miércoles, 10 de agosto de 2016

Espanya segueix sense tenir una targeta sanitària única


Gran quantitat d'espanyols vam viatjar per vacances a altres comunitats de la nació espanyola, però si tenim un problema de salut o hem de proveir-nos de medicaments és una odissea el haver d'acudir als serveis sanitaris on tenim estada temporal per a una intervenció urgent, si abans no hem comunicat nostre viatge al nostre metge de família ja que ens malgrat els avenços tecnològics les diferents comunitats no estan comunicades entre si i no tenen mitjans d'accedir amb immediatesa al nostre historial mèdic. L'accés amb normalitat al Sistema Nacional de Salut amb independència de la comunitat d'origen de l'usuari segueix sense ser una realitat. La recepta electrònica és una realitat en gairebé tot Espanya, però no funciona entre comunitats.

5 d'octubre de 2018. És la data límit que va fixar el Govern perquè finalitzi el procés de renovació de les targetes sanitàries, que hauran de ser interoperables a tot el territori nacional a partir de llavors. Després de dècades d'intents fallits, el Reial Decret 702/2013, que modificava un altre de 2004, va fixar per fi un marc temporal per a la implantació d'uns requisits comuns a totes les targetes sanitàries de les comunitats. Això hauria de permetre, per fi, compartir les receptes electròniques i l'historial clínic entre tots els serveis del Sistema Nacional de Salut (SNS), com preveu el Pla de Qualitat del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Però de la dita al fet hi ha un tros.

Tal com publica Responsabilitat Sociosanitària, ara per ara, només Castella-la Manxa, la Rioja, Madrid i Catalunya segueixen sense tenir targetes que s'ajustin a la normativa. Fonts ministerials asseguren que arribaran a termini, però això no vol dir que la resta de comunitats comparteixin ia dades dels pacients. La interoperabilitat, que hauria de ser el veritable objectiu del ministeri -de poc serveix tenir targetes compatibles si no hi ha cap informació que compartir-, està molt lluny de complir-se i, de fet, pocs creuen que vagi a ser una realitat en només dos anys.

La interoperabilitat està molt lluny de complir-se

És en època estival quan amb més gravetat es manifesten els problemes derivats de la descoordinació entre els sistemes sanitaris de les diferents comunitats autònomes. Com ha recordat el Defensor del Poble, la implantació d'una recepta electrònica compartida per tots els serveis de salut és fonamental perquè els ciutadans puguin accedir sense problemes als tractaments i medicaments que necessiten en els seus desplaçaments temporals a una comunitat diferent de la que resideixen habitualment.

A dia d'avui, segons dades del ministeri, el 83,3% de les dispensacions de medicaments per recepta realitzades en el SNS s'efectuen mitjançant el sistema de recepta electrònica. No obstant això, només Canàries i Extremadura compten ja amb un sistema perquè els seus ciutadans puguin utilitzar les receptes electròniques en les regions on ja estigui implantada la interoperabilitat tot: és a dir, Canàries i Extremadura.

Una qüestió de seguretat

No hi ha dubte que la implantació de la targeta sanitària única planteja problemes administratius, polítics, econòmics i merament tècnics, però com recorda Responsabilitat Sociosanitària el Defensor del Poble, el que està en joc no és només la comoditat del pacient, sinó també la seva seguretat.

"En època de vacances hi ha un percentatge important de persones de certa edat que es desplacen del lloc on viuen habitualment i passen un cert temps en la seva segona residència o on viu la seva família", explica el portaveu del Defensor. "Moltes d'aquestes persones tenen patiments crònics, necessiten medicació de manera constant i pateixen problemes per tenir la continuïtat d'aquesta medicació".


