El retorn dels "herois"

Artur Mas, Irene Ridau i Joana Ortega han estat rebuts com a herois al Palau de la Generalitat per Carles Puigdemont tot i que bona part del PDEcat -l'antiga Convergència-, ERC i la CUP han censurat que els lletrats de Mas, Ortega i Rigau s'hagin centrat en responsabilitzar els voluntaris de l'organització del referèndum per aconseguir una sentència absolutòria.

Sobre els seus xocs amb el fiscal Emilio Sánchez Ulled, que manté els deu anys d'inhabilitació per a Mas i 9 per Rigau i Ortega, que no ha pogut amagar el seu enuig i la falta de respecte al president de la sala Jesús Maria Barrientos, El fiscal també ha acusat als tres dirigents d'haver protagonitzat "una ruptura del joc democràtic que tots ens hem donat" i d'haver ordit "una estratègia de desafiament obert que va tenir la col·laboració del seu govern", tot i que va actuar "generant l'aparença que tot es parava i quedava en mans dels voluntaris ". Segons la seva opinió, "es va actuar en clima de sigil i opacitat", i "el TC no podia imaginar-se una actuació de desobediència"

Artur Mas ha assenyalat com un fet greu que el representant del ministeri públic hagi hagut de justificar la seva imparcialitat. "Que un fiscal hagi de explicar-nos que la fiscal general li va demanar que havia de ser just i imparcial és per posar-se les mans al cap. És que no sempre és així? És per arrencar a córrer ", ha insistit.

En aquest acte Puigdemont ha declarat "El Govern està a temps de rectificar en el temps de descompte i entendre que ha de dialogar en una taula política, i no a través de jutges i fiscals", ha subratllat Puigdemont al costat de Mas. "Cal escoltar", El president assegura haver-se sentit representat per Mas, Ortega i Rigau a la sala del TSJC

Convergència, ara amb les sigles PDEcat, pretén que el pas pels tribunals de Mas i Homs sigui la rampa de rellançament del seu partit, enfonsat en les enquestes, sumit en el 3% i amb el crèdit per terra en el bloc separatista a tot i els esforços retòrics de Mas, Puigdemont i Homs per ensenyar ullal insubmís. Puigdemont s'ha compromès amb la CUP a celebrar una reedició del 9-N a la segona quinzena del setembre vinent com a molt tard. Però el full de ruta parlamentària no coincideix amb la del partit que presideix Mas.

"Si un Estat entén que més de dos milions de persones vagin a votar, el problema el té l'Estat, no aquells que ho faciliten", ha insistit Puigdemont, que ha tingut molt bones paraules amb Mas fins al punt de recordar que "si tot hagués anat com hauria d'haver anat, aquesta roda de premsa no seria tal, i el judici hauria estat contra un president en actiu ".

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acaba de sentenciar amb el més solemne i melodramàtic dels tons a la tribuna d'oradors del parlament català que una democràcia, l'espanyola per més senyes, "que envia a judici als responsables del 9- N és una democràcia que està malalta ". El molt honorable (encara se'ls segueix designant així) ha oblidat esmentar, però, que aquesta malaltia constitueix una epidèmia tan universal que s'estén per totes les democràcies del planeta que disposen d'una constitució escrita. Per totes, sense excepció. Tal és l'abast ecumènic d'aquesta greu patologia que denuncien els nostres irats separatistes domèstics.

La deriva de responsabilitats cap als voluntaris ha enervat la CUP, partidària de no reconèixer els tribunals, i ERC, on se subratlla la diferència entre la grandiloqüència de Mas i el to pràctic i jurídic del seu lletrat, Xavier Melero; així com l'advocat de Rigau, Jordi Pina; i especialment del de Joana Ortega, Rafael Entrena, organitzador de la desfilada de voluntaris per exculpar el seu defensada que no ha comptat amb la col·laboració dels seus dos col·legues.

El contrast entre la tàctica dels defensors a Madrid i les arengues mediàtiques de Mas a Barcelona, ​​ha generat una certa decepció a les files "sobiranistes" que l'expresident de la Generalitat ha pretès esmenar aquest divendres amb un al·legat final entre reivindicatiu i insurrecte.

Pau Planas resumeix aquest teatre d'aquesta manera; "La premissa major del conte oficial és la fal·làcia indemostrada i indemostrable que un 80% dels catalans reclama una consulta d'autodeterminació. Ni més ni menys que un 80% dels catalans. I com saben els separatistes que el 80% dels ciutadans de Catalunya volem tal cosa? ho saben perquè ho diuen ells. Així de simple. Encara que hi ha un petit problema empíric en tota aquesta fantasia mil vegades repetida diàriament per la premsa del moviment. I és que el cèlebre 9-N ningú va veure aparèixer per els col·legis electorals al 80% dels catalans ".

Qualsevol separatista que domini els rudiments de les quatre regles, Puigdemont sense anar més lluny, hauria de explicar-nos el misteri de per què només 1.861.773 catalans (un 33% pelat del cens) van recolzar la independència el 9-N. On eren els altres, president? ¿A la platja? ¿En una calçotada? ¿Veient Joc de Trons? El mantra del 80% és un conte xinès.

Un altre més. Constitució de Bulgària, article 3: "Cap part del poble, cap partit polític o una altra organització, institució estatal o individu, usurparà l'exercici de la sobirania popular". Constitució d'Estònia, article 2: "El territori, les aigües territorials i l'espai aeri de l'Estat Estonià són un tot inseparable i indivisible". Constitució del Brasil, article 1: "El Brasil es constitueix en un Estat social de dret, unitari, indivisible i descentralitzat en la forma que estableixen aquesta Constitució i les lleis". Constitució de Rússia, article 4: "La Federació Russa assegura la integritat i inviolabilitat del seu territori". Constitució del Perú, article 43: "La República del Perú és democràtica, social, independent i sobirana. L'Estat és un i indivisible". Cort Suprema dels Estats Units: "La Constitució, en totes les seves disposicions, vetlla per una unió indestructible composta per estats indestructibles". Quants malalts crònics! Quants tarats! ¡Puigdemont, cure al món!