Pedro Sánchez ha estat nomenat oficialment candidat pel PSOE a la presidència del Govern per al 26 de juny. Tot i no tenir rival havia d'obtenir un mínim de 9.622 avals, però els encarregats de la recollida de signatures, segons les dades proporcionades per Ferraz, Sánchez va reunir 36.021, enfront dels 27.249 que va rebre el 2015 per ser candidat i els 41.338 que va recollir el 2014 per ser secretari general.
Els aparells territorials del PSOE s'han vist obligats a esgrimir davant els militants el patriotisme de partit per poder demanar un número "digne" d'avals a la candidatura electoral de Pedro Sánchez, que el comitè federal proclamarà oficialment el dia 14 per incompareixença d'altres aspirants que no fossin espontanis a la recerca d'un minut de publicitat, però sense cap opció de provocar una competició real, han ensopegat amb una significativa apatia, al caire del passotisme, un estat d'ànim que té molt a veure amb la frustració que va produir el fracàs del pacte PSOE-Ciutadans com a via per arribar al Govern i amb els seus pràcticament nul·les expectatives de guanyar les eleccions del 26-J. gràcies a les seves apel·lacions a la necessitat de "no debilitar" el candidat des del seu propi partit
Però els problemes amb què han ensopegat els quadres dirigents del PSOE davant aquest procés de recollida d'avals, que va concloure el dissabte, per a unes primàries que no s'arribaran a celebrar a la pràctica, són alguna cosa més que un exponent de la situació que viuen els socialistes. És, sobretot, un reflex de les debilitats de la democràcia directa.
A la gent li agrada votar, però quan creu que el seu vot serveix per a alguna cosa, no quan s'instrumentalitza com a coartada de suport democràtic al líder de torn i / o a les seves estratègies. A cavall de la moda que només veu virtuts en la democràcia directa i vicis en la democràcia representativa, els partits d'esquerres s'han embarcat en una cursa per demostrar quin és més democràtic. I, com sempre que s'abusa d'alguna cosa, acaba provocant cansament.
L'afirmació feta dimecres pel portaveu del comitè electoral, Antonio Hernando, és alguna cosa més que una traïció del seu subconscient: "tenim una possibilitat el 26-J i cal aprofitar-la com si fos l'última campanya de les nostres vides". Per Sánchez, i algun dels seus pretorians, pot ser que aquest pronòstic es converteixi en una realitat el 27 de juny.
No hay comentarios:
Publicar un comentario