lunes, 1 de agosto de 2016

Cañamero - ¿Una altra víctima del "Sistema"?


ABC d'Andalusia publica la informació una cosa que ja s'havia denunciat fa alguns anys, sense cap repercussió, des d'aquest bloc i revela com Diego Cañamero, el mediàtic diputat jornaler de Podem per Jaén «va beneficiar» als seus germans durant els deu anys que va romandre a l'Alcaldia (1987/1991 i 1995/2001) i dos més com a primer tinent d'alcalde (2001/2003), segons consta en una auditoria encarregada per l'anterior govern local del Coronil on va ser alcalde.

La seva trajectòria a El Coronil, un poble de tot just 5.000 habitants a 58 quilòmetres de Sevilla, no lliga amb aquesta pose de Robin Hood que ocupa les finques de terratinents per a lliurar als pobres va utilitzar la seva posició de privilegi per «beneficiar» als seus familiars , segons una auditoria interna que va realitzar el govern del PSOE quan va rellevar Esquerra Unida després de 16 anys d'hegemonia.

Amb Cañamero en el govern local, tres germans seus van accedir a cases de promoció pública de manera irregular gràcies a requalificacions de sòls impulsades per ell. Una altra de les seves germanes va ampliar el seu habitatge a costa del Consistori, segons la citada auditoria que va ser exposada durant cinc mesos en el tauler d'edictes del poble sense que els al·ludits presentessin al · legació. Cañamero qualifica de «falses acusacions» els detalls continguts en ella i, malgrat haver-se declarat insubmís judicial, repta a qui ho desitgi a anar-se'n al jutjat.

En aquest informe, realitzat amb factures i documents municipals a finals de 2008, es descriu com la caixa de l'Ajuntament era administrada com un banc públic. Va aportar mà d'obra i va finançar alguns dels materials que es van emprar en construir uns habitatges i aules per instruir joves en la «lluita jornalera» a la finca de la Llacuna, al Parc Nacional de la Serra de Grazalema.

Una casa-cortijo amb terres

El sindicat va muntar una cooperativa de jornalers, anomenada Terra i Llibertat, per comprar i gestionar 63 hectàrees a El Bosc (Cadis). La finca, que incloïa també un mas, va ser adquirida amb una subvenció de 162.000 euros concedida el 14 de juny de 1988 pel director general de Cooperatives de la Junta d'Andalusia, Àngel Fernández Lupión. El mateix Cañamero es va involucrar en aquella iniciativa. Al costat dels dirigents del SOC Manuel Lara i Diamantino García es va entrevistar amb el conseller andalús José María Romero, que els va prometre l'ajuda. El que havia de ser un model d'explotació agrícola autogestionada, a manera de comuna, dedicada a formar jornalers, aviat es va convertir en un negoci privat de parents de Cañamero.
El dirigente del Sindicato Andaluz de Trabajadores, Diego Cañamero, en una fotografía de archivo.- EFE
El dirigent del Sindicat Andalús de Treballadors, Diego Cañamero, en una fotografia de archivo.- EFESiete de les vuit famílies que es van assentar en aquestes terres per explotar-les en els anys 90 van marxar i només han quedat un germà de l'actual diputat de Units Podem, José Manuel Cañamero, i la seva dona, Francisca García Bueno. Encara que manté la fórmula d'una cooperativa, la finca adquirida amb diners públics funciona com una propietat privada que es reparteixen, a parts iguals (33,33%), el germà i dues cunyades del dirigent jornaler, Francisca i Antonia García Bueno. Des del 24 de setembre de 2012, figuren com a socis únics i, per tant, amos d'un negoci que es publicita com una casa-cortijo per a amants del turisme rural. Les cunyades de Diego Cañamero són al seu torn germanes de la diputada andalusa María del Carmen García Bueno.

El dirigent jornaler treu importància al fet que un altre dels seus germans viu a una finca del sindicat pagada amb subvencions. «Són 60 hectàrees de muntanya dolent. Set famílies no volien viure allà i van marxar. Ells es van quedar. Tenen uns enciams allà plantades i s'ha fet una mica d'habitatges per a turisme rural. Viu amb això. ¿Això és dolent? Què il·legalitat hi ha allà? », Pregunta.

La investigació interna encarregada per l'anterior govern de Jerónimo Guerrero (PSOE), des de fa un any regidor a l'oposició, no precisa amb exactitud quants diners públic es va invertir en condicionar aquella finca. En les obres es van emprar camions carregats de ciment procedents del magatzem municipal, un «trepant de tractor» adquirida per una escola taller municipal, bancs, papereres i fins a les tanques de la piscina municipal. Un exèrcit d'alumnes d'escoles taller, lampistes, electricistes, funcionaris i veïns del poble van col·laborar de forma desinteressada.

A part de finançar íntegra la seva compra, que va costar 151.755 euros, l'Administració autonòmica va subvencionar la instal·lació del transformador d'electricitat amb 6.000 euros al gener de 1990. «No volíem fer una explotació agrícola normal, la idea era oferir una informació cultural als militants del SOC, a més de política i cultural, però ara qui maneja allò és el germà, ja no és un projecte del sindicat sinó una propietat privada », relata Manuel Lara Castejón, regidor del Moviment Alternatiu d'Esquerra (mAI), dirigent que va abandonar el SOC per desacords amb Cañamero i Sánchez Gordillo. Amb ell van dimitir altres deu dels 16 membres del comitè executiu al febrer de 2003. «Ells no volien militants, volien seguidors», assenyala.

Sobre un solar que encara avui és propietat de l'Ajuntament del Coronil, s'alça la casa d'un altre dels seus germans, Francisco Cañamero que, segons fa constar en el seu perfil a Facebook, «treballa al SAT». L'habitatge, radicada al carrer Diamantino García de la localitat, va ser edificada en 2003 d'acord amb els plànols dibuixats per l'arquitecte municipal en les seves hores de treball i concedida a la seva família «sense fer cap tipus de procediment legal».

«La finca del Bosc ja no és un projecte del sindicat, sinó una propietat privada», afirma Manuel Lara, exdirigent del SOC

No hay comentarios:

Publicar un comentario