El PDeCAT del Congrés davant el fiasco del referèndum, vol volar pel seu compte

Carles Campuzano durant una compareixença al Congrés.

El grup parlamentari encapçalat per Carles Campuzano al Congrés està fart de ser un partit anti sistema alineat amb l'extrema esquerra de Bildu i Podem amb el referèndum com el seu únic estendard al Congrés dels Diputats. Els vuit diputats la naturalesa és no estar constantment en el no a tot, desitjarien tornar a la influència que tenien a la cambra en les decisions abans del cop de volant al precipici d'Artur Mas

El grup vol volar sol pel que pugui passar amb l'1 d'octubre a Catalunya. Les circumstàncies gairebé obliguen a això. Saben que tot seguirà igual després del 1 d'octubre. Reconeixen que no hi haurà referèndum, o que si ho hi serà un succedani del succedani del 9N. Saben que l'únic que romandrà més o menys estable després de l'1 d'octubre, i després de les següents eleccions, serà el grup parlamentari a Madrid.

Res és el que sembla. El repetit assumpte del referèndum comença a cansar fins als propis diputats de l'antiga Convergència al Congrés, els que ja confessen que en el pròxim període de sessions volen "fer política, pactar els projectes de llei i buscar enteses amb totes les forces polítiques, inclòs el Govern ".

De fet, des de la direcció del grup parlamentari del PDeCAT confessen que "hi ha més vida a més del monotema del referèndum, i estaríem disposats a reconsiderar el nostre vot en el sostre de despesa i en els Pressupostos generals de 2018" que ja està elaborant el Govern.

I sobretot es veuen lliures de mandats imperatius per la senzilla raó que el partit viu desordenat a Catalunya, amb un Puigdemont que no es presentarà a les eleccions, sense candidat, sense líder a Barcelona, ​​i amb la possibilitat real no només de perdre la Generalitat, sinó de quedar fins i tot relegats a ser la quarta força política a Catalunya.

Conscients d'això, i conscients de que els seus adversaris històrics d'ERC els deixessin abandonats a la seva sort, tant a Catalunya com al Congrés l'estratègia del PDeCAT passa per un acostament a postulats més moderats, més liberals. Donant suport mesures i polítiques de centre dreta nacionalista que històricament havien donat suport.

El precedent de l'estiba

Que el grup parlamentari del PDeCAT pugui donar suport o abstenir-se en la nova etapa post referèndum-fallit, determinats projectes o lleis com la del sostre despesa o els pressupostos serà un salt qualitatiu, però no la primera vegada en la legislatura. El gel ho van aconseguir trencar amb el decret de l'estiba. El passat mes de maig el diputat català Ferran Bel explicava que era "necessari entrar en les negociacions per evitar conflictes". I que el seu interès principal en la negociació era complir la sentència europea de l'estiba, per deixar clar el "esperit europeista del seu partit".

En aquella negociació, el PDeCAT va demanar primer que els estibadors poguessin treballar amb vehicles nous, suprimint l'article 155 de la Llei de Ports i evitar un ajust del 20% en les plantilles de Barcelona i Tarragona.

D'això es tracta ara. De buscar arguments. De tenir capacitat d'influir en la política nacional, com fa ara el PNB. De treure profit dels 8 diputats que poden ser molt importants en un escenari sense "monotema". Un escenari post referèndum fracassat. En definitiva de fer política, sense oblidar les seves reivindicacions sobiranistes, però deixant de ser irrellevants com ho són ara.