sábado, 7 de mayo de 2016

El "sorpasso" de Podem a IU


El líder d'IU Alberto Garzón s'ha tret de la màniga una consulta els afiliats a IU per tal d'assegurar-se estar col·locat en llocs per obtenir un escó en les properes eleccions, pretén l'aval de la militància els seus plans de pactar amb Podem ii el seu dirigent Alberto Garzón ha plantejat una pregunta als militants. sobre la conveniència d'arribar a un pacte amb Podem cara a les pròximes eleccions. Però la consulta té trampa i se li ha vist el llautó.

Els cridats a les urnes havien de respondre a la pregunta "Aproves una coalició electoral amb Podem i altres forces de cara a les eleccions del 26 de juny?", Una formulació, Malgrat tot això ha votat el 28% dels afiliats de els que el 84,3% ha donat el seu consentiment, el que pot donar una apreciació de la confiança dels militants cap als seus líders.

Aquesta forma de procedir va suscitar malestar en els sectors crítics -el ala afí a Lara i Esquerra Unida de Gaspar Llamazares-, per la seva redacció genèrica i per plantejar-se sense donar a conèixer en els termes res transparents i sobretot en la composició de les llistes electorals i abans que estigui definitivament tancat el pacte amb Iglesias.

El líder comunista ha demanat un xec en blanc a les seves bases, la gent s'ha adonat i li ha donat l'esquena massivament com ho demostra una dada demolidor: només ha participat el 28 per cent dels que tenien dret a fer-ho. Això deixa en entredit l'hipotètic suport als plans de Garzón. En altres paraules, 72 de cada cent militants d'IU han preferit guardar silenci. I no és per menys, perquè resulta impossible pronunciar-se sobre un pacte el contingut no s'ha revelat.

No és el mateix, deuen pensar molts, que les sigles d'IU vagin al costat de les de Podem en les paperetes o que només apareguin les de Pablo Iglesias. Però això encara no s'ha explicat ja que diuen que segueixen negociant. Tampoc és igual saber quants membres d'Esquerra Unida van a aparèixer en les llistes conjuntes en llocs elegibles. Ni quin serà el paper dels càrrecs d'aquesta formació en les decisions conjuntes que es prenguin.

Però clar, Garzón ha preferit no donar detalls d'un pacte que, per força, ha d'estar ja pràcticament liquidat perquè estem a unes hores que es compleixi el termini que les dues formacions es van donar per aconseguir-ho ja dos dies també que el previsible acord sigui sotmès aquest dissabte a la valoració del Consell Polític Federal d'IU.

Aquesta és la clau del referèndum. Garzón ha volgut fer-li "un Pedro Sánchez" a l'adreça de la seva formació encara que li ha sortit malament per la baixíssima participació. És a dir, ha intentat portar el suport de les bases per fer impossible que el Consell de Política Federal pari l'acord amb Podem. El socialista va fer el mateix. Va convocar un referèndum sobre l'acord amb Ciutadans per imposar la seva voluntat al Comitè Federal. Però en aquest cas portava ja un pacte tancat i conegut públicament i, a més, en la votació va participar una mica més de la meitat dels militants.

Garzón s'acabarà sortint amb la seva però, almenys, haurà d'escoltar aquest dissabte com els crítics li canten les veritats del barquer en aquesta reunió de la direcció. I és que, com és lògic, ningú s'empassa l'engany del referèndum. Els principals crítics, els representants d'Esquerra Oberta liderada per Gaspar Llamazares i el corrent encapçalada per l'eurodiputada Paloma López, ja li han demanat una nova consulta a les bases quan es conegui el contingut concret del pacte amb Podem. El contrari i en vista de la baixa participació seria un frau.

Tenen raó aquests crítics amb que IU corre un risc enorme de desaparèixer. El projecte de Pablo Iglesias és clar, amb la suma dissimular el descens evident del seu partit en les enquestes i superar al PSOE ¡lo podran trucar confluència o utilitzar qualsevol altre eufemisme però en el fons tots saben que un partit amb més de 5 milions de vots fagocita a un altre amb un milió escàs. No és una aliança, és una absorció més o menys dissimulada. Ara que UTV sembla ser una realitat, el següent pas serà el PSOE i les seves contradiccions. El peix gran sempre es menja el chico..No té volta de fulla.

No hay comentarios:

Publicar un comentario