Txipras ha guanyat. ¿I ara què?

Ha guanyat el "no" al referèndum grec. Txipras s'ha sortit amb la seva i caldrà veure el camí que pren a partir d'ara si la seva decisió és sortir de l'euro. Les reaccions han estat immediates. Amb la seva "victòria" ha aconseguit el suport de les forces més extremes de tot el món com Marie LePen i Nicolás Maduro.

Fins que el dia 20 no es consuma la fallida del país que podria produir-se per al pròxim dia 20 ja que a part de no poder evitar l'impagament de 1.600 milions d'euros a l'FMI. Una cosa semblant podria passar el 10 i el 20 de juliol que s'enfronta a la devolució de 3.500 milions al BCE .: el 8 de juliol, el Tresor hel·lè hauria refinançar deute per valor de 2.000 milions; A més el 13 de juliol ha de tornar 450 milions a l'FMI, el 14 de juliol vencen 93 milions d'un préstec negociat en iens i el 17 de juliol toca pagar 71 milions d'euros compromesos en interessos de deute a tres anys que va ser negociada el passat any. Només hi ha diners per obrir demà els caixers ja que només els 1.000 milions en poder dels banc grecs no van a donar per mes, si abans de dimarts no hi ha una nova injecció de diners per part del BCE.

Tsipras s'ha sortit amb la seva. Grècia ha votat «no» en el referèndum que el primer ministre hel·lè va convocar de manera precipitada la setmana passada i on estava en joc el futur del país tant dins de la UE com l'euro malgrat que el seu Govern ha insistit sempre en que ho únic que es dirimia era la seva capacitat per negociar un millor acord.

Amb el resultat d'avui, l'electorat reforça la seva figura política a nivell intern. No obstant això, des de les institucions creditores li han advertit sempre que aquesta victòria no li servirà, com el mateix primer ministre grec deia el dissabte, per negociar amb més fortalesa. Al contrari. El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va dir el mateix dia que «si surt el 'no', la pregunta no serà si hi ha base per a un altre acord, sinó si hi ha base perquè Grècia segueixi en l'euro». Juncker també va dir que seria considerat com un missatge que volen «allunyar d'Europa». Les relacions amb Tsipras van a ser molt complicades, fins i tot des del punt de vista personal, amb molts dirigents europeus.

Grècia es va a trobar ara en una cruïlla econòmica encara més complicada sense ajuda europea amb el «corralito» instaurat i sense accés als mercats internacionals de capitals. les condicions dels acords es basaven en aquest escenari, el d'una Grècia que començava a remuntar. Quan la troica exigia una retallada de despeses determinat o establia un objectiu de superàvit primari, ho feia en un escenari de creixement. Ara les coses han canviat: Grècia ha tornat a la recessió, s'han enfonsat els ingressos fiscals i sectors clau, com el turisme, han patit els efectes de la incertesa política.

Ja està en situació de mora davant el Fons Monetari Internacional (FMI) i ara necessita més de 6.800 milions per a diferents venciments al mes de juliol. El més important és el del dia 20 i que suma 3.620 milions que ha de pagar al BCE. Sense acord amb els socis europeus no podrà enfrontar aquests pagaments el que significa que el BCE estarà legalment obligat a tallar tot finançament del sistema financer grec. El col·lapse seria automàtic.

A Alex Txipras li queden poques hores per negociar un nou acord alguna cosa que no li serà senzill aconseguir ja que tot el parlat prèviament ja no serveix. Al costat de Varuflakis no ha collit precisament amics entre els seus col·legues a Brussel·les. Ja que havent vençut el segon rescat no tindrà més remei que demanar un nou rescat amb diferents condicions imposades pels creditors, que prèviament haurà de ser ratificat pels altres països de la UE i resta de creditors que podria ser inacceptable per als grecs i abocar-los a la sortida d'Euro i es va a entrar en una cursa per negociar o no un nou rescat un cop

Quan hi ha dos bàndols amb posicions tan allunyades, introduir un factor extern a la negociació pot dificultar-ho tot. El que guanyi el referèndum (si es pot dir així) se sentirà legitimat per no fer cap concessió. Però clar, l'altra part no té per què veure-ho tan clar. Així si el BCE decideix no seguir injectant diners al govern grec haurà d'emetre una moneda paral·lela per poder seguir funcionant que seria el primer pas per a la seva sortida de l'euro.

Els països de la zona euro hauran de tenir molt present que l'euro pot sortir danyat amb la sortida de Grècia, però desapareixerà de manera si cedeixen davant Atenes i aquest no emprèn les reformes ineludibles, convertint-lo en un soci subsidiat sine die.