La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, al costat d'Oriol Junqueras. (EFE)
Com a teló de fons a les necessitats econòmiques catalanes, el 'tour de force' del Partit Popular per tirar endavant la investidura de Mariano Rajoy com a president del Govern
No només de política viu l'home. I és que l'economia jalona el maremàgnum que viu el país al voltant de la formació de Govern. Fins al punt que el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras es va plantar avui a Madrid per reunir-se amb la número dos de Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i el seu ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i posar sobre la taula les penes financeres per les quals travessa seu Govern. I no són petites. Sense anar més lluny, necessita cobrir 1.600 milions d'euros en venciments de deute a curt aquest mes de juliol per evitar l'eventual 'default' de la comunitat.
Segons asseguren fonts coneixedores de la reunió, Junqueras va sol·licitar la col·laboració de l'Estat per afrontar aquests pagaments i reestructurar el deute. Un plantejament que no va trobar enemics. Això sí, tot i que el ministre d'Hisenda ja ha manifestat en més d'una ocasió que l'executiu no deixarà caure cap comunitat, la veritat és que el pròxim Govern afronta un repte d'enormes proporcions, en tant que 20.000 dels 23.000 milions de fons atorgats a les comunitats a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) s'enfronten a venciments que obligaran a noves refinançaments.
En el cas concret de Catalunya, el planteamento de Junqueras es concreta en la necessitat de cubir dels esmentats venciments immediats i demanar al mateix temps autorització de l'Estat per emprendre noves posicions de deute. La petició de l'Executiu autonòmic se situa en altres 685 milions d'endeutament que haurien de ser avalats pel Ministeri d'Hisenda. La reunió celebrada aquesta tarda ha servit per explorar les opcions legals que té el Govern en funcions a l'hora de satisfer les demandes del responsable econòmic de la Generalitat.
El problema de fons rau en l'estructura jurídica que va donar origen al FLA i que va néixer amb una restricció que ara sembla determinant: no permetia la cobertura del deute contret amb bancs nacionals, ja que el mecanisme pretenia sobretot calmar els dubtes internacionals sobre la solvència espanyola. Precisament els 1.600 milions de venciments esmentats són amb bancs nacionals, el que obliga ara a sortir ara al rescat de part d'aquest deute catalana. La mesura obligarà a un acord de Consell de Ministres que modifiqui aquesta clàusula. I per a un Executiu en funcions, 'mullar-se' per saldar aquesta limitació apareix com un gest a tenir en compte de cara al futur. Com a teló de fons, la necessitat per al Partit Popular de, almenys, abstencions si vol tirar endavant la investidura de Mariano Rajoy com a president del pròxim Govern.
Durant un esmorzar informatiu celebrat aquest dijous a Madrid, Junqueras va evitar referir-se al motiu de la seva trobada amb Santamaría i Montoro, de la mateixa manera que tampoc va entrar en qüestions de calat com el propi procés de desconnexió. Això sí, va dedicar la seva intervenció íntegra a parlar d'economia, des de la situació del deute fins a la problemàtica energètica internacional. És més, va demanar una "reflexió profunda" sobre que l'economia espanyola sigui l'única de l'OCDE que en els últims 35 anys hagi tingut fins a tres episodis amb més d'un 20% d'atur. A bon entenedor.
bo escombraries
Amb el deute català qualificada com a bo escombraries, el FLA és l'únic banc al qual pot acudir la Generalitat. Com va publicar aquest diari, els venciments de deute de l'Administració catalana el 2016 arriben als 7.520 milions d'euros, dels quals 2.863 es corresponen amb prescripcions del mateix fons. És a dir, un 38% del total, la primera vegada que aquesta partida arriba a un percentatge tan elevat.
Des del punt de vista de l'origen del deute, dels esmentats 7.520 milions que vencen el 2016, un total de 763 milions corresponen al forat d'entitats públiques i altres 1.594.000 a préstecs de la banca espanyola. Els bancs estrangers, més prudents, s'han anat retirant i només tindran venciments en l'any en curs per valor de 204 milions. Major raó per pensar en l'imprescindible del plàcet del Consell de Ministre a la modificació legal. Per si fos poc, les emissions de deute viu de la Generalitat que encara no està en el FLA sumen altres 1.267 milions.
Nova emissió de deute
Fonts governamentals citades per Efe afegeixen que el Consell de Ministres aprovarà aquest divendres una autorització a la Generalitat per formalizaroperaciones de deute a curt termini per una mica més de 680 milions.
També han repassat les conseqüències del Brexit i l'interès de Barcelona per albergar alguna institució que pogués sortir de la City de Londres, un objectiu que també s'ha marcat Madrid. En concret, la Generalitat hauria demanat que Barcelona sigui la seu de l'Agència Europea del Medicament que ara està a Londres. L'acord s'ha pres en una trobada que es va conèixer a última hora d'ahir i que ni tan sols era a l'agenda. No està previst compareixença pública de cap dels assistents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario