Manifestació per l'acció contra el canvi climàtic a Melbourne, Austràlia.
A Glasgow s'inaugura la COP26 que pretén tancar els serrells pendents de l'Acord de París i iniciar una nova acció climàtica per a les properes dècades
Què realment s'espera de la cimera de Glasgow? El principal objectiu és mantenir viu el compromís de l'Acord de París del 2015 per limitar l'escalfament global a 1,5 graus i demostrar que funciona. Però el que es demana ara als països és que presentin el seu pla concrets per reduir les emissions per al 2030 i aconseguir el “zero net” –produir menys C02 que la quantitat que traiem de l'atmosfera– per al 2050.
Durant les dues properes setmanes s'esperen anuncis molt tècnics. Però altres mesures seran més digeribles per al ciutadà corrent, com ara evolució cap a cotxes elèctrics (Regne Unit s'ha compromès a tenir per al 2030 tots els cotxes nous venuts elèctrics), accelerar l'eliminació progressiva de l'energia del carbó o tallar menys arbres. L'atenció està posada en aquesta reunió que pretén unir els 198 països signants en una mateixa direcció, com és la de posar en pràctica accions ambicioses per evitar el desastre climàtic al planeta en les properes dècades.
La pandèmia de coronavirus va endarrerir un any la reunió mundial sobre el clima en un moment crucial per a la salut de la Terra. Les darreres dades recopilades a l'esborrany del 6è informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) posaven sobre avís als països a només dos mesos de la celebració de la COP 26.
El document avançava que “amb un escalfament global de 1,5°C es produirà un augment de les onades de calor, s'allargaran les estacions càlides i s'escurçaran les estacions fredes; mentre que amb un escalfament global de 2°C els episodis de calor extrema aconseguiran amb més freqüència llindars de tolerància crítics per a l'agricultura i la salut".
Ni un sol racó del planeta, avisaven, es podrà alliberar dels efectes que tindrà la crisi climàtica i responsabilitzava l'activitat humana com a única causant de l'escalfament global. El text concloïa que és imprescindible que es prenguin compromisos per evitar un augment de la temperatura per sobre dels 1,5ºC, uns nivells ja acordats a París el 2015.
D'acord amb el que han presentat les parts, no només no es pot complir aquest límit d'1,5ºC, sinó que es pot arribar a assolir un augment de les temperatures de 2,7ºC amb conseqüències catastròfiques. Com va assegurar Inger Andersen, directora executiva del PNUMA, "per tenir una oportunitat de limitar l'escalfament climàtic a 1,5ºC, tenim vuit anys per reduir gairebé a la meitat les emissions de gasos d'efecte hivernacle", però “el rellotge fa tictac a veu alta".
Absències notables i poc compromís
La presència o l'absència dels líders mundials en aquesta cimera és tot un gest polític, tota una declaració d'intencions. En aquest sentit, l'atenció s'ha posat especialment sobre els líders que no aniran a Glasgow a la cita pel clima. Entre ells, Xi Jinping, president de la Xina. El seu país és el que més GEI emet, però al seu lloc enviarà Xie Zenhua, al capdavant de la seva delegació. Jinping ha anunciat, no obstant, que hi participarà però mitjançant videoconferència.
"Que el primer país emissor de gasos d'efecte hivernacle en aquests moments com és la Xina no abordi amb la contundència que té la responsabilitat històrica, no és el millor dels senyals perquè les negociacions vagin pel bon camí", apunta Andaluz.
Una altra de les absències notables ve de part del Kremlin. Vladimir Putin, president de Rússia, tampoc assistirà a la COP26. Tot i ser el quart país que més gasos emet a l'atmosfera i que no preveu assolir la neutralitat climàtica fins al 2060, el seu mandatari només intervindrà per via telemàtica. Tampoc no hi acudiran el Papa Francesc, el president iranià Ebrahim Raisi, el brasiler Jair Bolsonaro, el mexicà Andrés Manuel López Obrador o el sud-africà Cyril Ramaphosa.
El president brasiler, Jair Bolsonaro, un escèptic del canvi climàtic, ha rebut contínues crítiques per l'augment de la desforestació de l'Amazones durant la seva presidència i les seves pressions sobre mantenir una activitat agrícola i minera més gran a la zona.
Al contrari, però, hi ha la reincorporació dels Estats Units. Com apunta Andalús, "tot i que Biden encara és lluny de l'emergència climàtica que vivim, és molt més favorable que la nefasta política de Trump". Tot i això, des d'Ecologistes asseguren que hi ha un cert alentiment del debat climàtic, perquè "hi ha decisions que s'han pres en els últims mesos que s'haurien d'haver pres molt abans", expliquen. El que passa és que “el fet que s'hagi posposat aquesta cimera fa que els països no li hagin donat tanta prioritat perquè els quedava més temps del que solien tenir”.
Pel que fa a Espanya, el nostre país "està també molt lluny" de complir els objectius, lamenta Andalús. El 2030, hauria d'assolir una reducció d'almenys el 55% de les emissions de gasos, però, com explica Andaluz, el que està plantejant la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic Teresa Ribera és una reducció del 23%. que "encara queden 32 punts percentuals per a la propera dècada que no estem abordant".
Els líders mundials continuen donant mostres d?incapacitat per assumir que la lluita contra el canvi climàtic és un assumpte tan important com urgent. Del primer ja gairebé ningú no dubta; i no obstant això se segueix actuant com si el temps per reaccionar no se'ns estigués esgotant. Per això, hi ha molta expectació posada a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26) que arrenca avui a Glasgow, però acompanyada d'enorme escepticisme. Tant de bo els mandataris de tot el món arribin a subscriure i complir els acords que es prenguin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario