La Catalunya independentista té motius per treure pit davant la justícia. Després del presumpte esbandida promogut entre els convergents i la fiscalia de Barcelona, ja que Artur Mas no s'enfrontarà a una pena de presó pel seu paper en l'organització de la consulta sobiranista del 9-N.
La Fiscalia renúncia finalment a acusar l'expresident de la Generalitat d'un delicte de malversació de cabals públics, l'únic dels tres que li imputava -al costat dels de desobediència greu i prevaricació- que sí comporta una pena de presó en el cas de que el condemnat no reintegri a l'erari públic en el termini de deu dies els diners sostrets a les arques de l'Administració.
En un escrit en el qual rebutgen els arguments per evitar la banqueta de les defenses de Mas, l'ex vicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau, els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez-Ulled sostenen que la investigació «ha generat un marge de dubte »sobre l'existència d'aquest delicte, que sí que li van atribuir a Mas en la seva querella de novembre de 2014.
Ara, però, la Fiscalia conclou que la instrucció ha acreditat que «totes les despeses relacionades amb l'organització i desenvolupament de la votació» van ser compromesos «amb anterioritat a la suspensió» acordada pel Tribunal Constitucional (TC). «Es contracten abans, sense perjudici que alguns es paguin després», manté, pel que en aquest moment el desemborsament era «lícit».
Per al Ministeri Públic, «és cert» que la Generalitat va haver de suspendre la seva execució fins a conèixer la resolució definitiva del TC, acordada el 4 de novembre de 2014, cinc dies abans de la consulta independentista. Però, afegeix en to comprensiu, «deixar de pagar el legalment compromès és una cosa diferent, que raonablement hauria conduït a les reclamacions dels contractistes». És aquest «marge de dubte» respecte a si concorren o no tots els requisits que exigeix el delicte el que porta els fiscals a renunciar a acusar de malversació a Mas i els altres dos processats.
En la seva querella inicial, la Fiscalia sí que va advertir un delicte de malversació en haver-se «incorregut en despesa pública per dur a terme actuacions delictives en tant radicalment oposades a les resolucions del Tribunal Constitucional».
La Fiscalia si manté la seva acusació de desobediència i prevaricació (delictes que comporten penes de multa i inhabilitació, però no de presó) contra els tres ex mandataris. En primer lloc, perquè -a diferència del que ells assegurant l'organització de la consulta «no va quedar en mans dels voluntaris». Ben al contrari, les empreses contractades per la Generalitat «seguir treballant, a marxes forçades i amb indicació de discreció», després el 4 de novembre, realitzant uns treballs sense els quals el referèndum il·legal no s'hauria celebrat. La logística «seguia estant sota control públic», de manera que «era perfectament possible paralitzar» tota la infraestructura.
Els investigats, per tant, «van comprendre perfectament» l'ordre del TC i «van decidir no acatar-la». Tots ells, «amb especial preponderància» de Mas, van convertir la seva voluntat de seguir endavant «en aparent font de normativitat».
Veient avui les votacions per a la formació de la taula de Congrés, em pregunto: ¿no formaran part de l'acord secret, els desconeguts vots favorables al PP, com a moneda de canvi a Convergència perquè hagin pres aquesta decisió?
No hay comentarios:
Publicar un comentario