El petroli canari

 Es tracta d'una escena mil vegades vista en pel · lícules: el tipus s'ha passat la vida foradant el terra i està a punt de tirar la tovallola, però just quan va a engegar-ho tot al diable se sent retrunyir quelcom semblant a un tro; llavors, emergeix de la terra un potent raig que cau sobre ell com una pluja negra que rep amb els braços oberts: petroli!.

La reactivació del projecte d'extreure cru al mar a uns 60 kms. enfront de les costes de Lanzarote i Fuerteventura està enfrontant als seus partidaris (bàsicament, Repsol, amb permís per explorar, i el Partit Popular), i als seus detractors (també a grans trets, els cabildos de les dues illes amb la resta de partits polítics, els ecologistes i tots els que viuen del turisme). I només estem parlant de la possibilitat d'un accident.

Trobar petroli en la seva jurisdicció representa que els que hagin estat premiats per aquest bé, puguin esdevenir opulents podem observar l'evolució dels països del Golf Pèrsic o de nacions com Noruega o Veneçuela (encara que aquest país prefereix romandre en la pobresa i malbaratar per exportar el seu revolució.

Fa uns mesos Marroc va iniciar una prospecció dins de les seves aigües territorials a pocs quilòmetres on es pretén explorar el que un abocament allà podria perjudicar de la mateixa manera al turisme canari i no hi ha ecologista o ecolojeta que protesti per això. És clar que si els diners va per Marroc.

Els qui no prenen partit dubten entre les promeses de prosperitat industrial, que sonen fantàsticament bé en una zona que suporta una taxa d'atur del 33%, i les alarmes davant la possibilitat d'un abocament que espantaria als seus 12 milions de visitants, pràcticament l'única font d'ingressos de l'arxipèlag.

Ahir es van reproduir les manifestacions a les Illes Canàries pel projecte de prospecció de Repsol en aigües territorials davant les illes de Lanzarote i Fuerteventura on es diu que hi ha una enorme bossa amb aquest combustible que en el cas de trobar-se, alliberaria la nostra dependència energètica. En realitat, encara falta molt per començar a bombar combustible; de fet, ni tan sols se sap del cert si existeix o no petroli: el que hi ha són indicis raonables (una probabilitat del 20%, que es considera alta) que, sota el llit marí, s'oculti el tresor. El cost de tota aquesta perforació és a compte de Repsol.

Resulta que el president canari Paulino Rivero és qui s'oposa més frontalment al fet que s'efectuïn aquestes cates. Jo em pregunto si amb el 33% d'atur a les illes ell està disposat a perpetuar el model econòmic rebutjant de manera tan altruista la possibilitat de derivar la riquesa cap al Marroc.