Ja es coneixen les últimes enquestes legals abans de les eleccions i totes elles gairebé coincideixen en els percentatges. Ja coneixem gairebé tots els pronòstics que poden publicar legalment abans del part de les urnes del dia 26, a falta dels que encara puguin difondre, en l'últim minut, demà dilluns. Si passem per alt les discrepàncies percentuals d'uns i altres -la major diferència és de 2 punts en el cas d'Unitat Popular (24% -26%), 1,5 en el cas del PP (29% -30,5%) , 1'4 en el cas del PSOE (20% -21,4%) i 1,1 en el cas de Ciutadans (14,1% -15,2%) - trobarem en ells diverses coincidències.
El partit més votat serà el PP. És segur, per tant, que diumenge a la nit Rajoy sortirà al balcó de Gènova i amb els braços enlaire, pronunciarà la desitjada frase "hem guanyat les eleccions". Però guanyar no serà suficient ni amb un pacte a dos, excepte el pacte a tres, PP-PSOE i Ciutadans, ja descartada reiteradament per Pedro Sánchez.
Per l'altre costat si els pronòstics es compleixen, hi haurà sorpasso. I segueix la temptació de part dels socialista per sumar-se al Front Popular proposat per Pablo Iglesias. En tot cas la debacle socialista sembla assegurada. Ferraz fa olor mort. Però ara hi haurà al Congrés més escons d'esquerres que dretes. I no obstant això, aquesta és la gran paradoxa, el moribund tindrà el do de donar la vida. Però serà indispensable per al nou govern. Serà tercera força per primera vegada des de la restauració democràtica i vista les contradiccions internes no van a aclarir la inquietud i la incertesa: un país com l'Espanya d'avui, immers en una crisi econòmica i nacional d'extraordinària magnitud, l'últim que necessita és quedar en mans d'un partit com el socialista d'aquesta hora, inconsistent, abúlic, sonat, amb greus conflictes interns i d'identitat.
El PSOE de Sánchez suscita tremendes dubtes, més que justificades, així com una fenomenal desconfiança en molt amplis cercles polítics i socials. ¿Apostarà pel constitucionalisme i, per tant, per una gran coalició explícitament o implícita amb el PP i Ciutadans, o en canvi es decantarà per la conformació d'un Front Popular amb els neocomunistes de Units Podem i el suport tàcit o exprés dels nacionalistes bascos i catalans?
El PSOE decidirà qui governa, sí. Però la seva decisió, sigui el que sigui, el condemna al suïcidi i col·loca al país davant un dilema terrible: o populisme o extrema debilitat. Es necessitaria el pas enrere de tots els líders actuals dels partits que alliberés al país dels vetos existents entre ells i es podria formar un govern amb sentit comú dels millors que avancés amb les reformes institucionals, polítiques i econòmiques imprescindibles per posar al nostre país al segle XXI.
No hay comentarios:
Publicar un comentario