martes, 25 de julio de 2017

Punt de no retorn del desafiament secessionista

Puigdemont, junto a Junqueras. (EFE)

El degoteig de les contínues dimissions o destitucions dins el si del Govern de Catalunya que comporta la substitució dels elements més dialogants de l'executiu català pels elements cada vegada mes radicals que ja han assumit la secessió com a objectiu únic no és un bon auguri perquè pugui arribar-se a algun tipus de solució nrgociada.

El secretari general del Departament de Cultura, Xavier Gibert, ha dimitit aquest dimarts, quinze dies després d'assumir el càrrec. Gibert, alt càrrec de la Generalitat des del primer govern d'Artur Mas (2010), va assumir la secretaria de Cultura de l'11 de juliol, una setmana després que Lluís Puig fos nomenat conseller.

Gibert es suma a la llista de càrrecs que han abandonat l'executiu català aquest mes de juliol. Entre consellers i alts càrrecs, la crisi de Govern s'ha saldat amb deu sortides: els consellers Jordi Baiget, Neus Munté, Jordi Jané, Mertixell Ruiz; el secretari de Govern, Joan Vidal de Ciurana; el director dels Mossos, Albert Batlle; el director del servei d'emergències, Frederic Aran; la secretària general d'Educació, María Jesús Mier; i el secretari de Polítiques Educatives, Antoni Llobet; i ara el número dos de Cultura, Xavier Gibert. Els més exposats haurien pres mesures contra una intervenció judicial sobre els seus patrimonis posant-los a nom de familiars o testaferros.

Avui s'han plantejat dues exabruptes més, la decisió de recórrer davant els tribunals Constitucional i Suprem l'obligació de justificar les despeses per part dels interventors és un nou desafiament d'aquest govern kamikaze liderat per un màrtir que ja anuncia que tenen ja les urnes en el seu poder.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont amb data de caducitat, diu no estar disposat a acatar una possible inhabilitació del Tribunal Constitucional (TC). Per la seva banda, el conseller de Presidència i portaveu, Jordi Turull, ha comunicat la presentació d'una bateria de recursos davant del Tribunal de Comptes per evitar un hipotètic embargament dels béns d'Artur Mas si es resol que va malversar fons públics en l'organització del 9-N.

El vicepresident Junqueras, es posa al cap de la rebel·lió el que és una novetat de qui fins ara havia decidit no signar un paper i deixar rastre punible i es fa responsable considera que tant el TC com el Tribunal Suprem (TS) (que ni es molesten a respectar) són instàncies vàlides per pledejar amb el Govern per la fiscalització de les despeses autonòmics al Ministeri d'Hisenda. Ha negat el llistat d'interventors de la Generalitat que el Govern requereix per fiscalitzar l'execució del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i evitar que el referèndum es costegi a força de fons públics, com el del 9-N de 2014.

Decideix en una ostentació d'arrogància, que en lloc dels interventors, seran els propis consellers els qui s'encarregaran de certificar les peticions d'informació del Govern, que abasten més de cent ens autonòmics. o sigui serien els consellers kamikazes, mes els recentment nomenats els que estarien disposats a immolar-se. Això és un despropòsit, cada persona ha d'assumir la seva pròpia responsabilitat. Els interventors no poden ser substituïts auque sigui per polítics amb criteris de botiguer la signatura del qual no concedeix cap garantia de legalitat i encara que sigui molt dur dir-ho si els interventors no volen assumir la seva responsabilitat, no farien cap falta i ser reemplaçats per funcionaris dependents del Govern Central .

Quan el Parlament ja té previst aprovar la llei de desconnexió, el Govern ha de canviar la seva estratègia de deixar en mans dels jutges, els que van a encallar a força de recursos i contrarecursos impossibles de tramitar a tan sols nou setmanes de la celebració del referèndum d' autodeterminació. S'ha de passar actuar amb urgència i de manera contundent contra cada acte de desobediència, imposant la llei sense embuts mitjançant de les eines que disposa el Govern de la nació, sigui a través de l'article 155 de la Constitució o les lleis que de cada un els ministeris que ni tan sols necessitarien l'aprovació del Congrés.

No hay comentarios:

Publicar un comentario