El Defensor recorda que, en l'actualitat, cada usuari està resolent el problema com bonament pot: "En uns casos s'estenen receptes manuals, el que produeix un ús inadequat dels medicaments i una acaparament de fàrmacs que no es conserven en les condicions més òptimes. En altres la gent ha d'anar al metge perquè li faci la recepta, agafar els fàrmacs en la seva comunitat d'origen i tornar-se a anar. Sembla poc racional que en l'etapa en què estem, amb un nivell de desenvolupament de la informàtica molt potent, calgui recórrer a aquests sistemes una mica rudimentaris ".

Cada comunitat va desenvolupar el seu propi sistema

Això per no parlar de compartir la història clínica, un procés que està molt menys avançat que el de la recepta electrònica. "Moltes vegades el que el teu coneguis quin tipus de medicació té un pacient estigui en la comunitat autònoma que estigui facilitarà la seguretat", recorda Responsabilitat Sociosanitària Rafael Rodríguez, tresorer de la Societat Espanyola d'Atenció a l'Usuari de la Sanitat. "Per sort o per desgràcia podem emmalaltir en qualsevol lloc. És un tema preocupant. S'està treballant en ell, però jo diria que no va amb la rapidesa amb la qual ha d'anar. En el seu moment cadascun desenvolupar el seu propi sistema i renunciar a aquest és difícil perquè representa diners ".

Com posar d'acord a 18 serveis

La paraula "crisi" ressona cada vegada que es parla de la implantació de la targeta sanitària única. El mateix Govern va afegir en el Reial decret que regula la seva unificació un apunt que no es va incloure en els primers esborranys del mateix: el procés de renovació de les targetes "estarà finalitzat abans de cinc anys", apunta la llei, "sempre que les disponibilitats pressupostàries de les diferents administracions públiques competents ho permetin ". ¿Es tracta d'una estratègia del ministeri per rentar-se les mans si les coses surten malament?

Quan hi ha un conflicte ho resolen les comunitats, però això ho hauria de gestionar el ministeri Sí almenys en opinió d'Antonio Cabrera González, secretari de la Federació de Sanitat de CCOO, que assegura que la cartera que dirigeix ​​-per ara- Alfonso Alonso no està exercint el lideratge que hagués d'en tot aquest procés.

 

"Quan hi ha un conflicte ho resolen les comunitats, però això ho hauria de gestionar el ministeri, que té una comissió de qualitat que diu que encara que hagi 18 serveis de salut el sistema és únic, i tothom té dret a ser atès de la mateixa forma en qualsevol lloc d'Espanya ", assegura Cabrera a Responsabilitat Sociosanitària.

Els sindicats no són els únics que critiquen la deixadesa de Sanitat en aquest assumpte. Les comunitats que més han avançat en la interoperabilitat de les seves targetes asseguren que el ministeri ni tan sols s'ha pronunciat sobre qüestions bàsiques, com l'ús de banda o xip a l'hora de compartir les receptes.

L'exconseller de Salut i Política Social d'Extremadura, Luis Hernández Carrón, durant la presentació de la nova targeta de la seva comunitat. (Gobex.es)

En declaracions a Responsabilitat Sociosanitària, fonts del Govern d'Extremadura asseguren que el seu programa pilot de Recepta Electrònica Interoperable amb Canàries s'ha realitzat sobre la banda i no amb el xip, ja que no totes les comunitats disposen d'aquest i el ministeri no s'ha pronunciat sobre el seu ús.

"L'avantatge [del xip] és evident; a part de tenir la informació en un suport més durador, també hauríem unificat el procés i millorarien els processos de lectura ", explica un portaveu de la Conselleria.

"Una vegada acabat aquest pilotatge entre Extremadura i Canàries, el SNS preveu que la resta de comunitats es vagin sumant a ell i, a finals d'aquest any, estigui en el 90% de les regions. La meva opinió personal és que no serà així, tenint en compte els diferents estats de desenvolupament que hi ha a la resta de comunitats ", conclou el portaveu extremeny.

Què hi ha de la privada?

El projecte del ministeri tampoc contempla en cap moment que les receptes i les històries es comparteixin entre centres públics i privats. Un detall no sense importància, tenint en compte que molts usuaris del SNS són atesos en centres concertats.

"Si van a utilitzar dades de la pròpia administració hauran de tenir el mateix sistema digital, perquè si no ¿com es passa tota aquesta informació a aquesta empresa i després al sistema públic?", Apunta el secretari de la Federació de Sanitat de CCOO. "Tu imagina a una persona que arriba a la pública, allà no li poden atendre, li passen a concertada i tot aquest informe mèdic on és? No està en comú. Si torna a la pública i se li fa la rehabilitació a la pública hi ha un tràfec d'informació que es podria evitar implantant un sistema únic ".

La titularitat ha de ser el menys important

L'assumpte no ha passat desapercebut entre els operadors de salut privats, que reclamen ser inclosos en el sistema. "La sanitat privada també forma part del SNS perquè realitza un 30% de l'activitat sanitària del país i hauríem d'estar també dins d'aquest identificador únic", assegura Manuel Vilches, director general de l'Institut per al Desenvolupament i Integració de la Sanitat (IDIS) .

Tal com ha explicat Vilches a Responsabilitat Sociosanitària, la Sanitat Privada estaria encantada de participar en un projecte en el qual es posés la informació a disposició de tot el món, però el ministeri no ha comptat amb ells en cap moment, malgrat que ja estan treballant per la interoperabilitat entre els seus centres.

"La titularitat ha de ser el menys important en aquest cas", insisteix Vilches. "Aprofitem tots els recursos i posem-nos a treballar tots junts perquè el pacient tingui les menors dificultats possibles. Jo ara me'n vaig de vacances i no hi ha manera que el metge que m'atén allà, ja sigui públic o privat, tingui accés a les meves dades. Al segle XXI em sembla que tenim eines per haver-ho resolt. És una cosa absolutament irracional ".

Sistema ¿nacional? de salut

Tot i que la implantació de la targeta única -i amb ella la recepta i la història clínica compartida- planteja importants dificultats tècniques, hi ha qui creu que el gegantesc retard i la seva implantació té més a veure amb qüestions econòmiques.

"Alguns poden vestir-lo de qüestió política però el problema és estrictament econòmic. Cal fer sostenible el sistema de salut, i Catalunya o Andalusia, aquelles comunitats que són més receptores, pensen que ha d'haver un sistema de compensació que no existeix ", explica Cabrera. "Tenen un pressupost inicial basat en despesa per habitant i això es trenca amb el tràfec de persones entre comunitats. Hi hauria d'haver un fons estatal reservat per cobrir aquestes deficiències. Hi ha voluntat política de fer-ho, però hi ha comunitats que van més endarrerides que altres i al 2018 amb gairebé total seguretat no es va a arribar ".

Per contra, des del Defensor del Poble consideren que precisament el que falta és voluntat política: "Això és un projecte que es posa en marxa des del ministeri i algunes comunitats són més actives i altres menys. Em podria creure que hi ha una manca de voluntat del ministeri però hi ha tres CA que han arribat a la fase superior i hi ha altres comunitats com el País Basc que ni tan sols han manifestat interès per aquest projecte ".

Ja sigui una qüestió política o econòmica -no cal recordar que les dues qüestions sempre van de la mà- no hi ha dubte que el projecte perquè les dades bàsiques dels pacients estiguin disponibles a totes les comunitats autònomes segueix sense ser una realitat i res apunta que ho sigui en el termini acordat.

Els polítics es tiren la culpa entre si d'aquest fracàs, però el pacient és, de nou, el que paga l'ànec. "Si entra un senyor amb un atac a un servei d'urgències l'interessant és que es pugui consultar la seva història clínica, ja sigui de Madrid o d'Almeria", recorda el Defensor del Poble. "El perdre un temps en saber quin és l'historial clínic d'aquest pacient és molt rellevant en alguns casos. El que pretenem és que el Sistema Nacional de Salut sigui nacional i sigui de salut ". Una asseveració que sembla òbvia, però està molt més lluny de complir-se del que pogués semblar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario