Declaració d'independència - De pressa ... de pressa ...

Quan semblava que el procés sobiranista s'havia alentit i havia caigut en una rutina, tant a Madrid com a Barcelona s'han encès tots els llums d'alarma De cop i volta les acusacions i amenaces apareixen des de tots els rotlles polítics. Les declaracions de Santi Vidal, en què assegurava que el Govern compta amb dades fiscals de tots els catalans obtinguts il·legalment, entre d'altres confessions, han posat de nou sobre la taula la possibilitat d'un conflicte amb l'Estat.

Així les coses, aquest dimecres, per segona vegada en menys de 24 hores, el president va advertir a Puigdemont que no deixarà que se celebri el referèndum. I, a cor, Santamaría i Rafael Catalá van repetir el mateix missatge. "La resposta va ser el respecte al major consens polític i social de tot Catalunya i d'Espanya, que és la Constitució espanyola, que empara la nostra democràcia, els drets de totes les persones i que posa fre als abusos dels governants", en paraules de la vicepresidenta.

Públicament, ni Mariano Rajoy ni Soraya Sáenz de Santamaría van verbalitzar la seva possible pla, encara que en les últimes hores s'estiguin mostrant molt més contundents. I absolutament ningú va gosar esmentar l'article 155 de la Constitució, encara que l'equip de la vicepresidenta ha precisat que, quan ella menta la Carta Magna, "està referint-se a totes les possibilitats d'actuació, inclosa aquesta". En concret, el 155 diu: "Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin, o actuava de forma que atemptés greument contra l'interès general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la comunitat autònoma i , en el cas de no ser atès, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l'interès general ".

El vergonyant episodi del 'cas Santi Vidal' i el 'sí' de la CUP a un pressupost de què abomina, al costat de la seqüència de judicis que dilluns obriran Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, han precipitat els esdeveniments en l'anomenat procés sobiranista. Si en ser investit el president Carles Puigdemont alertava que el calendari de 18 mesos per celebrar el referèndum podria dilatar si fos menester, ara el Govern sembla disposat a escurçar aquests terminis ia posar les urnes --o almenys intentar-el pròxim maig, en només quatre mesos.

El 'copyright' de la idea és de la CUP, que ja al desembre va advocar per trepitjar l'accelerador si la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, fora condemnada a inhabilitació. La proposta va ser tímidament secundada per Esquerra i rebutjada pel PDECat. El (hipotètic) avançament del (improbable) referèndum té incentius per als tres actors del sobiranisme, però pot provocar la desvinculació d'Ada Colau. Sent que el judici a Forcadell encara no té data, què ha canviat en només un mes perquè el sobiranisme acceleri els seus plans? Doncs que el (hipotètic) avançament del (improbable) referèndum presenta incentius diferents per a cada un dels actors del 'Procés'.

El de la CUP és obvi: si dóna suport uns pressupostos autonòmics només per forçar el xoc amb l'Estat, com més breu sigui l'espera, millor. Per a ERC, precipitar el referèndum acostaria també la data de les noves eleccions, amb Oriol Junqueras com a clar favorit. I per a la nova Convergència, resignada davant la negativa de Puigdemont a encapçalar la llista, la menys dolenta de les opcions és presentar a Mas com a màrtir per partida doble: primer del veto anticapitalista i després de l'acarnissament estatal. Com menys temps hi hagi entre la seva probable inhabilitació --que serà recorreguda i suspendida-- i la cita amb les urnes, més gran serà el cabal polític de l'expresident.

De pressa, de pressa ... xiuxiueja el sobiranisme, conscient que tan difícil --si no impossible-- serà el referèndum unilateral al setembre com al maig. Accelerada que a més provocarà la desvinculació dels 'comuns' d'Ada Colau, qui rebutja fins i tot l'ultimàtum de setembre i que aquest dimecres, paradoxalment, signarà amb Puigdemont el manifest en favor del referèndum ... pactat.

La Hisenda pròpia

El Govern estreny l'accelerador de la hisenda pròpia. Després de 16 mesos de preparació, l'administració tributària catalana ja disposa del nou programa informàtic, l'e-Spriu (acrònim de Serveis i Processos per a la relacio Integral amb l'Usuari Tributari) per gestionar tots els impostos. Estarà llest per a la seva posada en marxa l'1 de juliol. En un primer moment supervisarà els impostos propis com el de les begudes ensucrades, al qual seguiran la taxa turística, el nou impost a grans superfícies, el d'actius no productius, que tracta de gravar de manera indirecta a les grans fortunes; i el que gravarà els vehicles per emetre CO2.

El secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, ha assegurat en una entrevista a RAC1 que, en cas d'independència, la informació fiscal dels ciutadans en el futur s'aconseguirà gràcies a les empreses, que són les que hauran de remetre a la Generalitat les cotitzacions socials dels seus empleats. D'aquesta manera, en la seva opinió no serà necessària la transferència d'informació per part del Ministeri d'Hisenda. Salvadó creu que la condició perquè les empreses facin el pas de pagar a la Hisenda catalana és que el sí a la independència guanyi per golejada el referèndum.

El full de ruta del Govern estableix que a partir de la segona part de l'any (a partir de l'1 de setembre) gestionarà i liquidarà tots els impostos propis i cedits, com fan altres autonomies, en lloc d'encomanar aquesta tasca a les oficines liquidadores de els registradors de la propietat i mercantils, com fins ara. L'Executiu català ja va denunciar el conveni amb aquest col·lectiu perquè deixin de prestar aquest servei a partir de la tardor.

Però Salvadó, que serà l'encarregat d'anar al Parlament a donar explicacions en nom del Govern pel cas del que ja és exsenador per ERC, ha avançat a RAC1 que l'agència catalana ni té ni necessita les dades de l'agència espanyola. Afirma que a poc a poc ha anat recopilant una base de dades amb desenes de fonts d'informació, però sempre a partir dels tributs que ja gestionen i emparats per la llei. "Estem absolutament auditats" i "habilitats per tenir la informació i fem un ús adequat".

"Per primera vegada, posarem en producció el programa e-Spriu amb l'impost de begudes ensucrades, que s'aplica sobre un cens de contribuents de 400 empreses distribuïdores de begudes. Posteriorment, posarem en producció d'altres impostos", ha afirmat. En el nou sistema han treballat diverses empreses, com IBM i T-Systems. A diferència del sistema anterior, l'anomenat programa G @ udí (Gestió i Atenció Unificada d'Impostos), el nou programa estarà preparat per recaptar els grans impostos.

Multes de trànsit

El nou sistema també permetrà millorar la recaptació executiva, és a dir, perseguir els que no paguen els impostos, segons Salvadó. Precisament aquest dijous, el 'vicepresident' i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, signarà un conveni aquest dijous perquè l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) s'ocupi de la recaptació executiva de les multes del Servei Català de Trànsit. S'estima que són unes 300.000 a l'any del total de 850.000 impagats que aspira a gestionar.

En els plans de l'Executiu català sobre el desplegament de la hisenda pròpia, explicats per Salvadó al Parlament al setembre, ja figura l'objectiu d'embargar comptes i actius per impagaments tributaris durant el primer semestre de l'exercici actual. La idea era esgotar al màxim el marc legal autonòmic actual i alhora estar preparats per a una altra etapa "ja amb plenes competències en matèria tributària", en un estat independent, una situació a la qual, en aquesta ocasió, no va fer menció expressa.

Al seu torn, el divendres s'inaugurarà l'oficina de l'ATC al carrer de Joan d'Àustria, a Barcelona, ​​que donarà servei a tota la zona nord de la capital i voltants, i en la qual treballaran unes 40 persones. El pla previst és obrir 14 oficines pròpies, que sumaran a les quatre delegacions ja existents. El Govern preveu tenir al juliol el doble de plantilla que a finals de l'any passat a l'ATC, fins situar-la en unes 800 persones.