Pujol Corporation - Gustavo Buesa "el Rei de les escombraries"

Entrevista amb Gustavo Buesa, acusat de finançament il·legal del partit de Pujol. 

L'empresari Gustavo Buesa, amic dels Pujol, va ser detingut el dia 13 per fer donacions a canvi de contractes municipals

Assegura que va lliurar 100.000 euros a Unió per pagar les seves nòmines a petició de Duran i Sánchez Llibre

Admet que va donar 550.000 euros a la fundació de CDC "pels seus ideals" i que va contractar al fill de l'interventor de Lloret de Mar

El 'rei de les escombraries' reconeix que va finançar a CDC i a Unió

L'empresari Gustavo Buesa (Barcelona, ​​1960), conegut a Catalunya com el rei de les escombraries, està considerat per la Guàrdia Civill i Anticorrupció un dels homes clau en el finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) Amic personal de la família Pujol i exsoci del primogènit del clan en un dels seus abocadors, va ser detnido el passat dia 13 acusat de fer quantioses donacions al partit a canvi de contractes públics arreglats.

La investigació acaba de descobrir, a més, que va finançar a Unió i que ho va fer mitjançant préstecs que -confessa en la primera entrevista que concedeix des que va esclatar l'anomenada Operació Trueno- va abordar directament amb Josep Antoni Duran i Lleida i Josep Sánchez Llibre, amb els quals assegura mantenir una «magnífica relació». «Em van transmetre que necessitaven diners perquè cal pagar a tot el personal i cal pagar tot el que són les estructures del partit». «Els vaig fer dos préstecs de 50.000 euros de difícil cobrament donada la situació d'Unió», afegeix.

Les indagacions han aflorat també un manuscrit trobat en el seu domicili la lletra pertany a una altra persona i que al·ludeix al famós 3%. Buesa, des del despatx del seu advocat, Carles Monguilod, diu que «deu ser una comissió comercial» i aprofita per demanar públicament que «s'arregli d'una vegada el finançament dels partits».

Per què va decidir donar diners a CDC a través de la seva fundació Catdem?

Les persones tenim uns ideals polítics, socials. CiU era un partit molt transversal, en què molts catalans durant molts anys ens hem sentit molt identificats.

Un empresari ..., ¿de quina manera pot ajudar a que determinats ideals es desenvolupin?

Doncs fent aportacions econòmiques a les fundacions on ells després destinin els diners on millor considerin. En definitiva, aquestes fundacions compleixen o aspiren al que tu creus que és el millor per al territori.

Qui li va dir a CDC que lliurés els diners a Catdem?

Ja és conegut tot el tema de les fundacions. Ningú et ha d'indicar. Nosaltres ja ho sabem. Tots sabíem que hi Catdem i tu ho fas voluntàriament. Relacions amb exconsellers les tinc totes i és normal. Em dedico al món del tractament dels residus i conec tots els consellers que han passat pel càrrec, de tots els partits. Però no tinc una relació directa amb el partit, jo no tinc el carnet. Tinc el carnet del Barça, això sí.Usted va donar 550.000 euros a CDC entre 2007 i 2009.Así és, i està perfectament detallat.

¿Ho va fer per no tenir problemes en els concursos públics dels municipis governats pels nacionalistes?

No. El partit no té el poder que la gent es pensa. El partit és per als membres del partit, però el seu poder s'acaba aquí. No he conegut a un sol alcalde que no pensi en el millor per al seu municipi. Un alcalde el que vol és que el seu municipi prosperi i quan parla amb nosaltres ens diu: jo et exigeixo que compleixis amb el contracte, que donis un bon servei. No es deixen influir per «escolta, el partit vol que l'hi donis a Pepito». Aquí s'ha creat la sensació que els partits decideixen què adjudicació dono, quina carretera faig, què abocador ... i això no és veritat.

¿No li sona llavors el del 3%?

El 3% és una frase que va treure al seu dia el senyor Maragall i en algun moment aquest país haurà de solucionar el finançament dels partits.

¿Tampoc coneix a ningú a Catalunya que hagi pagat el 3%?

No, i no sé per què parlen del 3% i no parlen del cinc o del uno.Entonces,

Per què diu que cal arreglar el tema del finançament dels partits?

Perquè cal. Als Estats Units, les empreses donen els diners. Unes donaran suport als demòcrates i altres als republicans. Jo he fet unes donacions a una sèrie de fundacions que estan defensant els meus ideals,

¿Això és delictiu?

No ho comprenc. Ara han començat a clarificar i diuen: les empreses que treballen amb l'Administració no poden fer donacions ni aportacions. Em sembla perfecte. En el moment en que se solucioni el finançament dels partits, ja no hi haurà corruptes emmascarant-en el finançament del partido.Sin això, la Guàrdia Civil va intervenir al seu domicili un manuscrit amb lletra d'una altra persona en el qual precisament es demana una comissió del tres per cent.

¿Segur que no pagava?

No tinc ni idea i no em sona. Però imagina't que estem parlant que em venen un apartament i el comercial em diu: «Em deus el 3%». Pot ser una comissió comercial, no lliguem sempre el 3% a una comissió política.Se ha descobert en la investigació que vostè també finança mitjançant préstecs a Unió.Tengo una magnífica relació amb dirigents d'Unió, em sol·liciten un préstec i jo ho faig. Amb el seu tipus d'interès, un termini determinat i en aquests moments de difícil cobrament causa de la situació d'Unió.

Sobre li van demanar ajuda?

Tinc una magnífica relació amb Sánchez Llibre i amb Duran Lleida i vaig parlar amb el gerent del partit. És evident que jo tinc franca simpatia per Unió, amb l'antiga CiU.

Què li van transmetre?

Que necessitaven diners perquè cal pagar a tot el personal i tot el que són les estructures del partit. Consta que vaig prestar 50.000 i 50.000 euros. No es va condicionar a res perquè Unió no pot adjudicar res. Ara no està molt de moda tot el món del nacionalisme; si hagués donat els diners a Unicef ​​o a altres fundacions meva situació seria diferent.

Dóna per perdut els diners?

Bé, l'esperança és l'últim que es perd. És complicado.Usted desvincula les donacions dels contractes però la Guàrdia Civil ho té clar: sosté que CDC li dispensava un "tracte de favor» i que després vostè «compensava degudament». I posa com a exemple d'un d'aquests favors dels milionaris contractes de recollida d'escombraries de Lloret de Mar sota el govern nacionalista.Mi primer contracte a Lloret és de març de 1986 i l'adjudicació me la realitza el PSC, que és qui governava. És a dir, porto 30 anys prestant el servei a Lloret amb diferents ampliacions i licitacions. Els plens de l'Ajuntament on s'han aprovat aquestes licitacions han estat sempre amb la majoria de vots. I el que està investigant la Guàrdia Civil, amb una majoria aclaparadora. Tracte de favor, cap. Això sí, vull agrair el tracte que em va donar la Guàrdia Civil a la meva detenció. Impecable.Los investigadors sostenen, però, que el contracte es podria haver prorrogat un o dos anys i que abans de les eleccions li van adjudicar 10 anys més.

¿No va ser un vestit a mida?

No només no va ser un vestit a mida, sinó que nosaltres sol·licitem la pròrroga d'un o dos anys. És a dir, tot el contrari del que s'està interpretando.La Guàrdia Civil assegura que els plecs es van confeccionar seguint els seus instrucciones.Hubo la relació normal entre els serveis tècnics de l'ajuntament i els serveis tècnics de la concessionària. Porto 30 anys recollint les escombraries de Lloret, és a dir, que si no estaven contents van tenir l'oportunitat de fer-me fora.

Per què contractar llavors als dos fills de l'interventor que va tramitar el concurs? Necessitàvem tenir a una persona per fer estudis econòmics i controls pressupostaris, per portar la part econòmica al detall. Es van presentar a la selecció quatre o cinc persones. El fill de Carles Arbó era un noi de 19 anys, economista, format als Estats Units i superdotat. I no hi ha cap problema perquè entenc que no hi ha cap problema entre ser fill d'interventor i que et donin un lloc de treball. Respecte a l'altre fill, la directora de Lloret li va comentar al ja contractat que necessitàvem algú conegut que sabés de l'assumpte informàtic per tenir un gran control dels estocs. «Mira, el meu germà està estudiant informàtica», ens va dir i va estar dos anys treballant en els períodes de vacances. El seu pare, Carlos Arbó, és una persona duríssima, és un dels interventors més reconeguts de la província de Girona, que més vigila pels interessos de l'ajuntament i a les proves em remeto, ho dic de cor. Tinc un problema amb l'abocador de residus de la construcció i no em revisa els preus; afirmaria que el fet de tenir al seu fill treballant, em perjudica.Está sent investigat, a més, per haver tingut negocis amb Pujol Jr. (Jordi Pujol Ferrusola, el fill gran de l'expresident).

En què ha consistit la seva relació amb ell?

