Sis mantres, sis mentides.

Catalunya es mou des de fa uns quants anys en un món de ficció com solia ocórrer en la difunta Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques que va ser definida molt encertadament com com quatre paraules, quatre mentides. En aquest cas l'assumpte es pot resumir en un guarisme, és a dir, sis mantres, sis mentides. 

A saber: 

Mentida número u: a Catalunya hi ha un amplíssim consens social al voltant de l'estricta obligatorietat de la immersió lingüística. 

Mentida número dos: el sistema d'immersió lingüística obligatòria en llengua catalana garanteix que tots els alumnes obtinguin una molt notable competència oral i escrita en la llengua castellana, tot i estar aquesta exclosa de tot ús docent. 

Mentida número tres: estudiar a la llengua materna de l'alumne no té la més mínima importància pedagògica. 

Mentida número quatre: disposar d'una doble línia d'escoles, les unes en català i les altres en castellà, suposaria segregar els alumnes. 

Mentida número cinc: la immersió obligatòria en català contribueix a garantir la cohesió social a Catalunya. 

Mentida número sis: qui gosi posar en dubte els cinc dogmes anteriors només pot ser un fastigós fatxa anticatalà. 

Prova que el primer és mentida, la Generalitat porta més de trenta anys negant-se en rodó a fer una consulta als catalans sobre l'assumpte. Amb l'afició que li tenen a les consultes! Ni una enquesta, ni un sondeig telefònic, ni una llista de preferències, ni una indagació municipal, ni un referèndum no vinculant, ni un nen mort. Res de res. 

Que la segona és mentida pot certificar qualsevol que escoltés el discurs a les Corts de la senyora Marta Rovira, la de l'Esquerra, en alguna cosa que pretenia ser castellà. 

Que ho tercer és mentida ho acredita la pròpia història del nacionalisme, amb els seus irades campanyes a favor de l'escolarització en la llengua materna quan era el català el marginat i perseguit. 

Que ho quart és mentida ho demostra el que en tots els països bilingües existeixin línies escolars separades. Repeteixo, en t-o-d-o-s. 

Evidència fàctica que el cinquè és mentida, la gent es maneja en els dos idiomes fora de les aules amb absoluta normalitat i sense que hagin d'intervenir els cascos blaus de l'ONU. Pel que fa a la sisena, en fi, ni a mentida arriba: només és una sobirana estupidesa. 

Sis mantres hispanófobos que el Govern no s'atreveix a combatre amb la llei, per això ara anheli alleujar la seva mala consciència amb un taló bancari. Als catalans pobres que vulguin estudiar també en espanyol-els rics mai han tingut problema per fer-ho-el ministre Wert els va a colar en algun col · legi privat; i la factura es la farà pagar a la Generalitat. O això diu. Perquè escolars pobres víctimes de la immersió hi ha centenars de milers a Catalunya. Col · legis de pagament, en canvi, no arribaran ni al mig centenar. I estan plens. En conseqüència, i com sempre, tot quedarà en un estèril brindis al sol. Ah, l'elegant hipocresia de Wert. 

J. García Dominguez