Anna Gabriel i la seva empanada tribal-familiar

Anna Gabriel la diputada de la CUP que mitjançant unes votacions inversemblants i interminables va aconseguir posar fi al regnat d'Artur Mas i que ara mateix té en els seus vetos el destí de Catalunya amb els seus vetos al pressupost de la Generalitat, acaba de fer unes confessions sobre el model de família que prefereix al periodista que l'ha entrevistat que pot marcar tendència en l'esquerra anarquista catalana.

Ella ha dit que "Com en moltes altres cultures que hi ha en aquest món, on la figura de la paternitat o la maternitat no està tan individualitzada, no se centra en un nucli tan petit com el de la família nuclear". La diputada de la CUP al Parlament de Catalunya preferiria tenir fills "en comú i en col·lectiu" perquè "els eduqui la tribu"

Gabriel ha titllat del model familiar actual de "conservador" i "pobre" i defensa així la seva preferència per una criança "en comú", en què "són fills teus els que has parit tu i la resta". És de consens a la CUP que la família és un monstre creat pels homes per sotmetre a les dones, un lligam contra la naturalesa poligàmica de l'espècie humana forjada a partir de matrimonis tancats, religions constrictoras i un sistema de dominació i submissió de la fèmines a gañán més bèstia o amb més atributs físics o econòmics.

La diputada cupera que fa uns mesos va viatjar a Veneçuela a l'avió presidencial de Maduro al costat de diversos etarres per tal de posar-se al dia en matèria del comunisme bolivarià i importar-per canviar de dalt a baix els costums del seu país, és un referent polític a Catalunya, una personalitat a tenir en compte en els propers temps,

El sistema Gabriel de comunitats obertes no només recorda als jipis dels seixanta, sinó a altres organitzacions vitals que, segons la susdita, també són "cultures". Aquí està. Existeixen els clans, les rajades, els ramats, els mormons i els harems, les sectes, les màfies, les porcades i les bandes, les tribus, els yanomamo i els tibetans. Dels penúltims se sap que les dones s'ocupen de la terra i els homes de la guerra. Els nens estan a cura de les àvies. O sigui, més o menys com aquí. Quant als naturals del Tibet, es donen casos en què diversos germans comparteixen la mateixa dona per no disgregar el patrimoni familiar amb nebots i néts per tots els costats. Al Golf Pèrsic són partidaris del mateix, però al revés. Un home pot tenir les dones que pugui mantenir o subjugar. Els mormons, un altre tros de cultura, també es casen, si poden, amb diverses dones. A més a més varietal, en l'Egipte dels faraons no era tabú l'incest, de manera que en les classes nobiliàries es donaven matrimonis entre germans per tal de no escampar el patrimoni. Esparta és un altre exemple esfèric. Els nens defectuosos es precipitaven per un penya-segat i els altres quedaven a cura del comú de les dones fins que passaven a l'estadi castrense, que no castrat.

Pensa que l'estructura familiar clàssica és un endarreriment, considera ella, que entén que "institucions" com la "tribu" són alternatives pràctiques i practicables davant la societat masclista, tradicional i limitada a la parella, la família nuclear, cosa que li sembla "pobre". Això que cada nen tingui una mare i un pare per a ella és alguna cosa ja passat de moda, seria millor que es criés al costat de diverses mares i aquestes li dotaran de diversos pares que li donessin més riquesa al seu futur bolivarià.