martes, 7 de julio de 2015

Amb les seves mans en les nostres butxaques

Mario Draghi, François Hollande, Mariano Rajoy, Alexis Tsipras y Matteo Renzi en la cumbre de jefes de Estado de la zona del euro.

Ja a no sé si el govern d'Alex Tsipras està jugant fins al límit de l'impossible amb l'ansietat dels grecs o bé s'està ciscando de la ingenuïtat dels seus socis europeus o simplement són uns farsants que s'han ficat en un assumpte que no saben com resoldre-ho. El referèndum que va convocar Tsipras per acceptar o rebutjar una oferta d'acord va ser la culminació del marc d'escenari bèl·lic que va forjar Syriza en els cinc mesos de negociacions a Brussel·les. No ho va convocar cridant als grecs a reflexionar sobre objectius de dèficit, impostos o reformes, sinó contra "l'ultimàtum i el xantatge". Malgrat tot això els seus socis europeus van guardar silenci i esperar a que es realitzés la consulta.

El que hem vist a Atenes després de la "victòria" del despropòsit, no és normal. Ultimàtums i xantatges són propis d'enemics, no de socis. L'orgull nacional, el agitar de banderes, l'emoció de la lluita, els càntics i els vives i moris poden compondre escenes èpiques, però no són els millors ingredients per amanir una negociació europea.

Davant el corralito per falta de diners en els seus bancs i existir una nova oportunitat perquè presenti una nova oferta per desbloquejar una situació que a qui més apressa és als ciutadans grecs que són ara ostatges no d'Europa sinó dels seus governants antisistema que no lluiten per obtenir una millora de les condicions de vida dels grecs, sinó estendre la seva doctrina per tot Europa. L'eurozona havia manifestat per activa i per passiva que aquest dilluns esperava rebre les noves propostes d'Atenes per poder analitzar-les avui amb urgència. I ells no tenen cap pressa.

El nou ministre de Finances de Grècia, Euclidis Tsakalotos, ha acudit aquest dimarts al seu primer Eurogrup sense presentar les noves propostes que els socis de l'eurozona havien demandat a Atenes perquè en aquesta reunió poguessin traslladar-la a una l'posterior dels caps de govern i poguessin prendre alguna mesura encara que fos provisional per desbloquejar com més aviat millor l'arribada d'euros als bancs grecs.

Davant el lògic empipament de tots els governs que s'havien citat per salvar urgentment a un país a punt de fer fallida i ara veuen que els que haurien de defensar els drets dels grecs s'ho prenen com un joc. Un joc del qual participen Rússia i els Estats Units que pel que sembla ja coneixen per endavant les propostes de Tsipras abans que els caps d'estat de l'Eurozona que són els que finalment anem a haver de pagar aquesta festa.

Ara tot va a quedar perquè demà sigui Alexis Tsipras qui decideixi presentar. o no, les seves propostes davant els caps de Govern vinguts des dels seus països de l'Eurozona. Això no podrà decidir-demà i s'esta plantejant retardar la reunió de demà fins diumenge mentre tenen tota l'economia paralitzada i els ciutadans grecs no podran acudir als bancs per treure els seus diners com a mínim fins la setmana vinent.

En aquest moment ja hi ha pocs dubtes sobre qui va arribar disposat a convertir una negociació en un enfrontament entre opressors i oprimits o, per usar termes que encara mantenen vigència en la família política de Syriza, entre unes potències imperialistes i un petit i pobre país que lluita per lliurar-se de la seva jou. Ells i només ells estan fent l'impossible perquè Europa en un moment d'enuig mani als grecs i als seus il·lustres trilers a passeig i enviar-los a pidolar a Obama o Putin que pel que sembla estan molt interessats per aquest conflicte.

No hay comentarios:

Publicar un comentario