domingo, 8 de junio de 2014

La ruptura de la "empresa famiiar" de CiU

L'anunciada decisió de José Antonio Durán i Lleida a El Periódico de dimitir com a secretari general de CiU i com a president de la Comissió d'Exteriors del Congrés dels Diputats venia gestant fa temps ja que els seus desencontres amb Artur Mas han estat crec cada vegada més profunds . La prova va ser que no va participar en la campanya per les últimes europees, excepte per comparèixer durant la nit electoral i presenciar com Mas blindava el procés separatista malgrat la històrica derrota a les mans d'ERC. No estava d'acord amb la seva política orientada a satisfer ERC, les seves maneres i la seva estratègia i la decisió de no acudir a la presa de possessió de Felip IV que posteriorment Mas ha rectificat, però llavors Duran ja tenia presa aquesta decisió.

El líder d'UDC portaria força temps meditant fer aquest pas. En concret, des que Mas va avançar les passades eleccions autonòmiques després de la Diada de 2012, abraçant la bandera independentista i perdent 12 diputats autonòmics. A partir d'aquest moment, les diferències en el si de CiU no han fet més que intensificar-se, cosa a la qual també ha ajudat la creixent complicitat entre CDC i ERC. Finalment, Duran i Lleida ha arribat al convenciment que no hi ha forma d'evitar la radicalització secessionista del president autonòmic.

L'espoleta han estat probablement les paraules pronunciades per Francesc Homs a Ginebra amb la seva malaptesa habitual, en què va afirmar que el Rei ha abdicat per mantenir la "empresa familiar". (Que paradoxa, havia de ser a Suïssa on li traís el subconscient associant la frase probablement al clan Pujol.) De manera que Homs s'ha vist obligat a "matisar" aquestes paraules, pronunciades a Ginebra, en el curs d'una taula rodona organitzada per la Generalitat per explicar el "procés" separatista, tot just aterrar a Barcelona, ​​en paral · lel a la rectificació del president Artur Mas i l'anunci que per "respecte institucional" sí serà present en l'acte de traspàs de poders.

"No pot ser que Homs s'expressi com si estigués en una taverna perquè les seves declaracions perjudiquen el país" i "estem farts, ja n'hi ha prou de declaracions d'Homs" són algunes de les frases dels dirigents d'UDC, emparant-se en l'anonimat, han lliscat davant agències i mitjans de comunicació en les últimes hores. Fins i tot s'han arribat a plantejar la dimissió del conseller autonòmic de Presidència, erigit no només en el portaveu del govern sinó en intèrpret i animador del "procés" amb un verb gruixut, el control dels mitjans, el CAC i el diari oficial de la Generalitat. Entre els confidents de Duran està l'encara líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que ha intentat dissuadir-en considerar que "ets l'únic pont que queda per reconduir el conflicte català".

El malestar en el partit de Duran Lleida amb la gestió política del procés per part d'Homs és manifest. A la influència d'Homs en Artur Mas, els seus peculiars mètodes i estil comunicatiu atribueixen bona part dels errors comesos per CiU després de l'abdicació. No es qüestiona tant l'abstenció davant la llei orgànica sinó el to de radicalitat, que només beneficia ERC, i que la consigna oficial de CiU, la de la "desconnexió amb Espanya" a base de menysprear, menyscabar o riure de la monarquia " , situació a la federació nacionalista no tant fora d'Espanya com de la realitat en un moment polític obert a múltiples possibilitats

No hay comentarios:

Publicar un comentario