viernes, 24 de julio de 2015

Pujol Connexió 36 - Els Sumarroca, el complement als Pujol



Jordi Sumarroca ha estat detingut al seu domicili de Barcelona per agents de la Guàrdia Civil, en una operació dirigida per la Fiscalia Anticorrupció. Al costat de Jordi Sumarroca han estat arrestats l'exalcalde de Torredembarra (CiU), Daniel Massagué, una de les seves primeres, Susana Sumarroca Dachs, el seu oncle Joaquim Sumarroca Coixet i Mariano Judez Pi.

L'empresari estava imputat des de juliol de l'any passat pel titular del jutjat número 1 del Vendrell, en el context d'una investigació per corrupció a l'Ajuntament de Torredembarra (Tarragona). Durant les indagacions se li va atribuir un delicte contra l'administració pública, però a mesura que van avançar les investigacions es va descobrir el pagament de 581.000 euros des filials de Teyco a dues empreses de qui va ser alcalde convergent de Torredembarra, Daniel Massagué, empresonat l'any passat per corrupció. Uns pagaments que presumptament es van realitzar a canvi de treballs inexistents.

Els Sumarroca són el prototip del clan crescut a l'ombra del poder a Catalunya durant les tres últimes dècades i mitja. El patriarca del clan era íntim amic del patriarca d'un altre clan: Jordi Pujol i Soley. Un en la política i un altre en els negocis, van ser el perfecte exemple de la cohabitació politicoeconòmica de les grans famílies catalanes. De tots els empresaris que van prosperar a l'ombra del poder a Catalunya, Carles Sumarroca i Coixet va ser el més vinculat a Jordi Pujol Soley. Tots dos van portar existències paral·leles: fer negoci a Banca Catalana, van fundar Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i van comprar El Correo Català.

La intensa relació portada fins a finals dels 70 pels dos patriarques dels clans va canviar en els 80. Amb Pujol a la Presidència de la Generalitat, les empreses de Sumarroca van començar a rebre suculentes adjudicacions d'obres públiques. La família operava, preferentment, amb dues companyies: Emte i Teyco, que ara està en el punt de mira dels investigadors pels suposats suborns a l'alcalde de Torredembarra.

En els anys 90, encara que seguien rebent grans contractes d'obra pública, els Sumarroca van ampliar els seus dominis a altres sectors: a través de la companyia General Lab, es van fer amb la totalitat de les adjudicacions de les anàlisis clíniques de les presons catalanes, que depenien de la voluntat política dels responsables de la Generalitat. Era un negoci sense competència i de cobrament assegurat. I en la dècada següent, Sumarroca va ampliar els seus negocis a un altre sector amb possibilitats: el de les noves energies, fins al punt que les seves empreses van ser de les més mimades pels últims governs de Jordi Pujol al concedir els permisos per a nous parcs eòlics.

A mesura que s'obrien possibilitats de negoci, els Sumarroca estaven a primera fila per recollir adjudicacions públiques. En realitat, no se'ls escapava cap dels negocis emergents. Un informe realitzat pel periodista Jesús Badenes i publicat fa uns anys pel Diari de Girona detallava que en els 23 anys de pujolisme les constructores dels Sumarroca van rebre contractes públics per valor de més de 285 milions d'euros. Ja podien ser carreteres, comissaries, presons o centres sanitaris: els Sumarroca podien amb tot

.

"Resulta curiós veure com s'adjudica pel sistema negociat d'urgència la realització dels treballs necessaris per a la posada en marxa d'un hospital", relata el periodista. D'aquesta manera, les obres es trossegen i s'adjudiquen a dit, evitant haver de convocar un concurs públic. De fet, així es solen fer els negocis entre amics.

Més de 500 milions en cinc anys

També una informació elaborada per El Confidencial detallava que només entre 2008 i 2012 els dos grups industrials més mimats pel poder català, Emte i Copisa, es van dur 875 milions en obra pública ,: d'ells, més de 500 milions van anar a parar als butxaques dels membres del clan Sumarroca. I un altre informe de elcritic.cat concloïa que en 2013-2014, amb les brutals retallades del Govern d'Artur Mas, les constructores Emte i Teyco es van dur gairebé 25 milions d'euros en 43 adjudicacions (el segon del rànquing va obtenir 9,3 milions) . I hi havia curiositats per reflexionar: 14 dels 25 contractes de Teyco van ser adjudicats pel procediment de "negociat sense publicitat". I set dels 18 d'Emte, el mateix. Un negoci, doncs, purament digital.

Que els Sumarroca van ser mimats ningú ho dubta. I no només pels Pujol. També per Artur Mas. El 8 de maig de 2002, quan aquest era conseller en cap (conseller en cap), va enviar una carta al conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler. "En les últimes setmanes, he anat insistint en la necessitat d'autoritzar la instal·lació d'alguns parcs eòlics. (...) M'agradaria que em informases el més aviat possible de la situació dels projectes següents: Prat del Compte (parcs eòlics de Carena de la Tossa i Coll Ventós), Ascó (parc eòlic de Barbers), Colldejou (parc eòlic de Les Costos) i Portbou (parc eòlic de Tramuntana) Quines raons impedeixen concedir aquestes autoritzacions? ". Mà de sant. Nou dies més tard, eren aprovats els de Portbou i Ascó i una setmana després els dos de Prat del Comte. Així es recull en el llibre Pujol & Puig Qui li deia que no al conseller en cap?

Els serveis oficials de la conselleria havien informat negativament sobre els parcs i desaconsellaven la seva obertura per raons d'impacte ecològic. Però es donava la circumstància que tres d'ells estaven controlats per Sumarroca (els restants estaven gestionats per un altre dels fundadors de CDC) i les seves declaracions d'impacte ambiental les havien fet empreses d'aquest (on havia emprat a un altre fill de Jordi Pujol) . Per això en una reunió de març d'aquell any, el secretari d'Indústria, Oriol Pujol Ferrusola, va mantenir una cimera a la conselleria i va ordenar donar llum verda al permís de les instal·lacions eòliques. El motiu ?: el president (o sigui, el seu pare) tenia "interès personal" en concedir les llicències.

Interessos creuats

Els Sumarroca acaronaven als Pujol ia Convergència. A la Fundació del partit van arribar a lliurar-li 300.000 euros, una generosa propina. Però la seva veritable debilitat era el clan Pujol. Els llaços entre les dues famílies anaven més enllà: Núria Claverol, esposa de Sumarroca, es va associar amb Marta Ferrusola, dona de Jordi Pujol, per fundar l'empresa Hidroplant, que amb els anys va començar a rebre també suculents contractes de l'Administració i de contractistes de l'Administració. El fill gran de l'expresident, Jordi Pujol Ferrusola, es va convertir aviat en "assessor" dels Sumarroca, pel que va rebre fons que la policia investiga perquè sospita que no eren més que comissions encobertes i que no es corresponien amb cap servei real prestat. L'Audiència Nacional investiga ara aquests pagaments i manté imputats a Carles Sumarroca Coixet ia Carles Sumarroca Claverol, en el sumari que se segueix contra el primogènit dels Pujol.


Hi ha més: Pere Pujol Ferrusola, acabat de llicenciar, va ser nomenat director de la companyia Entorn, propietat de Sumarroca. Pere va començar amb bon peu el seu camí: va començar a facturar milions de pessetes als consells comarcals, una estructura creada per Jordi Pujol per restar poder als ajuntaments, la majoria d'ells en mans socialistes.

Els consells, en canvi, estaven més controlats pels convergents, i això es va notar en les arques d'Entorn, a qui li queien milions per tots els costats. Entre els consells comarcals, algunes conselleries i organismes oficials com les grans empreses públiques Gisa i Regsa (d'obra pública i regadiu), el negoci es va fer més rodó encara. En ocasions, Entorn havia arribat a refer informes que desaconsellaven una instal·lació ... Només entre 2000 i 2001 Gisa i Regsa li van encarregar informes per gairebé 200.000 euros. A partir d'aquestes dates, van començar a multiplicar-se els estudis sobre parcs eòlics i fins i tot se li va encomanar a l'empresa l'informe d'impacte ambiental de la línia 4 del metro de Barcelona.

També va treure profit Josep Pujol Ferrusola, que a través de la seva empresa MT Tahat va comprar accions de General Lab que després va vendre amb importants plusvàlues. I fins i tot Oriol Pujol va encarregar la finalització de les obres del seu xalet al pre-pirineu a Teyco Ç (precisament l'empresa dels Sumarroca que ara està sota sospita a Torredembarra), després que la companyia que les havia iniciat fes fallida.

Pagaments als Pujol per contractes públics

El jutge Pablo Ruz també li va imputar en la causa seguida contra Jordi Pujol Jr, si escau, per presumptament haver pagat comissions al fill de l'expresident per treballs que, tant la Fiscalia com el jutge i la Policia, sospiten que no són reals sinó com pagament per mitjançar en adjudicacions públiques d'administracions governades per CiU.

En l'informe que va realitzar la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals de la Policia (UDEF) per a la causa iniciada per Ruz i seguida ara pel seu substitut José de la Mata, es recull com la família Sumarroca va realitzar pagaments regulars a Pujol Jr durant més de sis anys vinculats a la liquidació de comissions il·legals. Les primeres transferències es van ordenar a partir del 2004 i hi va haver ingressos almenys fins a 2011, segons les noves dades, a raó d'una mitjana de 150.000 euros anuals.


Els investigadors calculen que la xifra lliurada al fill gran dels Pujol s'eleva a 878.000 euros a través de la societat dels Sumarroca, EMTE. La mecànica era, segons la policia, molt similar. Les empreses de Pujol Ferrusola emetien factures per assessorar EMTE, que després el grup abonava a una de les tres instrumentals. Quan Sumarroca Claverol i el seu pare van declarar davant del jutge de l'Audiència Nacional el novembre de l'any passat van assegurar que els treballs del més gran dels Pujol Ferrusola van ser reals i van al·legar que no hi havia cap prova que es beneficiaran de contractes de la Generalitat.

Fa uns mesos van intentar de manera infructuosa que el jutge arxivés el cas: "A la llum dels informes de la UDEF, tot apunta que el simple fet d'haver participat meu mandant en la constitució d'un partit polític fa més de 30 anys amb el senyor Pujol i Soley, podria ser suficient perquè se'ns imputi un retret penal ", afirmava el recurs, en què s'afegia que" no hi ha cap anàlisi, estudi o indagació "amb indicis contra l'empresari, sinó tan sols" la afirmació plana i simple en un informe de la UDEF que l'empresa EMTE (propietat dels Sumarroca) ha obtingut en el passat contractes amb la Generalitat "

Ja en aquest escrit, el seu advocat recordava que Carlos Sumarroca, de 81 anys d'edat, i Jordi Pujol es van conèixer a l'època de la transició, quan el primer va participar en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya, anys en que els seus fills també es van conèixer "en alguna trobada de cap de setmana entre les famílies". No obstant això, posteriorment el contacte entre ells "es torna molt esporàdic, podent afirmar que durant anys sencers no es relacionen en absolut", amb excepció de dos anys, a finals dels 70, quan la dona de Pujol pare i l'esposa de Carles Sumarroca van posar en marxa una floristeria.

En definitiva, el clan Sumarroca va ser el complement perfecte del clan Pujol: uns en la política i altres en l'economia, es van satisfer de favors mutus i van acabar dissenyant un perillós model de convivència entre poder i negocis amb interessos compartits que, encara que de vegades no traspassaven les línies vermelles de la legalitat, sí que ho feien amb les de l'ètica. La detenció de Sumarroca, doncs, s'ha d'interpretar com una al·legoria de la dels Pujol.

No hay comentarios:

Publicar un comentario