El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) inicia avui el primer judici contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleras Joana Ortega i Irene Rigau en aquest cas només per desobeir el Tribunal Constitucional (TC) a la consulta independentista del 9 de novembre de 2014. La fiscalia va ser generosa en no haver inclòs els delictes, que si es van cometre, de prevaricació i desviament de fons públics que si haguessin comportat penes de presó.
Artur Mas a quatre anys ha aconseguit convertir Convergència, el partit amb majoria absoluta a Catalunya a esdevenir un partit residual que fins i tot s'ha vist obligat a canviar el seu nom pel de PDCAT per tal d'eludir les accione judicials ja que tenen les seves seus embargades pels casos del 3%.
L'arribada de 170 autocars des de diversos indrets de Catalunya posats a disposició per Òmnium Cultural i ANC amb diners públics i la presència d'uns 40.000 dels 350.000 càrrecs i funcionaris públics als quals els han donat el dia festiu i coaccionats prèviament per a acudir a aquesta romeria multitudinària a suport d'Artur Mas des del Palau de la Generalitat cap al TSJC. A més d'ERC i la CUP, estaven representants de Bildu i Podem s'han desplaçat fins allà per donar suport a aquesta manifestació.
Mas es va negar a contestar a la fiscalia i va començar la seva particular xou a preguntes del seu advocat, Xavier Melero, que va tractar de facilitar el míting del seu defensat. El president del tribunal, Jesús Barrientos, es va veure obligat a intervenir en diverses ocasions quan Mas començava a reiterar-se en les seves consideracions. Sempre desafiant, l'expresident de la Generalitat es vantava del 9-N alhora que atribuïa tota la responsabilitat als voluntaris.
L'argumentació de la defensa
Segons la Fiscalia, Mas no només no va suspendre "oficialment" la convocatòria del 9N després de la decisió del TC, sinó que va decidir, al costat de les exconselleras, "generar l'aparença que les actuacions administratives públiques es paralitzaven i el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris, quan en realitat no era així ".
Segons Mas, l'administració va deixar de liderar l'organització del referèndum quan va rebre el primer requeriment judicial, a principis d'octubre, i "va canviar el format". L'expresident de la Generalitat va justificar la celebració del 9-N en els mandats parlamentaris no eren clars i no li advertien de les conseqüències jurídiques dels seus actes: "El 9-N no va ser un caprici personal ni una ocurrència, sinó la conseqüència de nombroses resolucions polítiques ". Tot i això, "vam canviar el concepte de a consulta i es va organitzar amb quaranta-dos mil voluntaris".
Diu que si va rebre l'advertència del del Tribunal Constitucional (TC) no eren clares, no advertien dels efectes jurídics de la consulta del 9-N i que ni el TC ni la Fiscalia van actuar per aturar el "procés participatiu", com si ell no fos coneixedor de les lleis del país i no disposés d'un exèrcit de juristes i assessors que podien haver-li fet desistir. Sembla que no va llegir la premsa aquells dies les portades no feien altra cosa que informar sobre això "El desconeixement de la llei no eximeix del seu compliment" Malgrat totes les advertències. ell va seguir endavant.
Les conselleres no van ser conscients
L'exvicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joana Ortega, i l'exconsellera d'Irene Rigau també es van negar a contestar les preguntes de la fiscalia i es van sotmetre a un interrogatori pactat amb els seus advocats defensors per desviar les responsabilitats als voluntaris, negar que funcionari algun participés en l'organització final de la consulta i que no eren en absoluta conscients d'estar cometent cap delicte per facilitar el referèndum.
Segons Ortega, tot es va coure entre els voluntaris. Sobre l'obertura dels instituts, Rigau va negar tota mena de coacció. Els instituts eren de titularitat de la Generalitat i van ser posats a disposició de voluntaris vinculats, com ara professors jubilats, presidents d'AMPA o professors voluntaris, va dir l'exconsellera.
En dates posteriors, l'hereu polític de Jordi Pujol no tindrà més remei que presentar-se davant la justícia, pels casos de corrupció en què ell i els seus mes immediats col·laboradors en el partit estan embolicats. Dubto que quan hagi d'acudir de nou als tribunals per donar compte del que del 3% els cas Palau, Pika, etc. etc ... tingui el mateix festeig.
No hay comentarios:
Publicar un comentario