Un estudi denuncia que la Generalitat gasta MIL MILIONS a l'any en crear la nació catalana

 

El president de Govern, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Pere Aragonès. EFE / Quique García.

Un informe de l'organització constitucionalista Impuls Ciutadà desglossa el malbaratament de l'administració catalana per promoure el separatisme en detriment dels serveis socials

Un estudi recopila totes les despeses que la Generalitat destina a "construir la nació catalana" anualment. És a dir, totes les partides pressupostàries dirigides a sufragar entitats i organismes que promocionen el nacionalisme. En total, mil milions de euros a l'any que, entre altres assumptes, suposen la injecció de més de 500 milions d'euros per al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació i de 253 milions per a la televisió i ràdio públiques, a més de les agències de notícies.

Un total de 63 milions van per a l'Institut Català de les Empreses Culturals; 48 milions dedicats a l'Acció Exterior (les conegudes com a 'ambaixades catalanes'); 33 milions en publicitat institucional; 32 milions injectats a el Consorci per a la Normalització Lingüística; 31 milions per al Programa de la Promoció de la Llengua Catalana; 6,8 milions per al Defensor de el Poble català, l'anomenat Síndic de Greuges; 6 milions per a l'àrea de Comunicació de la Generalitat i 5,6 milions a Consell de l'Audiovisual de Catalunya ... En suma, prop de mil milions d'euros anuals, segons els càlculs de l'organització Impuls Ciutadà.

L'entitat constitucionalista ha elaborat un informe, sota la supervisió de l'catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​Rafael Arenas, amb el títol A més nacionalisme, menys serveis en què desglossa i denuncia el malbaratament de l'administració autonòmica en promoure el separatisme. I estableix tots els béns i polítiques que, al seu parer, serien finançables amb aquestes mateixes partides. La majoria d'ells de caràcter social.

Generalitat i serveis socials

D'acord a l'estudi, amb aquest mateix diners es podrien haver pagat 155 places a l'any en residències per a dependents moderats; 3.234 habitatges públics per a lloguer social; un hospital de 600 llits amb equipament bàsic; sessions completes de quimioteràpia per 4.272 pacients; 769.230 dosis de la vacuna Pfizer contra la covid-19 o 697.674 de Moderna i es podrien haver contractat 3.167 metges d'Atenció Primària i 3.775 professors de Secundària. També es podrien haver finançat 8.336 tutories de l'ESO i pagat els salaris de 275 professors de Formació Professional, a més del manteniment anual de 45 quilòmetres d'autovia.

"El nacionalisme excloent desenvolupa des de fa dècades un ambiciós projecte de 'construcció nacional' que utilitza com a palanca els recursos públics als quals s'accedeix a través de l'control de la Generalitat i de les administracions locals", critiquen des Impuls Ciutadà.

"Que hi ha un projecte de construcció nacional català no és secret, els nacionalistes no ho amaguen i estan orgullosos, però volem destacar el cost. Aquest pla no surt gratis. Tots aquests milions van destinats a donar suport polítiques amb diferents accents però, en definitiva, de tall nacionalista. l'informe revela el que costa cada cosa i posem exemples d'altres iniciatives que podrien sufragar amb aquests diners. És una crida a la reflexió ", explica el catedràtic de la UAB Rafael Arenas.

Arenas és el vicepresident d'Impuls Ciutadà i ha estat un dels encarregats de supervisar l'estudi pilotat pel professor i periodista Fernando García-Romanillos Valverde. "L'informe no va dirigit als votants de forces nacionalistes. En aquest grup hi haurà de tot: gent a la qual tota despesa en promoure l'independentisme i nacionalisme li sembla poc i gent que ni tan sols es dóna compte", aclareix Arenes.

El catedràtic assenyala que l'anàlisi és una "toc d'atenció" per als votants no nacionalistes. independentment de el partit a què votin. "Han de reflexionar sobre tot el que s'està deixant d'invertir en serveis socials en favor d'una causa com el nacionalisme", reivindica. Els autors adverteixen que l'anàlisi "no pretén entrar en el caràcter il·legal de algunes de les despeses".

"Partides hipernacionalistas"

"La factura de la construcció nacional conduïda des de la Generalitat de Catalunya aconsegueix i supera la quantia de, al menys, 1.000 milions d'euros a l'any, destinats a sustentar el projecte de nacionalisme excloent. La despesa anual de les partides que es poden identificar com hipernacionalistas impedeix dedicar recursos humans i materials a el benestar dels catalans en serveis bàsics com l'ensenyament, la sanitat, l'atenció a dependents i gent gran, l'habitatge social, les infraestructures, etcètera ", consideren des Impuls Ciutadà.

Fins 31.185.695 euros corresponen a despeses de el programa Promoció de la Llengua Catalana

segons lus autors de l'estudi, amb els 5,4 milions d'euros que el Tribunal de Comptes reclama a 34 alts càrrecs de la Generalitat per desviament de fons públics "pel cop d'l'1-O" es poden subvencionar "60.000 places de vacances de vuit dies per a jubilats, a pensió completa i viatge inclòs, aplicant tarifes de l'Imserso ".

Entre altres partides, en els Pressupostos de la Generalitat de 2021 figura la destinada a la Direcció General de Política Lingüística, ara subsumida en la Secretaria de Política Lingüística de el Departament de Cultura. "Té un pressupost de 31.392.258 euros, dels quals 31.185.695 corresponen a despeses de el programa Promoció de la Llengua Catalana. D'aquest organisme pengen, amb el seu corresponent finançament, vuit organismes dedicats a l'extensió de la llengua catalana", indica l'informe.

746 llocs de treball a Normalització Lingüística

Entre ells, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) que compta segons el document amb 746 empleats a vint-i-seus les remuneracions sumen 30.300.000 anuals.

De la Presidència de la Generalitat depenen, recorda l'organització constitucionalista, altres organismes i ens "sentinelles de l'autogovern segons els partits governants, ERC, JxSí i els seus aliats de la CUP". "En els pressupostos prorrogats de 2021 figura el Comissionat de la Presidència per al Desenvolupament de l'Autogovern, amb una partida pressupostària de 2.928.000 euros encara que després de la reforma de Pere Aragonès el passat mes de maig sembla que les funcions de l'Comissionat han passat a l'Institut d'Estudis de l'autogovern (IEA) i la partida final ascendeix a 3.255.874,20 euros, sumant potser el que li corresponia a l'IEA ", assenyala en estudi.

Impuls Ciutadà també posa a la diana a l'Defensor del Poble. "Per la seva dimensió pressupostària i organitzativa sobresurt en els comptes Síndic de Greuges, que porta gairebé 7 milions d'euros dels quals 5.947.413,83 corresponen a remuneracions", detalla. És a dir, el 87,2% de l'total. Aquest organisme, té 62 treballadors entre assessors, tècnics i administratius, més nou directius, inclòs el mateix síndic Rafael Ribó.