Artur Mas ha amenaçat que qui no voti la llista que el ha confeccionat encapçalada per un comunista i flanquejat per dos activistes amb el en quart lloc, va conduir el "procés" cap a una via morta.
El procés ja havia entrat en via morta fa deu mesos, just abans de la mascarada anomenada "referèndum". A partir d'aquell moment i haver-se reunit amb Rajoy i Sánchez, van convèncer que el tren desbocat que estava conduint anava directe a estavellar de manera estrepitosa davant la negativa de la UE de tenir-lo com a soci. El cas és a tots ells els ha interessat retardar el problema fins a l'últim moment que els que puguin venir darrere prenguin la iniciativa. A partir de llavors s'han convertit en socis simplement per guanyar temps i arribar sense massa detriment al moment de les eleccions tant autonòmiques com nacionals.
Artur Mas podia haver saltat del tren en marxa davant la perspectiva que qualsevol dels seus enemics polítics (llegiu Junqueras o Durán) prengués el comandament de la locomotora i va decidir entrar a la via morta al mateix temps i reduint la velocitat mentre pugui amb Junqueras de fogoner. Va prometre fa ja mesos eleccions anticipades o endarrerides, segons es miri, a l'27 de setembre i perquè ningú se li acudeixi deixar-li anar per sobre, ha ideat la llista única.
Estem a dos mesos i una setmana de la data anunciada i ningú sap encara si seran eleccions o bé un plebiscit que pot donar l'entrada a una declaració d'independència. Això és el que anuncia als catalans pera sap que no podrà ser, és conscient que qualsevol pas en aquest sentit va aparellat a una sèrie de processos que ho van a destruir com a polític o com a persona. Per evitar algunes d'aquestes conseqüències i perquè els ciutadans ja identifiquen el seu partit el CDC com la corrupció, vol protegir-amb el número quatre a la llista darrere de diversos comparses. Sembla que Junqueras tampoc vol treure el cap. El que està clar no està disposat a aturar el tren, per evitar el xoc, com va pactar en aquell moment. I es reafirma quan diu que "no votar Mas és votar contra Catalunya"
Per aturar aquest tren desbocat el Govern de Rajoy comptarà al setembre amb un nou recurs legal i operatiu per frenar operacions contra el marc constitucional com la consulta independentista celebrada el passat 9 de novembre a Catalunya o els moviments semblants que pugui impulsar Artur Mas amb motiu de seus "eleccions plebiscitàries" de proper 27-S .. La llei de seguretat nacional permetrà al cap de l'Executiu declarar "situació d'interès per a la seguretat nacional" per tal de garantir "la defensa d'Espanya i els seus principis i valors constitucionals" i així disposar directament de tots els mitjans "materials i humans" per fer front a aquestes amenaces.
Sense recórrer a l'article 155 de la Constitució, que permet (prèvia votació al Senat) intervenir les competències d'una comunitat autònoma que pretengui saltar-se la llei, ni haver de declarar l'estat d'alarma o excepció, el Govern podrà disposar per decret d'aquests mitjans humans i materials, "tant públics com privats" que consideri oportuns per enfrontar-se a les situacions "d'interès per a la seguretat nacional".
La llei que serà aprovada amb els vots de PP i PSOE, crea un Consell de Seguretat Nacional i una Conferència Sectorial per als assumptes que afecten a la Seguretat, on s'integraran representants de les comunitats autònomes, però també deixa clara la jerarquia superior del president del Govern en totes les decisions: des de declarar la "situació d'interès" a la de disposar de tots "els poders i mitjans ordinaris de les diferents administracions públiques" que consideri oportú en cas d'amenaça per a la seguretat nacional. "
El projecte resol la qüestió: "La declaració de situació d'interès per a la Seguretat Nacional suposarà l'obligació de les autoritats competents d'aportar els mitjans humans i necessaris que estiguin sota la seva dependència".
La Constitució enuncia en el seu article 155 la resposta de l'Estat davant d'una institució que vulnera la llei, la intervenció en les seves competències, però no hi ha llei orgànica alguna que estableixi el procediment. En el cas de la llei de Seguretat Nacional, per decret llei de la Presidència del Govern, l'Executiu central podria donar ordres als funcionaris de la Generalitat implicats sense haver de suspendre drets i llibertats com exigeix la declaració d'estat d'excepció i lloc.
Per al que pugui ocórrer a Catalunya amb les "eleccions plebiscitàries" del 27-S i els plans de secessió en 6 mesos pactats entre Mas i Junqueras, el diputat d'ERC Joan Tardà ha presentat al Congrés una esmena a la Llei de Seguretat molt reveladora sobre les seves preocupacions de fons. Consisteix en la següent disposició: "En cap cas el que estableix aquesta llei, i en particular la declaració d'interès per a la Seguretat Nacional, pot ser adoptat com a resposta a les decisions preses pels parlaments autonòmics".
No hay comentarios:
Publicar un comentario