Veient la deriva política del nostre país cada vegada les dues parts, el populisme encapçalat per Pablo Iglesias i secundat per independentistes diversos i part del socialisme de Pedro Sánchez contra la dreta o el liberalisme del partit Popular o Ciutadans, estan més enfrontades, em ve a la memòria l'assaig d'Umberto Eco, «Construir l'enemic» on es poden prendre exemples a la nostra situació actual.
El volum s'obre amb una de les millors peces, la que dóna títol al conjunt: «Construir l'enemic», tema de fons que domina per complet la seva última novel·la, El cementiri de Praga. En aquella ocasió es tractava de la construcció i difusió d'un text imaginari, el Protocol dels Savis de Sió, a fi de demonitzar tot un poble i una religió. Un brillantíssim assaig, una veritable i esgarrifosa antologia, a través de la Història, de la injúria al diferent, que esdevé indesitjable.
L'arribada del populisme comunista de Podem al nostre país és una còpia del que ha passat a països iberoamericans quan va desaparèixer el mur de Berlín i amb això els règims russos i xinesos que estaven finançant a règims de Cuba, Equador, Veneçuela, Nicaragua, Bolívia etc ... van deixar de manar diners per finançar aquests moviments que finalment prenien el poder a través de cops d'estat, van decidir canviar d'estratègia i aprofitar-se de la democràcia per fer-se amb el poder.
Així en diferents països amb motiu de la manca d'unitat i la corrupció existent en els governs democràtics en la dècada dels 90 van sorgir tirans com Correa, Kishner, Chávez, Castro, Morales i altres populistes que es van fer amb el poder a partir de la dècada dels 90 amb la promesa que el populisme eradicaria la corrupció i portaria la felicitat als pobles a força de sanitat i educació gratuïta que s'ha convertit en finalment adoctrinament d'una gran part de la població amb la consegüent pèrdua de la seva iniciativa i de la seva llibertat. A poc a poc i a mesura que han anat arruïnant als seus respectius països. Argentina, Brasil ja estan començant a recuperar la lucidesa i estan aplicant mesures racionals per reactivar la seva economia.
La insistent construcció d'un enemic imaginari contra el qual poder defensar-se; les violentes reaccions que va suscitar l'aparició de l'Ulisses de Joyce a la Itàlia del feixisme mussolinià. Per tenir a pobles i suposades amenaces a ratlla és necessari «l'Enemic», la invenció i pacient construcció d'un enemic, ens diu Eco.
Ara Pablo Iglesias aprofitant la desorientació i l'atur del nostre país inte nta utilitzar aquesta estratègia per arribar al poder, demonitzant els corruptes de la dreta ampliant als rics en general, que potser han fet fortuna amb el seu esforç, als que diuen indiscriminadament corruptes, mai quan l'esquerra malversa i roba de manera col·lectiva diners públics, per a ells o els seus col·legues de partit, com estem veient en els ERO i les diferents saquejos a la Junta d'Andalusia. El dolent és que l'adversari polític l'han convertit en enemic i d'aquí a l'enfrontament armat ha un pas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario