A l'espera de la resposta de Rajoy

L'honorable Puigdemont, està interessat a saber "si l'Estat està disposat a usar la força contra Catalunya"; o sigui, vol aclarir si el Govern espanyol utilitzarà els mitjans armats per defensar i restablir la democràcia, en el cas que el citat declari la independència de Catalunya, sigui directament o, de manera retorçada, mitjançant la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació. Puigdemont no ha aclarit si la seva pregunta la fa per acolloniment o si més aviat el que vol és preparar-se pel martiri.

Portem anys amb l'assumpte, s'han fet coses fora de la llei i el Govern d'Espanya, amb Rajoy al capdavant, s'ha desimbolt amb una cachaça sorprenent, manant per davant a uns jutges i fiscals molt mesurats, especialment lents en els seus dictàmens i reticents a descarregar sobre els sediciosos totes les armes del Dret.

La pregunta d'Puigdemont a Rajoy sobre si pensa fer servir la força i en aquest cas els mitjans que pensa emprar, no ha obtingut del President cap resposta, com a bon gallec que és. Encara que jo no malbarataria mitjans, crec que amb un notificador judicial acompanyat d'una parella de guàrdia civil anava ser suficient perquè l'honorable junt els seus companys de sedició prenguessin, com altres vegades, el camí de l'exili voluntari.

Però vet aquí que aquests mateixos jutges que haurien de dictar l'ordre de detenció -per boca de qui fins fa poc va ocupar la presidència del Tribunal Constitucional- li han dit a Rajoy que han arribat al seu límit i que els tribunals no estan per parar els cops a l'Estat. Així que sembla que Rajoy s'ha caigut del guindo i ha degut pensar que ha de ser el qui no tolerarà ni un pas més cap a la independència. Per això, la pregunta de Puigdemont podria tenir molta força, ja que l'Estat espanyol, com tots els estats que es precien, ostenta el monopoli legítim de l'ús de la força.

Un monopoli certament subjecte a la llei, sense que això obsti perquè pugui resultar aclaparador, fins i tot en les nostres circumstàncies, després que el bonisme que ha impregnat la nostra política sobre aquests assumptes durant els últims vint anys hagi descafeïnat bona part de les normes jurídiques que regulen tot això. Anem, que és per acollonir, acovardir, atemorir, més encara si, com és el cas, el Govern no diu res sobre els passos que està disposat a donar per avortar la secessió.

Així que en això estem, esperant a veure com es desenvolupa el drama, si deriva en esperpent o en tragèdia, que per a tot hi pot haver, doncs ja hem vist moltes coses quan ho d'Ibarretxe i els bascos, tot i que el dels catalans pogués acabar sent d'una altra manera.