¿Escac a la Monarquia?

Els diferents incidents ocorreguts aquests darrers dies en els ajuntaments en perir sense coordinació on la ultraesquerra o nacionalistes han pres el poder, avalen la tesi que hi ha un complot per canviar el sistema constitucional donat pels espanyols en la transició del 78 el primer pas seria desplaçar a la monarquia i instaurant un estat confederal d'acord amb un pla perfectament traçat.

Ahir el desplaçament del bust de l'anterior rei Joan Carles I del saló de plens de l'Ajuntament de Barcelona per part de l'alcaldessa Ada Colau, la suspensió d'un acte al castell de Montjuïc, la suspensió de la missa a les festes de la Mercè o seus continus menyspreus a diverses inauguracions on requeria la seva presència institucional no es poden deure al seu caràcter o la seva ideologia. Fets que no s'haguessin produït si l'alcaldessa no hagués comptat amb un ampli suport polític, no només del partit en el govern sinó fora de l'àmbit de la corporació.

El mateix pot dir-se de l'actitud incomprensible de l'alcalde de La Corunya al suspendre de manera inopinada les curses de braus que ja estaven anunciades per les festes de la ciutat. L'actitud provocadora de l'alcalde de Cadis retirant retrats del rei, o el de Saragossa canviant el nom del pavelló esportiu de Felip VI, o l'alcaldessa de Madrid muntant una pàgina web de desmentits polítics o el de València canviant noms de carrers prenent com a model el que passa en dictadures bolivarianes banda de l'Atlàntic.

La meva sensació és que s'estan provant incidents lleus fins a la data per si hi ha algun tipus de reacció per part de les institucions, cosa que fins al moment no s'ha arribat a produir, a part algunes declaracions aïllades sobre la mala educació i falta de respecte de els edils de la "nova política", alcaldes fins ara inèdits dedicats al postureo o exacerbar els ànims dels qui els van votar que s'estan donant compte que els que han posat al comandament en els ajuntaments no serveixen per dur a terme les iniciatives promeses en favor dels ciutadans ..

ABC ha publicat aquest informe aquesta última setmana. "S'ha conegut que l'extrema esquerra i els independentistes bascos i catalans -sobretot aquests últims- estan en un procés d'acostament per aconseguir la ruptura amb el règim democràtic sorgit el 1978 a Espanya, segons anàlisi dels serveis d'Intel·ligència i Informació a els quals ha tingut accés ABC. Aquests dos sectors polítics coincideixen en l'objectiu de trencar l'Estat per donar pas a un model confederal, per la qual cosa consideren «clau» la fi de la Monarquia, «si és possible amb la celebració d'un referèndum ». A partir de l'enderrocament de Felip VI,« per efecte cadena la resta del règim del 78 trontollarà i cauria », segons el plantejament d'aquests grups.

L'entesa entre els col·lectius antisistema i els partits independentistes ha cridat l'atenció de les fonts d'Intel·ligència consultades per ABC, especialment perquè es produeix quan el nacionalisme català, amb el president de la Generalitat Artur Mas al capdavant, ha convocat per al dia setembre 27 unes eleccions autonòmiques a què vol donar un caràcter plebiscitari. Per preparar aquesta cita, els sobiranistes han comunicat als representants de l'extrema esquerra d'àmbit estatal amb els que mantenen contactes que ara «és més necessari que mai treballar conjuntament».

«Moment històric»

Alguns dels principals dirigents dels col·lectius d'extrema esquerra consideren per part seva que estem en un moment històric «molt interessant» per als seus objectius i consideren que en l'actualitat hi ha un «caldo de cultiu» «més favorable que mai» per aconseguir acabar amb el «règim del 78».

Els edils populars Alberto Fernández, i Àngels Esteller col·locant la fotografíaAsí l'han transmès als seus bases, davant les que argumenten que el desgast de la dreta, la suposada majoria de l'esquerra que es percep en la societat i la pèrdua d'imatge de la Monarquia juguen al seu favor. Reconeixen, però, que dins de l'esquerra encara hi ha «un ampli sector espanyolista». No obstant això, estan convençuts que si aquest sector «continua recolzant-se en projectes que aposten per per la via de la ruptura amb el règim del 1978, com pot ser el de Podem», es pot arribar al seu objectiu de configurar un nou model de Estat de tipus confederal.

Els moviments detectats confirmen que l'estratègia està en marxa. A Catalunya s'han mantingut reunions entre membres destacats d'Amaiur, ERC, la CUP i Iniciativa per Catalunya en què s'han abordat aquests assumptes. Aquests sectors, segons les fonts d'Intel·ligència i Informació consultades, han constatat el «augment important d'influència dels moviments populars, particularment a Catalunya». De fet, l'esquerra radical i independentista basca «està convençuda que serà aquesta comunitat la que primer trencarà amb la resta d'Espanya». Els últims moviments, com la candidatura única per a les eleccions del 27-S promoguda per Artur Mas i Oriol Junqueras, l'objectiu és una Catalunya independent en sis mesos, ratifiquen l'anàlisi.

Tanmateix, ERC, la CUP i Iniciativa consideren clau el paper de Convergència, sobretot del seu sector més afí a l'independentisme, tot i que tenen alguns recels sobre la dreta nacionalista catalana. En aquest sentit, segons l'opinió de l'esquerra radical independentista l'escissió a Unió podria facilitar les coses amb la incorporació al projecte sobiranista del sector democristià liderat per, entre d'altres, Núria de Gispert.

Podem

Però al trio format per ERC, la CUP i Iniciativa caldria unir una part no menor de Podem a Catalunya. Aquesta formació sap que si vol tenir una representació àmplia al Parlament d'aquesta comunitat ha d'abraçar de manera clara l'anomenat «dret a decidir dels pobles». Això sí, sempre movent-se en l'ambigüitat, sense dir clarament que aposten per l'independentisme perquè els seus responsables són molt conscients que una declaració en aquest sentit «tindria un cost, i no menor, per als resultats d'aquesta marca a la resta d'Espanya . I no cal oblidar que el que de debò importa a Pablo Iglesias són les pròximes eleccions generals, previstes per a final d'any », sostenen les anàlisis d'Intel·ligència.

En aquesta estratègia d'acostament entre els independentistes i l'extrema esquerra radical, els primers han traslladat als seus nous companys de viatge algunes peticions. La primera, que els ajudin a «frenar el Govern central, que com és lògic no es quedarà de mans creuades si es passa del simple desafiament a la presa de decisions concretes per aconseguir la separació de Catalunya». Per això, el missatge és que, com expliquen en el seu llenguatge, «Castella i la resta de pobles que conformen l'Estat s'han d'implicar en aquest procés i participar activament».

Crida l'atenció, a més, que els independentistes afirmin ser plenament conscients que «cap poble, tret que es converteixi en un país com Liechtenstein o Mònaco, que ofereixen bona fiscalitat per a inversors, o bé es vengui al millor postor, pot sobreviure només ». Però malgrat tot, els sembla més important que l'Estat es trenqui per «afavorir un acostament de tots els pobles per confederar-o crear un nou model que les noves generacions puguin entendre».