El passat 18 de maig, Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució van interposar davant del Tribunal de Comptes una reclamació patrimonial contra els condemnats per desobeir al Constitucional en facilitar el 9-N, Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs, a la qual es van sumar posteriorment la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.
El procés participatiu del 9 de novembre de 2014 segueix tenint recorregut judicial. Mentre el Tribunal Suprem ha de decidir sobre el recurs a la condemna d'inhabilitació de l'expresident Artur Mas, l'ex vicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau pel 9-N, el Tribunal de Comptes ha admès a tràmit la denúncia presentada per les Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució contra els tres condemnats més l'exconseller Francesc Homs, que va ser sentenciat al Suprem, perquè tornin a la Generalitat totes les despeses de la consulta, que xifren en més de 5 milions d'euros.
Els denunciants creuen que els excàrrecs del Govern condemnats van poder malversar fons públics en destinar uns 5,1 milions d'euros a aquest procés participatiu, segons les primeres estimacions, i que ho van fer aprofitant la seva superioritat jeràrquica respecte a personal de l'administració i ens dependents . No obstant això, la denúncia no tancava la porta a reclamar aquesta responsabilitat comptable també a funcionaris que havien col·laborat en la presa de decisions sobre el 9-N.
La denúncia considera que Mas, Ortega, Rigau i Homs tenen una responsabilitat comptable i pressupostària per disposar de fons públics per a realitzar les votacions sense tenir "cobertura constitucional i legal". La denúncia considera que "van ordenar, van dirigir i van facilitar la logística i mitjans materials per a la consulta il·legal disposant indegudament de fons públics per a una finalitat aliena a les competències i funcions públiques que tenien encomanades". A més, els denunciants no descarten que pugui estendre la responsabilitat comptable "als alts funcionaris que s'acrediti que van col·laborar en la tramitació dels expedients administratius generadors de la despesa de la consulta il·legal".
El Govern vol impedir que Mas pagui.
La Generalitat va presentar un escrit davant del Tribunal de Comptes en què reclamaven l'arxiu del procediment ja que consideraven que l'actuació va ser correcta. L'exsecretari general del Departament de Governació i actual cap dels serveis jurídics de la Generalitat, Francesc Esteve, va certificar que "tots els expedients administratius de contractació i expedients econòmics associats, van ser degudament fiscalitzats per la intervenció delegada del Departament", de manera que considerava que van actuar seguint les recomanacions dels interventors adscrits a les conselleries implicades en la preparació del 9-N.
En concret, l'escrit presentat pels lletrats de la Generalitat detallen que "les despeses vinculades inicialment a la consulta i amb posterioritat al procés participatiu estaven previstos en les partides pressupostàries i van ser intervinguts i aprovats" per aquests funcionaris.
La Generalitat intenta al·legar que tota l'organització del 9N va anar a càrrec dels voluntaris amb l'objectiu que Artur Mas hagi d'assumir els costos de la consulta, segons informa El Mundo. D'aquesta manera tracten d'eludir qualsevol compromís en el procés obert pel Tribunal de Comptes per possibles responsabilitats comptables en el 9-N, tot i que ha deixat exposats als funcionaris que van autoritzar les partides pressupostàries.
Ningú vol signar
Aquesta decisió també podria crear un precedent pel que fa a les conseqüències sobre les persones que signin documents públics relacionats amb la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre. A tal efecte el Consell de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local de Catalunya ha publicat un escrit subratllant que els funcionaris municipals seran "sempre fidels" a la Constitució davant el nou referèndum il·legal anunciat pel Govern per l'1 d'octubre , exigint ordres escrites sobre qualsevol despesa que poguessin considerar il·legal.
Des del Govern que són els que en teoria tindrien l'obligació d'impulsar el referèndum comencen a haver-hi desercions davant la perspectiva que els seus patrimonis es puguin veure afectats si a més de la responsabilitat penal que mans o menys tenien assumida, com va explicar el dimissionari conseller Baiget, puguin originar tota classe de reclamacions civils per malversació de fons públics que poden obrir un flanc inesperat als seus patrimonis familiars que cap d'ells està disposat a posar en joc.
El propòsit del bloc separatista és aprovar la llei del referèndum a la segona quinzena de setembre i tot seguit donar curs al decret de convocatòria de l'1 d'octubre. Serà el moment de signar i només és necessària la rúbrica de Puigdemont. El PDeCAT pugna per involucrar Junqueras, una obstinació de moment erm tot i la contundència retòrica del republicà a l'hora de prometre no només la consulta sinó la proclamació de la república. El seu compromís oral és tan absolut com el seu al·lèrgia als autògrafs. No vol restar protagonisme als seus companys de l'executiu, addueixen en el seu entorn.
Així que la primera escaramussa s'ha presentat aquest matí, davant l'exigència de Puigdemont a Romeva i Junqueras perquè s'involucrin en la compra de les urnes necessàries per al referèndum. Ells han promès resoldre aquest assumpte dimarts que ve. Algú haurà de posar una signatura, trobar un idiota que ho faci (els funcionaris ja ha dit que no), o posar-lo de la seva butxaca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario