¿Acceptarien que Joan Tardà formi part de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés?

Tardà demana la llibertat de Bódalo al Congrés.

El Congrés decideix la setmana que la composició la Comissió de Secrets Oficials del Congrés. Entre les seves funcions hi ha el control de les despeses reservades i la fiscalització del CNI i qualsevol matèria relacionada amb la seguretat de l'Estat. El sistema d'elecció dels seus membres és com el de la Taula: secret i amb papereta en urna.

El PP votarà a favor que el diputat d'ERC Joan Tardà formi part de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés en plena escalada del desafiament separatista a Catalunya. El suport del Grup Popular permetrà Tardà entrar a aquesta Comissió, que canalitza l'accés de la Cambra a informació reservada de l'Estat i que pot abordar, per exemple, plans de contingència per frenar el nou referèndum independentista. El PP, que va vetar a ERC en aquesta comissió quan tenia majoria absoluta, s'inclina també per votar el convergent Jordi Xuclà com a representant del Grup Mixt.

Cada grup parlamentari proposa un candidat, que sol ser el seu portaveu. En aquesta legislatura, la llista pot tenir un màxim de set noms. Cada un d'ells necessita el suport de tres cinquenes parts del ple per formar part d'aquesta Comissió. És a dir, 210 diputats. No hi ha abstenció, però és possible votar en blanc per rebutjar a un candidat.

CS NO VOTARÀ A ERC

El PSOE ja havia manifestat la seva intenció de no vetar a ningú. Tampoc Units Podem. Els 32 diputats de Ciutadans, per la seva banda, no donaran suport ni a ERC ni al Grup Mixt, i només votaran cinc noms. Perquè Tardà i Xuclà entrin a la Comissió necessiten el suport exprés del PP.

Tot i que la Generalitat manté la consulta després de l'anul·lació del Tribunal Constitucional, el PP considera que no pot oposar-se perquè ERC té Grup parlamentari propi. Pel que fa al Mixt, els populars mai votarien a favor de Francesc Homs, processat al Tribunal Suprem pel 9-N, però en principi tenen menys inconvenients amb Xuclà.

El president de la Comissió és també el del Congrés, Ana Pastor. Les sessions de la Comissió de Secrets Oficials són secretes. Els diputats tenen l'obligació de no revelar el seu contingut, però això no sempre es compleix. També solen comparèixer els ministres de Defensa, Interior i Exteriors, així com de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que té al CNI sota el seu comandament. Els Grups poden reclamar que s'informi sobre matèries declarades com classificades d'acord amb la Llei de Secrets Oficials.

L'última vegada que es va aprovar la composició aquest òrgan va ser al febrer de 2012, després que el PP guanyés les eleccions de 2011. En aquella legislatura, i amb el desafiament separatista ja en marxa, el PP va vetar primer a la formació abertzale Amaiur, que liderava el Grup Mixt, i després a ERC fins en tres ocasions.

Tardà va atribuir llavors el rebuig a la seva candidatura "a una Espanya intolerant obstinada a criminalitzar l'independentisme". "No tenen dret a expulsar-nos per tenir un projecte polític diferent", va dir.

TARDÁ ESPERA QUE NO LI VETIN

Tardà ha estat un dels diputats més actius a reclamar la constitució urgent d'aquesta Comissió. I públicament ha dit que espera no ser vetat. ERC ja va formar part d'aquest òrgan durant els governs de José Luis Rodríguez Zapatero, quan la formació independentista tenia Grup parlamentari. En el passat, Convergència també ha estat tradicionalment representat per Josep Antoni Duran i Lleida.

En la sessió d'investidura de Mariano Rajoy, Tardà ha assegurat que no "tenien por al Tribunal Constitucional" i que el poble de Catalunya seguiria el seu camí cap a la independència de la resta d'Espanya.

Una de les raons esgrimides pel portaveu republicà per participar a la Comissió és conèixer els suposats vincles del rei emèrit Joan Carles amb els casos de corrupció que afecten la família Pujol.

Coneixent tot això ... Veuen amb bons ulls que Joan Tardà formi part de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés?