Ara La Sexta i El País i un exèrcit de Torquemades han donat a conèixer una llarga llista de presumptes defraudadors amb uns diners guanyat legalment en diferents països paguen els seus impostos on han generat amb el seu treball o actuacions i barregen indiscriminadament conductes legals amb estratègies tributàries alegals i comportaments directament il·legals.
Cap dels periodistes sembla reflexionar molt sobre la legalitat de l'procés, sobre com es van adquirir els papers, sobre si està bé publicar aquesta informació en relació amb les lleis de protecció de dades o els drets individuals que protegeixen l'honor i la intimitat ... A l'inrevés , s'opera des del principi que "la fi justifica i els mitjans".
En els articles sobre aquest tema es difonen noms de persones que actualment o en el passat han articulat part de la seva fortuna mitjançant l'ús de societats radicades en països de fiscalitat més baixa. Es parla d'elles com "empreses fantasma", s'insinua que s'han utilitzat per ocultar actius de forma il·legal ... però sovint no hi ha cap acusació concreta, només es parla de la suposada "opacitat" pròpia d'aquestes operacions, sense importar que siguin legals. No haurien de caminar tan lluny, i podrien investigar els comportaments d'alguns de la seva mes preclars accionistes. En realitat es tracta d'estendre la taca d'oli.
Aquesta mateixa setmana s'ha decretat una nova cacera que, com sol ser habitual, està capitanejada pels diaris, ràdios i televisions que ens donen dia sí i dia també lliçons morals i periodístiques que mai se'ns hauria ocorregut demanar-los. Gent, per no dir gentussa, que es creu imbuïda de la sagrada missió de fer la feina bruta a poder, de posar-nos a tots sota els peus dels polítics. Tipejos que presumeixen d'estar molt conscienciats, però que en realitat sempre treballen per fer-nos a tots més pobres i menys lliures, mentre ells s'enriqueixen a l'ombra de diners públics i els privilegis.
Que Hisenda i els seus esbirros es comportin com pirates a l'hora de saquearnos tant com els permetin les lleis i una miqueta més té certa lògica: no només el seu model de negoci es basa en això, sinó que a més hi ha organitzat tot un sistema de bons i beneficis per als gossos de presa de l'Agència Tributària i, sobretot, una garantia d'impunitat absoluta que no només permet sinó que encoratja dur a terme qualsevol disbarat que serveixi per augmentar la recaptació. El que ja no és tan fàcil d'entendre, al menys a priori, són les mainades d'inquisidors de baixa qualitat, cada vegada que tenen una oportunitat es llancen a el coll de l'proïsme com la torba que perseguia a les bruixes a Salem.
Aquests reporters es perden sovint en una allau de termes acusatoris que pretenen, d'alguna manera, associar aquestes situacions amb el "diners bruts". Conreen, en tot moment, la insinuació que qualsevol empresa "offshore" o "pantalla" és necessàriament il·legal. I a l'fer aquest tipus de comentaris, polítics, esportistes, empresaris ... acaben sota una sospita generalitzada. A la fin, molts dels seus lectors ja creuen que la majoria dels "rics" i els "superrics" són detestables, de manera que aquestes filtracions només confirmarien opinions preconcebudes que es conreen cada dia a aquestes mateixes pàgines.
És igual que per iniciar la cacera calgui saltar-se les més bàsiques normes de la decència i també alguna que una altra llei, que ara resulta que és pitjor guardar el currículum d'un becari de publicar a tota pàgina una declaració d'hisenda; tant és que els perseguits hagin fet o no alguna cosa il·legal; tant se val, és clar, que el que qualsevol ciutadà normal desitja és pagar els menys impostos possibles sempre dins de la legalitat, sobretot quan veiem com es (mal) gasten els nostres diners.
Que Jordi Pujol i la seva família han estat culpables de depredar (robar) durant desenes d'anys a milers de milions a les empreses espanyoles a la Hisenda Publica Espanyola i per tant els ciutadans de Catalunya i de tractar d'amagar el seu botí (defraudar) en els nombrosos paradisos fiscals existents és una cosa àmpliament demostrat. Una cosa que Hisenda i la justícia encara segueixen intentant dilucidar, negociant amb la llibertat d'aquests delinqüents.
A més, per a la comunitat internacional eliminar els "paradisos fiscals" seria fàcil si els seus governants prenguessin acords encaminats a això, però estan molt més disposats a competir entre ells, deixant obertes aquestes escletxes per si de cas vénen mal dades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario