El PSC no és de fiar

El PSC ha tancat el seu congrés amb un pacte entre Miquel Iceta i Núria Parlon per confeccionar una nova executiva que té com a principal objectiu promoure la reforma federal de la Constitució i pressionar el PSOE perquè reconegui Catalunya com a nació. "Ha de ser una proposta incloent per no aixecar recels innecessaris", ha assegurat Iceta referent a això, en un missatge dirigit als sectors més conservadors del PSOE.

El conclave socialista també ha servit perquè el PSC abandoni definitivament la via canadenca -celebrar una consulta independentista si la reforma de la Carta Magna fracassat i apostar-ho tot a una una reforma de la Constitució en clau federal que se sotmetria a referèndum, primer entre els catalans, i posteriorment entre la resta d'Espanya. El l'enèsim cop de timó d'un partit que ha perdut el rumb i li que dóna el destí de quedar-se sense militància.

El líder del PSC, Miquel Iceta, ha proclamat que Catalunya és una nació i assegurat que el reconeixement com a tal del Principat no suposa risc "ni per a la unitat d'Espanya ni per la fraternitat entre espanyols". Així mateix, ha dit que "el compromís del PSC amb Catalunya és també un compromís amb Espanya" i cridat a estendre "ponts" per a "no posar fronteres". Mentre estan fent tota mena d'esforços per sumar-se i diluir-se en el projecte d'Ada Colau per a la Generalitat.

El discurs que va fer davant els seus companys d'armes l'estrafolari personatge aquest diumenge és molt representatiu de l'estat en què es troba el PSC, un partit en el que campen pels seus respectes la insensatesa, la hipocresia, l'oportunisme i l'esquizofrènia. Un partit que no és de fiar, que es mereix la sagnia electoral que pateix des de fa tant de temps i que no troba el seu lloc en la política catalana.

El d'Iceta i Parlón és un partit en el que campen pels seus respectes la insensatesa, la hipocresia, l'oportunisme i l'esquizofrènia. El PSOE té un problema amb el seu soci deslleial, si vol recobrar la gran quantitat d'electors desencantats que ha anat deixant pel camí a Catalunya i no té mes remei que desfer-se'n. En el relacionat amb el PSC, al considerar-lo un problema, una rèmora, un llast del que el PSOE ha de desprendre més aviat possible. És un partit oprobiós, una vergonya, al qual cal deixar lliurat als seus escanyolides, menyspreables forces.