L'enèsima reinvenció de l'PSOE

 

Derogar la reforma laboral, la llei mordassa i prohibir la prostitució (femenina) són les tres úniques conclusions de l'40è Congrés Federal Socialista, ara transformat en Sanchismo, blanquejat ara per qui cinc anys va ser expulsat de la seva direcció fer trampes per arribar a el poder. Sense un sol esment als seus socis al Govern i que estant totalment condicionat pel xantatge dels nacionalistes i neocomunistes, corona el model autàrquic i autoritari d'un partit eviscerat la força prové de el poder que exerceix, d'la por a perdre-ho i de la por a l'aliança Casat-Abascal

L'enèsima reinvenció de Pedro Sánchez té molt de necessitat i el mateix d'oportunitat. Dos elements que han mogut el 40è Congrés Federal dels socialistes. Un conclave dissenyat per recuperar el pols amb la mirada posada en el cicle electoral de 2023, que coincideix amb l'equador de la legislatura i la frontera dels Pressupostos, que marquen un punt ia part, com han llegit també els seus socis de Unides Podem.

La "unitat" de totes totes que perseguia el president de Govern té fins i tot xifra: el 95% de vots favorables a la nova Executiva Federal imposada pel líder a les federacions, que no han tingut altre remei que certificar a el nou equip de Ferraz sense dir ni piu. Solament la intervenció de Felipe González ha introduït una mica de picant a la cita socialista de la Fira de València.

I pels que han volgut veure un gir de Sánchez a la moderació amb el retrobament amb el PSOE tradicional que representen els seus antecessors, amb la socialdemocràcia esmentada fins a una vintena d'ocasions aquest diumenge, el nou nombre tres de Ferraz, Sants Cerdán, ha tancat el debat. No hi haurà canvi d'estratègia ni de pactes. Malgrat que la reivindicació de la "socialdemocràcia" ha estat el fil conductor de l'missatge de el líder socialista.

L'auge de el PP, amb les enquestes coincidint en què Pau Casado estaria a les portes de Moncloa, obligava a l'PSOE a moure. Davant d'això, ja no li val enarborar el lema de "l'esquerra", com el que el va encimbellar al 39è Congrés Federal, sinó reivindicar la centralitat tractant d'ignorar la seva coalició amb els morats o la seva dependència parlamentària dels sobiranistes.