jueves, 31 de julio de 2014

La depujolizaciò de Catalunya i l'estàtua de Premià de Dalt




La despujolizaciò del paisatge català ha començat a corre-cuita. Tot el món de la política catalana s'està desvinculant d'un passat de 35 anys del qual han estat protagonistes i del que pocs poden eludir. Ara és no parar, En només un dia s'han produït diversos esdeveniments derivats de la confessió de Jordi Pujol. En l'àmbit judicial el sindicat Mans Lliures ha presentat una querella contra tots els membres de la família Pujol que ha donat lloc al fet que el tribunal accepti enviar una comissió rogatòria a Andorra i Suïssa per esbrinar els béns de qualsevol membre de la família que ja estan citats per comparèixer amb els justificants de la suposada "herència" que la seva germana i cunyat neguen, per primetros de setembre.
 
La secció local del PSC de Premià de Dalt ha demanat la retirada de la primera estàtua que es va erigir de Jordi Pujol a Catalunya, una monumental escultura sobre un gran pedestal en què l'ex "molt honorable" està cincelizado al més pur estil xinès-albanès. Es dóna la circumstància que els socialistes de Premià de Dalt (Premià de Dalt en espanyol) van ser impulsors i partidaris de l'homenatge en forma de bronze que l'ajuntament per unanimitat va rendir el 2011 al que llavors era considerat el pare de la pàtria catalana.
 
Pujol ja tenia una plaça al seu nom a Premià de Dalt, localitat originària de la seva família i en la qual va passar llargues temporades durant la seva infància. A finals dels noranta també va ser nomenat fill adoptiu i predilecte de la vila. L'escultura, realitzada per Xavier Martos, va ser la culminació dels reconeixements, una peça en bronze en un pedestal sobre quatre columnes que simbolitzaven la força de Catalunya. El PSC va liderar una proposta per atorgar la plaça i l'estàtua a Jordi Pujol mentre va estar en el govern municipal de 2004 a 2006 i la proposta es va aprovar el 2011 per unanimitat. Pujol va ser nomenat fill adoptiu del poble en 1997.Ahora el partit socialista ha fet arribar la demanda a l'equip de govern per retirar els reconeixements institucionals. "Davant els fets confessats per ell mateix, Jordi Pujol, ja no és mereixedor d'aquest reconeixement institucional i ciutadà", afirma el portaveu del PSC a Premià de Dalt, Jaume Cases.

El llavors molt honorable va assistir a la inauguració i ple d'orgull i satisfacció broma: "Sort que no estic a sobre d'un cavall". Ara, es demana la retirada de tots els títols honorífics de Pujol fins al poble on jugava el petit que arribaria a regir els destins de Catalunya durant dos décadas.Como passar a l'Iraq després de la caiguda de Saddam Hussein. El grup municipal socialista de Premià de Dalt (Barcelona) vol retirar del municipi el monument, la plaça dedicada i el títol de fill adoptiu l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.
 
Pot semblar un sarcasme després de la commoció provocada per la seva confessió que va ocultar en paradisos fiscals una fortuna durant 34 anys. Però la veritat és que una fundació presidida per Jordi Pujol, i que porta el seu nom, rep fons públics de la Generalitat per, entre altres projectes, elaborar un "codi ètic per a professionals de la política". El document, que està sent redactat en col · laboració amb la Universitat Ramon Llull, sosté que els polítics només podran superar el "descrèdit" actual si la seva conducta "es vincula estretament a l'ètica".

Ara, els empresaris i directius afectats per les activitats "professionals" han recuperat la parla, la consciència i comencen a treure la por. Pujol, la seva esposa i els fills de tots dos són uns empestats socials, últims socis del cercle eqüestre dels mites trencats. Fèlix Millet, l'autor del saqueig del Palau de la Música i personatge clau per entendre el sistema de negocis a la catalana i el finançament de Convergència, gaudeix ara mateix de més consideració en el seu veïnat que Pujol, amagat al Châteux del seu fill Josep en Tor de Querol, a la Cerdanya francesa, a Catalunya, segons ell, però fora d'Espanya.

Mentrestant, tothom a l'empresa i les finances catalanes té una anècdota per explicar, i en alguns casos força de callar, sobre la seva relació amb Pujol, Marta Ferrusola i la majoria dels seus fills. S'ha perdut la por i s'ha perdut el respecte, aquella manera de tractar Pujol i als seus fills com si fossin representants d'una societat siciliana, una família molt unida a la qual el gruix de acòlits es refereix ja com els Pujolone. El temor reverencial era conseqüència de la remor res infundat que no pagar el pizzo implicava perdre tots els contractes a Catalunya, fossin públics o privats.

No hay comentarios:

Publicar un comentario