Les revelacions sobre la 'agenda secreta' de la vicepresidenta del Govern per part del delegat del Govern a Catalunya Enric Millo que va parlar de 'contactes discrets a tots els nivells' per buscar un camí de sortida. han provocat una irada reacció al PP català. La tempesta esclata en vigílies d'una nova visita a Barcelona de Soraya Sáenz de Santamaría a Barcelona. Aquest dilluns assisteix a dos actes socials, un al Liceu, amb la Reina Sofia i un altre, en un lliurament de premis de 'El Periódico'.
Ha estat el PP català, desplaçat i gairebé ignorat des de l'arrencada de l'anomenada 'operació diàleg', qui ha mostrat el seu enorme malestar amb les declaracions de Millo. "Les nostres propostes mai són secretes", va dir Albiol, qui no va dissimular la seva escassa simpatia cap a l'estratègia que desenvolupa la vicepresidenta a Catalunya des de fa uns mesos. Albiol, ha desmentit rotundament aquest dilluns aquesta possibilitat: "El Govern ni ha mantingut ni manté reunions secretes". Així mateix la Generalitat per boca de Carles Puigdemont desmitió tals entrevistes. El Govern de Madrid guarda silenci. El PSOE, per boca del president de la gestora, Javier Fernández, va reconèixer no saber res.
Els mitjans de comunicació tornen a parlar de "ofertes de negociació" del Govern de Mariano Rajoy al Govern de la Generalitat. En síntesi, es tractaria d'abordar la resolució de les 45 reivindicacions contingudes en el document que a l'abril de l'any passat va lliurar Puigdemont a Rajoy. L'única condició, segons les informacions, seure a parlar i oblidar el referèndum. En la mateixa línia negociadora, el delegat del Govern a Catalunya,
¿Es pot imaginar una resposta positiva per part de la Generalitat? No. Qualsevol negociació d'aquest tipus només seria possible si no existís la pugna entre ERC i els exconvergentes per l'hegemonia nacionalista. A les portes d'unes eleccions autonòmiques en què Junqueras i, probablement, Mas es juguen la presidència de la Generalitat, un acord en el si de Junts pel Sí és impossible.
Si no ha de servir per a un pacte explícit i formal amb la Generalitat, per a què serviria, o quins objectius tindria la proposta de Rajoy? Hi caben tres interpretacions:
La primera un acord "secret" o simplement implícit perquè es convoqui el referèndum però que la Generalitat s'avingui a acatar les ordres del TC en l'últim segon, abans de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per part del Govern central. Amb això s'evitaria el esbombat xoc de trens. Es basa en la creença que el nacionalisme no arriscarà la Generalitat a mà per la independència volant.
La segona interpretació, molt improbable però no impossible, consistiria que ERC o el PDECat acceptessin el repte i es convoquessin eleccions, sense convocatòria de referèndum. El partit que optés per aquesta solució basaria el seu programa electoral en el que la majoria de secessionistes accepten en privat: que no hi ha mandat democràtic ni condicions objectives per celebrar un referèndum unilateral, i del que es tracta és de seguir ampliant la "majoria secessionista "i, mentrestant, enfortir la Generalitat amb més competències, recursos i inversions. Assumir aquest risc pot ser una opció per a Mas de recuperar el vot moderat i tenir opcions davant Junqueras. Opcions molt escasses --no li dono més d'un 2% - però no és una opció impossible en funció de les enquestes.
La tercera és que, de no donar-se cap dels escenaris anteriors, el Govern de Mariano Rajoy tingui un argument polític per poder dir que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució s'ha hagut d'exercir per la falta de voluntat negociadora de la Generalitat i poder així defensar-se de les acusacions d'immobilisme.
En els propers mesos sabrem quina és la resposta correcta. En tot cas, el dia en què els governs central i autonòmic de torn s'ocupin dels problemes dels catalans caldrà afegir alguns aspectes que mai es plantegen. Bàsicament, que l'Estat de dret s'apliqui a Catalunya i es posi punt final als dèficits de qualitat democràtica de les nostres institucions, convertides pel nacionalisme en instruments d'agitació i propaganda del secessionisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario