Lliurament d'armes d'ETA - Una nova farsa?

La majoria política del País Basc i Navarra - tots els partits excepte el PP, UPN i els socialistes navarros-, a més dels quatre principals sindicats bascos, van subscriure aquest dimecres a Bilbao un manifest a favor del lliurament total de les armes de la banda terrorista, prevista per al dissabte a França. Les forces polítiques i sindicals van voler atorgar a aquest acte la màxima rellevància. El PP va ser l'única formació política basca absent a l'acte, al qual no havia estat convidat.

El manifest recull que el desarmament d'ETA constitueix "una fita històrica" ​​que s'emmarca en el final ordenat i definitiu de la violència terrorista. En el text, que va ser llegit en euskera i castellà, els partits i sindicats demanen a ETA que el lliurament sigui "al més breu espai de temps", en un acte "únic", i sol·liciten a la Comissió Internacional de Verificació que segueixi treballant per "culminar aquest procés". Els signants del manifest es comprometen a contribuir a "superar les seqüeles" que ha deixat el terrorisme en la societat, amb el diàleg i la negociació com a manera de gestionar les disputes ". Els populars bascos no han volgut participar en aquesta escenificació, tot i que tampoc havien estat convidats.

El delegat del Govern a Euskadi, Javier de Andrés, ha criticat aquest dimecres que el PNB s'hagi prestat a participar en "la mateixa foto" que el líder independentista Arnaldo Otegi, a qui ha acusat de no haver demanat mai la desaparició de la banda. El president del PNB, Andoni Ortuzar, va rebutjar que s'hagi vetat al PP i, al mateix temps, ha instat el partit liderat per Alfonso Alonso al fet que se sumi a la declaració que el Parlament Basc aprovarà aquest dijous a favor d'un desarmament d'ETA, que és gairebé una còpia del text que aquest dimecres van llegir els partits.

ETA lliura una mostra simbòlica de les seves armes i condiciona la resta a cessions

Hi ha la sospita que aquesta oferta de la banda sigui simplement un nou engany per tal d'obtenir avantatges penitenciàries o reconeixement polític. L'últim realitzat al febrer de 2014 quan membres d'ETA lliurant als membres de la Comissió Internacional de Verificació (CIV) una part mínima dels seus arsenals. El gest, que s'esperaven des que la banda va anunciar el cessament definitiu de la violència a l'octubre de 2011, sempre ha estat molt lluny de les expectatives que havia generat la pròpia organització terrorista a les últimes setmanes.

Llavors, ETA es va desprendre de tres pistoles, un fusell automàtic, 6 blíster de munició, 4,5 quilos de pentrita, vuit quilos de cloratita, quatre quilos de clorat de sodi, dos rotllos de cordó detonant, cinc temporitzadors, diversos detonadors i dues magranes.

Falta aclarir 224 atemptats, ni indicis de dissolució

Poca esperança que el desarmament d'ETA faça llum sobre els 224 atemptats sense resoldre. Les forces de seguretat consideren que les armes que es lliurin estaran "netes" d'empremtes dactilars i restes d'ADN.

Les forces de seguretat tenen poques esperances que les armasentregadas per ETA serveixin per donar llum sobre els 224 atemptats de la banda sense resoldre, ja que segurament estaran "netes" de proves i moltes de les usades en aquestes accions ni tan sols s'hauran facilitat a els "mediadors".

Fonts de la lluita antiterrorista han explicat a Efe que no creuen que ETA lliuri aquestes armes i, en qualsevol cas, hi ha moltes que estan ficades en zulos la ubicació ni tan sols coneixen els dirigents de la banda ni els propis etarres que els van fer en el seu dia .

Fotografia facilitada pel Ministeri de l'Interior del zulo de la banda terrorista ETA que la Guàrdia Civil ha localitzat a Irun (Guipúscoa) amb set bidons amb material explosiu (EFE)

Els encarregats de lluitar contra ETA han comprovat en molts casos com els terroristes han estat incapaços de localitzar els zulos en estar en llocs "inhòspits" i, en cas que efectivament lliurin armes usades en crims, esperen que estiguin desproveïdes d'empremtes dactilars i restes d'ADN.

I és que el desarmament d'ETA deixa rere seu una gran incògnita: la de les famílies de gairebé 300 víctimes de la banda que encara no saben qui van ser els assassins dels seus éssers estimats tot i els esforços de les forces de seguretat espanyoles, que han reobert una vintena de causes per intentar resoldre-la.

Segons les últimes dades de la Fiscalia de l'Audiència Nacional del gener passat, actualment hi ha 224 atemptats sense algun dels seus autors coneguts, més de la meitat (128) perpetrats entre 1978 i 1982, que van deixar 297 morts. Són un terç (el 34,6%) de les 858 persones que va matar ETA a 51 anys i en els últims anys la justícia ha reobert 21 d'aquests atemptats en una lluita contra la prescripció, l'oblit i la impunitat que les víctimes veuen amb esperança.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional revisa des de 2011 ia petició de la Fundació de Víctimes del Terrorisme (FVT) i d'altres associacions la situació de les causes penals sobre víctimes de la banda, tot i que, segons les mateixes víctimes, a hores d'ara l'única forma de resoldre-les és que els terroristes col·laborin i destapin als autors.

No tots aquests 224 atemptats han quedat totalment impunes, indica la Fiscalia, sinó que en molts casos no han estat encara condemnats tots els etarres que van participar en ells, sigui com a autors materials o col·laboradors.

La troballa de proves i indicis ha permès reobrir 21 sumaris, l'últim l'atemptat perpetrat per la banda el 1979 a Vilafranca (Guipúscoa) en què van ser assassinats un guàrdia civil i la seva núvia. Aquesta perseverança ha permès, per exemple, la reobertura en 2012 de diversos atemptats que estaven a punt de prescriure (hi ha un termini de 20 anys), com l'assassinat a Madrid del coronel retirat de l'Exèrcit de l'Aire Aquilino Basc Álvarez, dels guàrdies civils en Oyarzun (Guipúscoa) José Manuel Fernández i Juan Manuel Martínez o del policia nacional a Sant Sebastià Ricardo González Colino.

Fa dos anys, l'Audiència també va revisar l'assassinat amb bomba adossada del comandant de l'Exèrcit de Terra Luciano Cortizo, comès el 22 de desembre de 1995 a Lleó i les noves proves van dur a processar els etarres Soledad Iparragirre, "Anboto", i Sergio pol Escobes, "Lur", com els seus autors.

En aquests últims sis anys s'ha aconseguit així mateix determinar que va ser l'excap d'aparell militar d'ETA Mikel Carrera Sarobe "Ata", el que va assassinar l'any 2001 al president del PP a l'Aragó Manuel Jiménez Abad. A la llista de 21 sumaris reoberts s'uneixen els del segrest del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara, els assassinats de militant socialista Fernando Múgica o els dels regidor del PP Miguel Ángel Blanco i Gregorio Ordóñez.