La vicepresidenta de Transició Ecològica, Teresa Ribera.
El Govern reconeix que el preu de la llum serà cada vegada més volàtil per les renovables i canviarà la tarifa regulada
Després d'haver acusat la elèctriques durant tres mesos com els únics culpables de l'elevat preu de la llum per a aquells consumidors subjectes a la la tarifa regulada, la vicepresidenta Teresa Rivera s'ha despullat de la prepotència i ha demanat ajuda als principals agents de el sector electric, des d'empreses a consumidors, que els traslladin les seves opinions sobre com s'hauria de dur a terme la reforma de el rebut de la llum en un termini de 21 dies.
La reforma de el rebut es produeix després que el Govern hagi clavat un cop de destral de 2.600 milions d'euros a les grans elèctriques per contenir la factura de la llum. La mesura està tenint ja les seves primeres repercussions en el preu de mercat, ja que instal·lacions renovables solars i eòliques estan deixant de funcionar en alguns períodes de el dia per evitar la retallada dels seus ingressos contemplat en la regulació.
L'elevat preu de l'energia ha provocat que la inflació es dispari fins al 4% al setembre i abast seva taxa més alta en 13 anys. Segons Estadística, en el comportament interanual de l'IPC destaca la pujada dels preus de l'electricitat, major aquest mes que al setembre de l'any passat.
El Govern adverteix que ve més volatilitat en el mercat elèctric com a conseqüència de l'procés de descarbonització en què està immers el país. La progressiva entrada d'energies renovables al mercat s'enfonsarà segons els seus càlculs el cost de l'megawatt hora a les hores del dia amb major recurs eòlic i solar, però aquest es dispararà quan no hi hagi vent i sol a l'haver d'utilitzar els cicles combinats de gas per produir l'electricitat. El resultat serà un tobogan de preus que, segons l'Executiu, genera alarmisme entre la ciutadania i dificulta la comprensió de el rebut elèctric per part de les famílies.
Aquesta crisi de volatilitat va començar el passat mes d'agost i s'ha materialitzat ja en la concatenació d'una vintena de rècords en el preu diari de l'electricitat en el mercat majorista. Aquest mercat té un impacte directe en la factura domèstica, especialment per als 10,6 milions de llars abonades a l'anomenat Preu Voluntari Pel Petit Consumidor (PVPC). Per a la resta, que tenen signat el subministrament en el mercat liberalitzat, el preu s'actualitza periòdicament en funció de l'comportament esperat de l'preu de la llum.
El Ministeri de Transició Ecològica busca ara extrapolar aquesta fórmula de manera esglaonada a l'PVPC suprimint la indexació d'aquest a l'mercat majorista. El resultat serà una major estabilitat i visibilitat en la factura i, de passada, un estalvi de el cost polític per a un Govern que ve patint des del passat mes d'agost un impacte reputació gairebé diàriament pels rècords de mercat. El que és més complicat de calcular és l'efecte de la mesura a nivell de cost, ja que establir un preu fix sol portar aparellat un recàrrec financer.
La idea d'l'Executiu és que la desvinculació es faci de forma esglaonada i el cost quedi vinculat a cistelles amb preus de futurs més estables ia les subhastes de preu fix que hauran de realitzar les elèctriques per fomentar la competència, El departament que dirigeix Teresa Ribera ha demanat als principals agents de el sector, des d'empreses a consumidors, que els traslladin les seves opinions sobre com s'hauria de dur a terme la reforma en un termini de 21 dies.
El Govern argumenta que l'evolució de l'electricitat observada en els tres últims mesos ha motivat l'obertura d'un període de reflexió sobre la seva actual configuració de l'PVPC, que pugui desembocar en un nou desenvolupament reglamentari per modificar la seva estructura. "Si bé és cert que les variacions dels preus majoristes de l'mercat elèctric, quan se sostenen en el temps prou, acaben traslladant-se a tots els consumidors d'electricitat, des de diferents àmbits de la societat (empreses de el sector, associacions de consumidors) es ve apuntat que és paradoxal que siguin els consumidors amb menys consum els que estiguin exposats a una major volatilitat en el preu del seu consum elèctric, tot i que aquesta major volatilitat no es tradueixi en majors preus en el llarg termini ", destaca el text que recull la consulta.
La crisi energètica aviva la por a un repunt major de la inflació
Màxima tensió en el mercat energètic. La llum, el gas, els drets d'emissió de CO2 o el petroli segueixen marcant rècords sense donar treva i sense que encara hi hagi arribat l'hivern. Aquest dimecres, el preu de l'electricitat al mercat majorista (pool) arribarà als 189,9 euros el megawatt hora, el que implica el vuitè màxim històric en el que va de setembre.
Així, el preu d'avui se situa com el més alt registrat en la sèrie i, fins i tot, en determinats trams horaris arribarà a trencar l'onerosa barrera dels 200 euros l'hora. Per exemple, entre les 21:00 i les 22:00 hores, els prop de 11 milions de llars espanyoles que tenen contractada una tarifa regulada o PVPC pagaran per l'electricitat ni més ni menys de 208,47 euros.
Amb aquesta nova pujada, el preu de la llum va multiplicar per més de tres el que tenia aquest mateix bé l'any passat (49,15 euros). Per demà dijous, s'espera un preu mitjà similar, encara que en les hores més cares (entre les 9 i les 10 del vespre) la llum arribarà fins als 221 euros, fet que posa encara més en entredit la promesa de Pere Sánchez que tots els espanyols acabin pagant a la fi de 2021 per la llum "una quantia similar" al que van pagar el 2018.
Alerta de fallides
Tradicionalment, aquestes tarifes planes resultaven més cares a canvi de més seguretat en el preu, tal com explica el Banc d'Espanya en aquest informe, però durant els primers mesos de l'any han permès blindar els seus clients de la pujada de l'preu de la llum . Això sí, serà per poc temps, pel fet que les companyies elèctriques difícilment podran absorbir una pujada de l'electricitat, que apunta que va per llarg.
"Les grans podran suportar-ho, però caldrà comercialitzadores petites que no aguantin i tinguin fins que trencar contractes ... o fer fallida" advertia altra font d'el sector. Aquesta setmana, la presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), Cani Fernández, venia a confirmar aquests auguris. "Ens temem que hi hagi moltes petites comercialitzadores que puguin fer fallida", ha avisat. Una altra greu derivada és que hi hagi empreses de tot tipus de sectors que es vegin obligades a tancar perquè amb els alts preus de l'energia no els compensa seguir produint els seus productes, com ja està succeint al Regne Unit.
El gas i els conflictes internacionals
L'elevat preu de l'gas i l'increment de l'preu dels drets d'emissió de CO2 -que exerceixen com un impost encobert a nivell europeu i els ingressos recapta la Hisenda de cada país-, estan darrere d'aquest encariment sense precedents de l'preu de la llum . A més, no cal oblidar que, a Espanya, a el rebut de la llum també cal sumar-li voluminosos costos polítics i fiscals.
En el cas de el gas natural, els preus segueixen desbocats i aquest dimecres han arribat als 78,99 euros per megawatt hora, quan fa just un any a penes arribaven als 13 euros, un ascens que suposa multiplicar per sis la seva valor. A aquesta tempesta gasista se li uneix que la setmana passada Rússia decidia tancar el subministrament de gas que envia a Europa per Ucraïna i que la recent ruptura de relacions entre Algèria i el Marroc podria posar en risc l'entrada de gas que Algèria mana a Espanya per l' gasoducte Magrib-Europa, que travessa el Marroc. Algèria és el principal país proveïdor de gas natural del nostre país. Aquestes tensions internacionals unides a l'augment de la demanda de gas a Àsia, contribuiran a inflar encara més els preus de gas en el Vell Continent.
Els impostos de el gas segueixen contribuint mes a mes a omplir les arques de l'Estat sense que Hisenda s'hagi plantejat rebaixar de el 21% d'IVA com va fer amb la llum. En ple encesa de les calefaccions a les llars l'encariment de el gas podria ser fatal per a les butxaques dels ciutadans. L'únic que ha fet el Govern per evitar aquest cop de gas en les famílies és posar un límit a la pujada de l'gas dels pròxims mesos, però generant un deute que després hauran de seguir pagant els consumidors en les seves properes factures, encara que el sector dubte de com recuperarà aquests diners en 2022. Segons els futurs, no serà fins llavors quan es preveu que es freni el preu de el gas.
La inflació a l'alça
També influeix, tot i que menys, l'augment dels preus dels carburants i lubricants per a vehicles personals i el fet que els preus dels paquets turístics van baixar menys el setembre d'aquest any del que ho van fer en el mateix mes del 2020. tampoc cal oblidar que en aquestes últimes jornades el barril de petroli ha fregat els 80 dòlars.
Tot i que el Govern segueixi restant-li importància a l'repunt de la inflació, els dubtes sobre el seu caràcter transitori cada vegada són més grans. I és que, si tenim en compte l'última dada de la inflació subjacent (sense aliments no elaborats ni productes energètics), que hem conegut avui, aquest indicador va augmentar al setembre fins a l'1%, quan a l'abril la taxa interanual de la subjacent era 0%.
Total, que ara estem en què una ministra que durant tot aquest temps no ha fet res, al no tenir ni idea com solucionar el problema energètic amb l'excusa de el CO2 imposat per Europa i no voler treure aquelles càrregues i impostos de l'rebut que o tenen que var amb el consum, estem pagant l'energia més cara d'Europa i ens ha fet perdre un temps valuós per trobar la solució.
No hay comentarios:
Publicar un comentario