La Vanguardia - De il·lusió també es viu

Catalunya ultima la seva tornada als mercats per deixar el FLA cinc anys despuésPuigdemont i Junqueras han vist com el FLA s'ha convertit en una arma de pressió política des del Govern central (ACN / Jordi Mars

Amb el títol "Catalunya ultima la seva tornada als mercats per deixar el FLA cinc anys després" La Vanguardia en l'edició d'avui s'ha estimbat amb un article dedicat a animar els holligans del separatisme, probablement encarregat pel "expert" en Economia que s'està dedicant conscient ment a arruïnar Catalunya, es tracta d'Oriol Junqueras que, assetjat alhora per la CUP i el control estatal, confon els seus desitjos amb la realitat. Doncs el FLA és el única possibilitat raonable per al finançament que té actualment i com segueixin insistint amb el referendum tienen.cada vegada aquesta la cosa mes crua.

No hi ha actualment nova inversió estrangera a Catalunya que entre les seves clàusules no hi hagi una que deixa nul·la la mateixa o bé obliga a canviar el domicili de de l'empresa fora de la regió en el cas de celebrar-se el referèndum.

El titular és enganyós, ha de ser alguna tàctica de comunicació per captar l'atenció de lectors adormits. Tothom sap que el deute català està en el bo porqueria. És impossible que es financi en els mercats a un tipus d'interès raonable, ja que la seva catalogació de bo escombraries, 3 llocs per sota de la recomanació mínima per a inversors institucionals, ho impedeix.

Només amb un elevat sobrecost podria accedir a aquest mercat. És a dir, pagant uns interessos per sobre del 6%, quan a hores d'ara els diners que li presta el FLA li resulta gairebé gratis (proper a interès zero).

Catalunya ultima la seva tornada als mercats per deixar el FLA cinc anys després

LUIS FEDERICO Florio, Barcelona

http://www.lavanguardia.com/economia/20170724/4343803100/catalunya-mercados-fla.html

El desafiament sobiranista pot empitjorar les valoracions (Àlex Garcia)

Catalunya compleix avui cinc anys en el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). La línia que cobreix les seves necessitats de finançament torna a copar titulars a mesura que s'acosta l'1-O. El balanç, un lustre després, és clar: la dependència és total -fins ara s'han rebut 67.000 milions-, l'opció dels mercats segueix tancada i el Fons s'ha transformat una arma de pressió política.

Nascut en un dels pitjors moments de la Gran Recessió, persisteix enmig del fort creixement del PIB. En aquest context favorable, la Generalitat explora vies per deixar enrere el Fons. "Catalunya es planteja tornar als mercats. Com més tard, més difícil serà tornar a posicionar-se ", expliquen fonts del departament d'Economia.

El camí inevitable

En els últims mesos s'han succeït reunions amb gestores d'actius i bancs d'inversió. Entre mig hi ha hagut un viatge als Estats Units en el qual s'ha pres el pols dels mercats. "Se'ls ha informat de l'endeutament de la Generalitat i de l'evolució de les seves finances", diuen des del Govern.

Es vol reprendre una via inexplorada des que es va entrar al FLA. Una decisió que era inevitable, reconeix el llavors conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. Va ser un 24 de juliol de 2012 al qual va confirmar que no hi havia alternatives: la via de recursos propis era insuficient, ja que en els anys anteriors els ingressos públics van caure a plom per la fi de la bombolla del totxo; captar fons en els mercats era impossible, per una prima de risc disparada; i la situació crítica de la banca la descartava com a prestamista. Era el FLA o el FLA.

Un finançament que perjudica

"Era un moment crític. Fins i tot es dubtava que Espanya es mantingués en l'euro ", aprofundeix Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada a la UAB. Emperò, Oliver treu a la llum una altra problemàtica per explicar per què Catalunya va arribar a aquest punt. Cita un model de finançament que perjudica els comptes catalans. L'origen està en 2001, en el pacte de finançament PP-CiU, que es va fer amb la base de població de 1999, sense preveure el boom d'immigració posterior i l'increment de la despesa en educació i sanitat que va implicar.

En anys posteriors, tot i revisions, "les transferències fiscals a la resta d'Espanya continuaven situades en valors clarament excessius", defensa. "El fet que Catalunya transfereixi recursos de forma neta afegeix més pressió sobre aquestes finances", segueix. Així, va anar sumant deute i dèficits any rere any. El sistema de finançament imperfecte va ser germinant la llavor del FLA.

I d'aquests dies a aquests. La situació de dependència "ara és evident per a tothom", llança Mas-Colell, tot i que creu que si es controlen les bases fiscals es pot sobreviure fora de l'FLA. En qualsevol cas, l'exconseller veu que en el mecanisme "la voluntat recentralitzadora és general i afecta totes les autonomies".

L'opinió dels mercats

Els plans de deixar de dependre del FLA topen amb les grans agències de qualificació -Moody s, Fitch, Standard & Poor's-. El seu balanç és unànime: no la veuen en els mercats. Preveuen que el FLA segueixi sent l'oxigen de la tresoreria catalana, així com d'altres autonomies. Fitch no veu canvis substancials en el mecanisme almenys fins 2018. Moody 's, per la seva banda, preveu que Espanya sigui "el principal prestador" encara en 2019, o més enllà si persisteixen els dèficits.

Totes coincideixen que el desafiament sobiranista pot empitjorar les seves valoracions i que això pot arribar a frenar el propi FLA. "Una major escalada en les tensions polítiques per la independència de Catalunya podria afectar el suport de liquiditat que rep del Govern espanyol", recull l'últim informe de Moody 's sobre Catalunya. Per rematar, totes situen el deute català és bo porqueria. Cap li atorga grau d'inversió.

Xoc en els ràtings

Des de la Generalitat minimitzen els ràtings de les agències. "No valora la solvència de l'economia catalana" sinó "el funcionament del sistema de finançament autonòmic", s'afirma. De nou, l'argument d'un model injust: es tracta d ' "un sistema que sistemàticament assigna recursos molt per sota de la capacitat tributària de Catalunya".

"En no controlar les seves fonts d'ingressos -el Estat controla el 95% dels impostos pagats pels catalans, apunten- i en estar a mercè de la discrecionalitat estatal, les agències consideren que té una credibilitat creditícia baixa", argumenten.

L'exconseller i catedràtic d'Economia, Andreu Mas-Colell (Toni Albir / EFE)

Així, ràtings en mà, la pregunta del milió no s'acabaria de resoldre. A quin preu es finançaria en els mercats Catalunya? "Si controla les seves bases fiscals, al mateix que el d'avui del Regne d'Espanya", opina Mas-Colell. Per donar el salt, però, necessitaria el permís d'Hisenda.

Oliver, en l'escenari d'una independència, planteja que si és sense acord amb Espanya i amb "la més que probable sortida de l'euro" apel·lar als mercats internacionals "seria extraordinàriament difícil i, en tot cas, molt car".

Cinc anys després, el FLA segueix viu i els mercats tancats. Almenys per ara.

Sort que l'articulista al final del mateix i contradient el titular del diari, confessa la trista realitat. D'il·lusió també es viu. Aquest desafiament em recorda a l'adolescent que, fart dels seus pares, es fuga de casa amb una mà davant i una altra al darrere. A la nit torna. A casa es menja i es dorm molt bé.