El vaig conèixer en els anys 90, vam establir una relació d'amistat. Em vaig associar amb ell en un abocador en el qual jo tenia dificultats financeres. Fins llavors ell treballava en el sector tèxtil i havia treballat amb Artur Mas a l'empresa de Prenafeta. Sempre havia estat un home amb disponibilitat econòmica, format als Estats Units, tremendament brillant, intel·ligent i listo.Si només tenia experiència en el tèxtil,

¿Què li aportava Pujol Jr. a l'abocador de Tivissa (Girona)?

Diners. Em va aportar el diferencial que jo necessitava per poder finançar l'operació perquè els bancs en aquells moments no m'ho daban.La Audiència Nacional sosté que Pujol va donar un gran cop de pilota amb l'abocador i sospita que va cobrar comissions encubiertas.Él va fer un grandíssim negoci. Va posar un milió i se'n va endur cinc. Però bé, va assumir un risc. Mitjançant el tripartit ens van bloquejar i ens va costar molt obtenir una llicència.

Què passa després?

Doncs que arribat el moment es va interessar FCC per la instal·lació i la compró.¿Pagó FCC un sobrepreu per abonar-comissions a Pujol Jr. a canvi dels contractes que rebia de la Generalitat? Tenim un dictamen d'un catedràtic de la Universitat Carlos III de Madrid en què es fa una valoració. L'abocador es va vendre per 15 milions i ens havien d'haver pagat 30, que era el seu preu de mercat.Vostè que coneix bé a Pujol Jr.,

¿Ha estat un gran aconseguidor de contractes a Catalunya?

És un home tremendament treballador que busca poder portar empreses catalanes a l'exterior a fer inversions. I si aconsegueix que obrin una fabrica en un lloc doncs ha de rebre la seva comissió comercial. Ell sempre ha estat un home que ha dit: «Escolta, ¿t'interessa això? Doncs tinc un grup israelita, un grup japonès ... ». Una cosa tremenda. És un malalt de la feina, un home hiperactivo.Cuando veu la ingent quantitat de diners que els Pujol tenen en paradisos fiscals,

¿De veritat creu vostè que l'origen dels diners és lícit i procedeix d'una herència?

No tinc per què no creure-m'ho. La sensació que em queda és de tristesa, perquè considero que Jordi Pujol Soley no pot passar a la història de Catalunya com un senyor que va defraudar a Hisenda. El president Pujol va fer coses espectaculars per Catalunya i per Espanya. És un home molt auster que va anteposar Catalunya al seu familia.La Justícia, però, considera ja que la família Pujol és una organització criminal.Conozco a diferents germans i la seva mare, que és una mare de família lliurada als seus fills. Cada un d'ells s'ha espavilat a través de la seva formació professional i la veritat és que s'han espavilat molt. Hi ha financers, mediambientalistes, arquitectes, de tot ...

No ha recorregut a Pujol Jr. perquè li arreglés alguna llicència amb CiU?

La Policia té correus electrònics on ell li oferia la seva influència política a un altre empresari de residus que vostè coneix, Josep Mayola.Yo no necessitava al partit per presentar-me a ningú. El partit és més per a poblacions grans, ciutats. El meu negoci està en donar servei als pobles de Catalunya.

Gustavo Buesa, durant l'entrevista. | EDDY KELELE

En avió privat a la seva cita amb els investigadors

Hi ha una imatge que d'alguna manera serviria per explicar l'espectacular nivell de vida de què gaudeix Gustavo Buesa. I no és seva. És la d'un dels principals membres de l'equip que va participar en l'operació en la qual va resultar detingut. Està assegut en un sofà gran, en una de les terrasses de la propietat de Buesa, amb el mar just a uns pocs metres i mirant a la llunyania, com enyorant alguna cosa. Potser una temptació a la qual pocs podrien sostreure.

Acusat de finançar il·legalment a CDC -en alguna ocasió ha dit en seu judicial que tenia dret a fer el que li donés la gana amb el seu diners-, l'empresari, que aquell matí estava a Eivissa, es va plantar en el seu domicili en un tres i no res, amb un avió privat. Va reconèixer que, des de fa dos anys, sabia que l'estaven investigant. Molt segur en les seves explicacions i gairebé didàctic, no té cap problema en incórrer en alguna contradicció aparent. De fet, considera que la independència de Catalunya, que el partit al qual va finançar ha adoptat com a màxima política, és una «dèria» -i en aquests termes ha esbroncat en privat, naturalment, al fill de l'ex president- i que, malgrat els temps que corren, no és incompatible sentir-se espanyol i del Barça.

El Mundo ESTEBAN Urreiztieta - AGELES Escrivà