Un govern de renovació ..., segons Rajoy

Finalment Rajoy va donar a conèixer el nou govern, que es limita a redistribuir el poder entre els diferents clans que competeixen entre ells dins del partit. Es explicaria així aquest afany en el continuisme, doncs, tot i l'aparent renovació del Govern, el seu nucli dur de poder es manté inalterat. Servirà per confeccionar els pressupostos i, amb sort, alentir amb subterfugis l'amenaça de ruptura territorial. Però més enllà d'aquests dos eixos fonamentals, mantenir la pau amb Brussel·les i procrastinar el desafiament secessionista, poc més cal esperar. Ha donat entrada al Govern a cinc cares noves amb poca incidència dins el gruix del poder, segueix sent poc, molt poco.pero assistim més a un exercici d'equilibri intern que de renovació.

Per aquest motiu Luis de Guindos i Cristóbal Montoro mantinguin les seves respectives carteres. El primer per bregar amb la UE, com ha vingut fent fins ara. I la continuïtat de Cristóbal Montoro únicament pot explicar-se en funció de la comoditat del president. Quin embolic haver de despatxar l'assumpte pressupostari amb un nou ministre que hauria de assabentar-se dels nombres. és de témer, per a realitzar alguna pirueta fiscal que quadri els comptes sobre el paper, encara que després el dèficit segueixi campant pels seus respectes.

Potser el canvi més notori és el del nou ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, arriba per rellevar Jorge Fernández Díaz, una de les sortides de l'Executiu com gest de complicitat a Ciutadans, que havia demanat en més d'una ocasió el seu cap. Pel que fa a Soraya Sáenz de Santamaría, perd el càrrec de portaveu, però conserva la resta, CNI inclòs, i serà l'encarregada de procrastinar el problema del secessionisme. Mendez de Vigo assumirà el càrrec de portaveu a partir d'ara.

Rajoy sembla descomptar que el desfoni del PSOE i la por que provoca Podem en una part substancial de la societat espanyola, li permetrà seguir abordant la tasca de governar com una simple regència. Caldrà esperar que Ciutadans no es conformi amb aquesta simple continuïtat que poden allargar-quatre anys. Sigui aquesta legislatura llarga o curta, del que no hi ha dubte és que serà de transició. Però em temo que les grans i veritables reformes seguiran esperant.