Les dades econòmiques sobre la inflació i les rebaixes contínues de les previsions dels agents econòmics sobre el creixement PIB, deixaran l'any 2021 com un any perdut per a la recuperació.
El creixement de la inflació fins al 5,5% a l'octubre, la pitjor dada dels darrers 29 anys, amenaça de dinamitar la recuperació de l'economia espanyola i obliga a activar totes les alarmes. La dada de l?Institut Nacional d?Estadística (INE) és pitjor del que esperaven la majoria d?agents financers i se suma als funestos vaticinis del Banc d?Espanya, que preveu un nou màxim de l?IPC al novembre.
Des del front de la inflació (5,5% anual), no només perquè la taxa anual de l'IPC (índex de preus de consum) hagi escalat fins a nivells de fa tres dècades, sinó sobretot perquè l'economia comença a interioritzar el alça dels preus energètics traslladant-lo a la cistella de la compra. O, el que és el mateix, un fenomen vinculat a la crisi energètica que viu el planeta, que en principi té caràcter temporal, s'ha colat a l'estructura econòmica, cosa que explica que la inflació subjacent, que mesura l'evolució de l'IPC eliminant els components més volàtils, l'energia i els aliments no elaborats, s'hagi disparat fins a l'1,4%, quan a l'abril era del 0,0%. Com pinten aquestes dades, la inflació podria haver arribat a Espanya per quedar-s'hi
En aquest moment, el Banc Central Europeu (BCE) preveu que la inflació a l'Eurozona sigui transitòria. Però si l'escenari oficial canvia permanentment, el BCE es veurà obligat a avançar tant la pujada dels tipus d'interès com la retirada dels estímuls. I això suposaria un enorme problema per al Govern espanyol perquè finançar el dèficit i la desorbitat despesa pública generada per les seves polítiques expansives s'encariria de manera significativa durant els propers anys.
D'altra banda, avui el BBVA research ha revisat a la baixa les seves previsions de creixement a totes les comunitats autònomes per al 2021 i el 2022. Així es desprèn del darrer Observatori Regional, que recull també la revisió a la baixa de les previsions de creixement per al 2021 per al conjunt de l'economia espanyola, del 6,5% al 5,2%.
Ahir va ser FUNCAS rebaixant les previsions fins a un 5.5% i l'Airef augurava també fa pocs dies una rebaixa del PIB a un 5,5%, mentre el govern continua mantenint les seves previsions de creixement en un 6,5%. Aquesta dada és la que serveix al govern per a la confecció de pressupost per al 2022 que s'aprovarà aquest cap de setmana, que si ja era paper mullat per la part dels ingressos, es dispararà per part de les despeses en tenir condicionat la inflació a les pensions i els salaris dels funcionaris.
Les bombes que sembren el camí de l?economia espanyola són diverses. I entre elles, l'acord per a la revaloració de les pensions d'acord amb l'IPC. Un acord que es produeix sense que el pacte per garantir-ne la sostenibilitat estigui tancat.
Una altra bomba és la pujada del 2% del sou dels funcionaris prevista als Pressupostos Generals d'Estat. Una pujada que ni tan sols garantirà el manteniment del poder adquisitiu. És previsible, a més, que els sindicats exigeixin una pujada dels salaris al sector privat d'acord amb la inflació. Unes autentiques bombes de rellotgeria.
La dada de la inflació, ni tan sols alleujada per la notícia que Espanya ha superat els 20 milions d'ocupats, obliga el Govern a un canvi de rumb radical. Clama al cel, en concret, que la seva principal preocupació sigui ara acabar amb una reforma laboral que si alguna virtut va tenir va ser la de reactivar un mercat de treball catatònic i eliminar diversos obstacles que frenaven l'activitat de les empreses espanyoles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario