar per contractar 'a dit' a empreses desconegudes en el sector, tècnicament insolvents, i fins i tot alguna d'elles amb una administradora amb antecedents penals, en tot cas sense la solvència i prestigi per poder negociar en el mercat internacional ".

Segons aquesta querella no hi ha "excusa en el procediment de contractació d'urgència" de l'article 120 de la Llei 9/2017 de Contractes de Sector Públic que no eviti "la deguda fiscalització de l'acció administrativa".

La jutge processa l'advocat Gonzalo Boye per blanquejar capitals procedents de l'narcotràfic per Sito Miñanco

La titular d'Jutjat Central d'Instrucció nº 3 de l'Audiència Nacional, María Tardón, ha processat també a Sito Miñanco i altres 44 persones.

La titular d'Jutjat Central d'Instrucció nº 3 de l'Audiència Nacional, María Tardón, ha processat José Ramón Prado Bugallo, Sito Miñanco, ia altres 45 persones físiques i 5 jurídiques per la seva presumpta participació en dues operacions amb les que pretenien introduir a Espanya gairebé 4 tones de cocaïna i per la creació d'un entramat criminal per blanquejar els diners obtinguts amb la droga. Entre els processats, es troba l'advocat Gonzalo Boye per blanquejar capitals en el si d'aquesta organització criminal, procedent de l'narcotràfic, en concurs amb un delicte continuat de falsificació en document oficial.

Boye és un dels advocats que defensa a l'expresident català fugat, Carles Puigdemont, també ha defensat a l'expresident català inhabilitat per desobediència Quim Torra. El lletrat va ser condemnat a 14 anys de presó per col·laboració amb la banda terrorista ETA en el segrest de l'empresari Emiliano Revilla, que es va produir l'any 1988 durant 249 dies. En 1992 va ser detingut al costat d'altres ciutadans xilens per la seva vinculació amb l'esmentat segrest i amb l'organització marxista Moviment d'Esquerra Revolucionària (MIR) originari de Xile.

En l'acte, Tardón atribueix als investigats, segons la seva participació en els fets, delictes contra la salut pública relatiu a substàncies que causen greu dany a la salut pública, concorrent l'agreujant de notòria importància, comès en el si d'organització criminal i de extrema gravetat; blanqueig de capitals; delicte continuat de falsificació de document oficial o tinença il·lícita d'armes.

Un dels investigats, Manuel Pedro González Rubio, tirador professional, resulta processat per dos delictes d'homicidi en grau de temptativa, un delicte d'atemptat a agents de l'autoritat i lesions ja que quan anava ser detingut, el 5 de febrer de 2018, va disparar nou vegades contra els agents de la Guàrdia Civil, ferint a dos d'ells. "Únicament va cessar en la seva acció quan es va acabar la munició de l'arma amb la qual disparava", explica l'acte.

La resolució imposa diferents fiances per cobrir les eventuals responsabilitats econòmiques que pogueren derivar-se dels fets i delictes atribuïts a cada acusat. Així, a Sito Miñanco i a altres 25 processats per delicte contra la salut pública de substàncies que causen greu dany, la jutge els imposa una fiança de 131,5 milions d 'euros.

L'acte de la jutge, que recull la sol·licitud de la Fiscalia Antidroga, explica que aquesta investigació va començar al febrer de 2016, quan Sito Miñanco es trobava complint condemna de 16 anys al centre penitenciari d'Algesires per un delicte contra la salut pública i gaudia ja d'al tercer grau, el que li permetia treballar en un pàrquing d'aquesta localitat.

La jutge indica que la seva activitat continuava sent la introducció i distribució de substància estupefaent a Espanya, ja que mantenia els seus contactes en organitzacions subministradores de la droga a Sud-amèrica i la infraestructura personal necessària, "un bé nodrit grup d'individus, que, en molts casos , ja havien acumulat una apreciable experiència criminal en el negoci de l'narcotràfic, i que estaven disposats a participar en aquestes operacions, executant de forma gairebé reverencial qualsevol activitat ".

L'entramat criminal el dirigia Prat Bugallo amb un marcat caràcter personalista, al costat de col·laboradors de la seva màxima confiança com Enrique García Arango i Juan Antonio Fernández Fernández, també condemnats per narcotràfic.

L'acte de la jutge detalla que arran d'aquesta investigació que es va desenvolupar durant els anys 2016 i 2017 ha estat possible identificar dues operacions concretes a través de les quals Sito Miñanco i el seu entramat pretenien introduir enormes quantitats de cocaïna a Espanya. Van ser les corresponents a la intervenció de l'vaixell Thoran, abordat en 2017 quan transportava 3.3 tones de cocaïna i l'aprehensió, al novembre de el mateix any, d'un contenidor de cocaïna als Països Baixos que ocultava 615 quilos de la mateixa substància.

A més d'aquestes dues operacions la jutge assenyala que fins el moment de la detenció, al febrer de 2018, Prat Bugallo va mantenir la planificació i execució constant d'altres operacions d'introducció, distribució i venda de droga.

L'acte de la magistrada explica com en una de les operacions realitzades per aquests correus humans que el grup de Sito Miñanco utilitzava per enviar els diners a Colòmbia, va ser interceptat per la policia. El 6 de febrer de 2017 diversos dels investigats van ser detinguts a l'aeroport de Barajas quan transportaven amagat al fons del seu equipatge 889.620 euros.

Boye "va dissenyar lletres fictícies" per recuperar diners intervinguts

La jutge conclou que els advocats "Boye Tuset, Morán Castro i Guerra Medina, amb la participació determinant de Lara Bolarín, coneixent l'existència d'aquestes lletres canviàries i el caràcter fictici de l'operació comercial, van dissenyar i van confeccionar els documents amb l'objecte de simular que González Rubio havia venut aquestes lletres de canvi dies abans de l'aprehensió i les van presentar en l'expedient sancionador sabent la seva falsedat i que la operacions de compravenda eren fictícies, amb l'objecte de recuperar els diners intervingut i amagar que el mateix procedia de l'narcotràfic en última instància ".

L'acte recorda que per aquests fets, el 17 d'octubre de 2017, la Secretaria General de l'Tresor va imposar a González Rubio i a cada un dels altres investigats una multa per infracció greu tipificada en la Llei de Prevenció de el blanqueig de capitals.

Per això, la jutge processa als 3 advocats per delicte de blanqueig de capitals en el si d'una organització criminal, procedent de l'narcotràfic, en concurs amb un delicte continuat de falsificació en document oficial.

El TSJC obliga la Generalitat a impartir el 25% d'ensenyament en espanyol davant el seu ús "residual" a Catalunya

El conseller d'Educació Josep Bargalló

L'Alt Tribunal català reconeix que la Generalitat incompleix les sentències i l'ordenament jurídic en aquesta matèria.

La Justícia ha obligat per primer cop a Catalunya a canviar tot el model d'immersió lingüística de tots els seus col·legis. En una de les sentències sobre la llengua més importants dels últims anys, ha disparat un torpede a la línia de flotació que qüestiona el model d'ensenyament seguit a les escoles catalanes i posa en qüestió a la Llei Celaá que actualment es tramita al Senat . El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fallat que tots els centres educatius han de donar un 25% en castellà perquè considera que l'ús d'aquesta llengua és "residual".

La secció cinquena de la sala de l'Contenciós Administratiu de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya estima parcialment el recurs interposat per l'Advocacia de l'Estat, en nom de Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, contra diverses resolucions de el departament d'Educació català en matèria d'ús de les llengües vehiculars en l'ensenyament.

La sala declara "l'obligació de la Generalitat de Catalunya d'adoptar les mesures necessàries perquè garanteixi que tots els alumnes rebin de manera efectiva i immediata l'ensenyament mitjançant la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determini, que no podran ser inferiors a l'25% en un i altre cas ".

No és la primera vegada que el TSJC es pronuncia en aquest sentit. En 2014, atenent a una demanda de cinc famílies, va dictar diversos actes en els quals obligava a la Generalitat a fixar que el castellà estigui present en el 25% com a mínim de l'horari lectiu (una de cada quatre assignatures) per garantir la seva presència mínima com llengua vehicular en "el col·legi, el curs i la classe de referència" dels alumnes de cinc famílies recurrents. I un any després el Tribunal Suprem va sentenciar el mateix quan la Generalitat va recórrer la decisió de l'tribunal català.

"El castellà no pot deixar de ser llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. D'aquesta manera, tot i que l'Estatut reconegui el dret a rebre l'ensenyament en català i que aquesta sigui llengua vehicular en l'ensenyament (...), res permet que el castellà no sigui objecte d'idèntic dret ni gaudi, amb la catalana, de la condició de llengua vehicular en l'ensenyament ", afirmava llavors l'Alt Tribunal en la seva decisió.

L'ús de l'castellà és "residual"

Ara el TSJC analitza el marc jurídic dins el qual s'emmarca l'ús vehicular de les llengües en l'ensenyament: l'Estatut de Catalunya, la llei d'Educació de Catalunya, la llei orgànica d'educació (no la llei Celaá, que encara no està en vigor) i diverses sentències de Tribunal Constitucional. També la informació requerida a l'departament d'Educació de la Generalitat sobre les dades reals de l'ús d'ambdues llengües en els centres escolars. I assenyala que "de la documentació aportada i la prova practicada en el recurs es desprèn que, en conjunt, l'ús vehicular de la llengua castellana en el sistema d'ensenyament de Catalunya és residual, o al menys així és en una part significativa de centres i grups docents, de manera que es constata una infracció de el marc jurídic vigent ".

Per tot això "... sí que correspon fixar un ús vehicular mínim de les llengües oficials que permetin redreçar l'actual situació contrària a ordenament. És a dir, la determinació d'un nivell mínim d'utilització vehicular de la llengua oficial per sota de el qual hi ha d'entendre que s'infringeix l'imperatiu d'ús ordinari i normal de la mateixa a l'ensenyament. Aquesta presència mínima ha estat fixada per la jurisprudència en un ús vehicular mínim de el 25% de les hores lectives que, a més de l'ensenyament de la pròpia llengua oficial ha d'incloure íntegrament menys el d'una altra matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàleg ".

La part demandant sol·licitava també que es modifiquessin els impresos de preinscripció escolar perquè els pares tinguessin acreditat que el castellà seria llengua vehicular en tots els cursos. La sala desestima aquesta petició atès que entén que amb el compliment de l'percentatge mínim de l'25% aquest ja garantiria l'accés i ús de les dues llengües des d'infantil.

El tribunal afirma, per tant, que "... el principi de no discriminació dels alumnes per raó de la llengua que estableix l'Estatut d'Autonomia imposa un sistema d'una única línia bilingüe, sistema que exclou per la seva pròpia naturalesa la llibertat de opció per part dels usuaris. La Llei d'Educació de Catalunya ha estat conseqüent amb aquest plantejament, establint a l'efecte un sistema de suport lingüístic als alumnes que ho requereixin els efectes de facilitar la seva integració en el moment d'incorporar-se el sistema.