La decisió de la Taula de Congrés de permetre que el diputat d'Podem Alberto Rodríguez conservi la seva acta tot i la condemna que li va imposar la Sala Segona de l'Tribunal Suprem ha caigut com una galleda d'aigua freda a l'Alt Tribunal, on observen "atònits i perplexos "com el Congrés fa una" reinterpretació "d'una sentència.
Després que s'hagi conegut que el PSOE i Unides Podem s'han posat d'acord a la Mesa per permetre que Rodríguez mantingui l'escó emparant-se en l'informe redactat pels lletrats. Els dos partits que integren el Govern de coalició assumeixen que la sentència no afecta la seva condició de diputat.
Segons queda reflectit en la sentència, aquesta condemna comportava l'accessòria d'inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna, és a dir, que no pot ser elegit per a càrrec públic durant la condemna, i, segons fonts jurídiques, havia de produir-se la pèrdua de l'escó al Congrés dels Diputats per il·legibilitat sobrevinguda.
El debat ha estat tens i la vicepresidenta segona, la popular Ana Pastor, ha defensat que la sentència contempla la inhabilitació com a pena accessòria i, per tant, no substituïble amb el pagament de sanció perquè aquest només afecta la pena principal. A partir d'aquí ha considerat que «s'han d'adoptar les mesures necessàries per fer efectiva l'execució de la sentència» que «portin a la retirada de la condició plena de diputat de don Alberto Rodríguez», recolzant-se tant en el Reglament de Congrés com en la Llei Electoral.
També des del PP es va remetre també un escrit a la Junta Electoral reclamant la seva intervenció i avui elevarà un escrit a l'Tribunal Suprem informant del que ha passat al Congrés «perquè tingui coneixement» i remetrà un escrit a la Mesa demanant la reconsideració. «La inhabilitació no pot quedar en mans d'una Mesa i de les majories parlamentàries», ha carregat, recordant que es tracta d'una decisió jurídica i no política.
Aquest gir en els esdeveniments arriba després que el Suprem condemnés el passat 7 d'octubre a Rodríguez a la pena de presó d'un mes i quinze dies com a autor d'un delicte d'atemptat a agents de l'autoritat, amb l'atenuant molt qualificada de dilacions indegudes.
Segons queda reflectit en la sentència, aquesta condemna comportava l'accessòria d'inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna, és a dir, que no pot ser elegit per a càrrec públic durant la condemna, i, segons fonts jurídiques, havia de produir-se la pèrdua de l'escó al Congrés dels Diputats per il·legibilitat sobrevinguda.
Una inhabilitació liquidada amb una multa de 540 Euros
En aquesta resolució, els magistrats apuntaven que la pena de presó es substituïa per la pena de multa de 90 dies amb quota diària de 6 euros (en total, 540 euros) i donaven trasllat de la sentència a la Junta Electoral Central (JEC) " als efectes oportuns ".
Però, després d'això, va arribar l'informe dels serveis jurídics de Congrés, que aquest dilluns consideraven que el diputat pot romandre en el seu escó malgrat la sentència de l'Suprem precisament per aquesta substitució de la pena de presó per una sanció. És el que esgrimeixen els lletrats per plantejar que la sentència no ha de tenir efectes extra penals.
Celebracions a l'esquerra
El matí ha transcorregut al Congrés entre celebracions de la decisió de la Mesa per part dels grups d'esquerres i els independentistes i fortes crítiques des dels grups conservadors. Des de Compromís, Joan Baldoví ha arribat fins i tot a posar en dubte que Rodríguez realitzés l'agressió per la qual ha estat condemnat pel Suprem en tant que el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha utilitzat el cas per tornar a atacar a la Justícia espanyola considerant que els magistrats estan instaurats en el «a per ells», en relació a l'independentisme i l'esquerra radical. Tant les portaveus de Junts, Miriam Nogueras, com de la CUP, Mireia Vehí, han acusat el Suprem d'agredir els drets dels diputats i també han aplaudit que Rodríguez mantingui l'escó.
Alarma al Suprem perquè es voti una sentència
Ara, la decisió de la Mesa, que se sustenta en l'informe dels lletrats, ha fet saltar les alarmes al Suprem, on fonts consultades qualifiquen de cridaner que es sotmeti a votació el compliment d'una sentència.
Entenen, a més, que la mateixa sentència i la interlocutòria d'aclariment deixaven clar que la inhabilitació era consubstancial pel que han insistit que estan atònits pel que representa la reinterpretació d'una sentència. Avancen que, des de la Sala, ara toca estudiar l'informe dels lletrats de Congrés i actuar segons correspongui.
Això no obstant, insisteixen que quan s'imposa una condemna que implica la inhabilitació per sufragi passiu, aquest ha de ser practicat, i apunten que d'acord amb la doctrina de la Junta Electoral Central (JEC) es dóna la il·legibilitat sobrevinguda. Afegeixen que això va ser ratificat a més per la Sala Tercera del Contenciós Administratiu quan va resoldre, per exemple, el recurs de l'expresident de la Generalitat, Quim Torra.
Per tot això, consideren que s'ha realitzat una reinterpretació de la voluntat de la Sala i lamenten que la decisió de la Mesa de Congrés hagi suposat una mena de recurs d'apel·lació a Tribunal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario