Tot i que els resultats de les eleccions de diumenge i les negociacions que hauran de fer per confirmar un nou Govern acaparin, lògicament, l'atenció dels mitjans, no hauria de passar desapercebuda una notícia de gran transcendència: El processament de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas de l'exvicepresidenta Joana Ortega i de l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau per la il·legal consulta secessionista celebrada el 9 de novembre de al 2014.
El magistrat Joan Manel abril veu l'existència d'indicis de delicte de desobediència i prevaricació en la celebració d'aquella consulta. En el seu acte d'obertura de judici, el TSJC explica que Artur Mas "va declarar ser el màxim responsable de la iniciativa política" consistent en organitzar la consulta "i d'haver impulsat el procés participatiu de 9N. Així mateix, va referir haver rebut una comunicació per part del president del Tribunal Constitucional, en la qual se li indicava la suspensió de la convocatòria del 9N i de les actuacions de preparació de la mateixa o vinculades a ella ".
Al principi, els delictes pels quals s'imputava a Mas eren tres i tots ells d'especial gravetat: malversació de fons públics, desobediència greu i prevaricació administrativa. En l'acte del magistrat es acusa Mas, Rigau i Ortega, indiciàriament, dels dos últims delictes però no de malversació de fons públics, com també contemplava la Fiscalia en la seva querella i altres acusacions. Curiosament, el de malversació de fons públics és l'únic dels tres delictes que pot comportar penes de presó, a més d'inhabilitació, si es demostra que els acusats es van lucrar personalment amb els diners o si no ho retornen.
Per tant, ara ja són dos els delictes als quals finalment s'enfrontaria Artur Mas quan se sent a la banqueta davant del jutge:
- Desobediciencia greu: el càstig que afronta per aquest delicte és la multa de tres a dotze mesos i inahibilitación especial per exercir ocupació o càrrec públic durant un mínim de sis mesos a un màxim de dos anys.
- Prevaricació administrativa: per aquest delicte Tribunal Superior de Catalunya pot imposar-li una pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic d'entre set a deu anys.
Se sospita que la no imputació per usurpació de funcions i malversació que si portaria penes de presó, s'ha aconseguit gràcies a un acord de l'actual president de la Generalitat en la seva reunió amb Mariano Rajoy. Cal recordar que el llavors fiscal general de l'Estat, el dimitit Eduardo Torres Dulcee, també apreciava delictes d'usurpació de funcions i malversació.
Artur Mas va posar llavors en escac les institucions democràtiques a l'assegurar que "cap Constitució i cap tribunal impedirien la celebració de la consulta, desobediència que va consumar el 9-N després de les reiterades sentències del TC que l'havien prohibit clara i taxativament. Semblants delictes no poden quedar impunes en cap Estat de Dret que es preï i en què imperi la igualtat de tots davant la llei.
Aquesta ha estat només un capítol més de la rebel·lió institucional que es perpetra a Catalunya des de 2012; i encara que molts considerin amb fonament que es van perpetrar més delictes que els de desobediència i prevaricació. Es tracta d'una excel·lent notícia que bé hauria de significar el principi de la fi de la clamorosa impunitat de la que els colpistes vénen gaudint des que van posar en marxa el el procés secessionista.
No hay comentarios:
Publicar un comentario