Carles Puigdemont a l'Ajuntament de Girona. EFE
L'Agència Tributària acusa l'Ajuntament de permetre el robatori de "centenars de milers d'euros" anuales.La Agència Tributària investiga el saqueig de l'aigua a l'Ajuntament de Girona en l'època de Carles Puigdemont com a alcalde. L'empresa que gestiona l'aigua tant a Girona com en altres dos ajuntaments hauria detret prop d'un milió d'euros anuals. Aquesta operativa, amb incalculables irregulars, va començar fa quinze anys amb els antecessors de l'actual president de la Generalitat i aquest ho va perpetuar.
Aquestes són les conclusions a què arriba Hisenda en un informe incorporat al sumari del cas 3%, que investiga el finançament il·legal de Convergència, i al qual ha tingut accés EL ESPANYOL. El document reflecteix com el "tripijoc" per facturar cada any vuit milions d'euros públics i falsejar els comptes d'una empresa mixta participada per l'Ajuntament, Agissa, es va perpetuar en l'època en la qual l'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, exercia com a alcalde.
L'informe, datat el 23 de març d'aquest any, analitza la facturació de la societat mixta Agissa, participada tant per una empresa privada (Girona SA, controlada per l'empresari Narcís Piferrer) com per tres ajuntaments (Girona, Salt i Sarrià de Ter ). L'empresa va néixer el 1992 per assumir el subministrament d'aigua dels tres municipis catalans i segons els tècnics d'Hisenda, des de llavors, ha falsejat els seus comptes per afavorir a l'empresa privada i perjudicar, amb coneixement dels propis ajuntaments, als seus habitants.
Per a la Delegació Especial de Catalunya de l'Agència Tributària, aquests fets revesteixen indicis delictius i serien responsables els membres dels òrgans de govern dels ajuntaments, a més de l'empresa Agissa i Girona SA.
El saqueig ara investigat començar el 1998, quan en el conveni que recollia la forma de repartir els fons obtinguts entre Agissa i els ajuntaments es va substituir l'expressió "els beneficis generats es distribuiran" per "el marge brut de negoci es distribuirà". El canvi en la frase significa bàsicament que els diners que es reparteixen els socis es multiplica de forma exponencial, independentment de les despeses que tingui l'empresa.
7 MILIONS DE DEUTES
Els ingressos que rebia Agissa per gestionar l'aigua dels ciutadans d'aquestes localitats es repartia com a dividends entre Girona SA i els tres ajuntaments. El problema és que es repartien dividends abans de descomptar als ingressos les despeses derivades de la gestió. Per tant, Agissa va anar acumulant deutes, que van arribar als 7 milions d'euros, quan podria haver arribat a tenir en beneficis 10 milions d'euros, si hagués actuat correctament.
La realitat era que "es repartien tots els ingressos". Van arribar a desemborsar fins als "pírrics 10.000 euros que ha percebut Agissa pels fons que té a les empobrides comptes bancaris". Però el desfalc anava més enllà. Aquest repartiment de dividends se'ls facturaven i així pagaven menys impostos. En una paraula, Hisenda conclou que la conseqüència d'aquesta mecànica ha estat la "descapitalització" de l'entitat.
"És totalment incongruent des del punt de vista econòmic", expliquen els experts d'Hisenda, en una mesura que va ser perpetuada en 2013, amb Puigdemont ja com a alcalde (2011-2016). "Hi ha diferents i variats indicis que, no només per descomptat en l'any 1998 quan es van introduir les modificacions al Conveni de 1992, sinó al llarg de tots aquests anys, els responsables dels ajuntaments no només haurien deixat d'exercir les seves funcions de control procedents sobre les actuacions de Girona SA i Agissa, sinó que tindrien coneixement d'aquestes actuacions en cada moment ", sostenen els tècnics en un informe que ha de ser ara analitzat per la Fiscalia Anticorrupció i pel jutge del Vendrell (Tarragona), Josep Bosch.
L'anàlisi dels tècnics detalla com els responsables de Agissa carregaven l'empresa de despeses (en gran part girats per la mateixa Girona SA) per llançar al final d'any uns beneficis de 100.000 euros tot i tenir una facturació de més de vuit milions. Xifres que no quadren per a Hisenda, en detectar que el principal soci de la societat, Girona SA, amb una facturació de 1,5 milions a l'any, llançava mig milió d'euros de benefici.
"Més si tenim en compte que els resultats reals són molt superiors, doncs Girona SA està comptabilitzant com a despeses unes partides per centenars de milers d'euros que no són tals despeses, sinó que corresponen a despeses particulars", expliquen els funcionaris del fisc, a referència a joieries, rellotges, restaurants de luxe, centenars d'ampolles de vi, multitud d'entrades per al festival de Cap Roig, pernils pota negra, despeses sobre les quals "Girona SA es nega a aportar la documentació relativa".
MAJOR PREU, PITJOR QUALITAT PER ALS CIUTADANS
Una anàlisi més profunda de la comptabilitat ha llançat una reguera de "incomptables irregularitats" en els números de Agissa, encaminats a amagar el benefici real de la societat i el repartiment de diners que en en ella es feia, amb més de mig milió d'euros per a Girona SA i entre 200.000 i 300.000 euros per als ajuntaments. La societat mixta registrava com a despeses fins als dividends que es repartien els seus socis.
Una cosa -a ulls d'Hisenda- completament irregular i que es va mantenir com una operativitat normal fins a 2013, amb Puigdemont com a alcalde i quan aquestes pràctiques van començar a aparèixer en premsa. "Si Agissa hagués comptabilitzat les operacions realitzades sense incórrer en greus anomalies substancials en la seva comptabilitat, hauria reflectit en els llibres comptables un benefici per import de més d'un milió d'euros i que estava pagant a Girona SA gairebé mig milió d'euros", explica l'informe del fisc.
Els inspectors d'Hisenda assenyalen la responsabilitat ineludible de l'ajuntament controlat per Puigdemont, que hauria pogut plantejar "una baixada de les tarifes de l'aigua" i no obstant això, va participar durant anys la "detracció de centenars de milers d'euros". L'anàlisi dels funcionaris fiscals conclou que el desviament de fons ha generat un clar detriment en el servei per al consumidor final, tot i que els ajuntaments han aconseguit importants quantitats de fons en els últims anys.
Van canviar LA MECÀNICA IRREGULAR
L'exhaustiu informe realitzat pels perits explica que quan el 2013 va començar a sortir a la llum les suposades irregularitats en la gestió de l'aigua de Girona, es va eliminar "de cop" el conveni irregular mantingut des de 1998 per afavorir-se dels diners públics. No obstant això, en comptes de cessar en aquestes irregularitats que es va fer va ser modificar-les.
Així, els ajuntaments van duplicar el cànon que han de rebre per l'aigua i alhora van reduir les inversions a la meitat, en un pla fins al 2010. "De manera que el consumidor final del servei d'aigua durant aquests anys pagarà més però aquests fons no van a determinar una millora de la qualitat de les instal·lacions i del servei, sinó que aquests fons van a anar a parar a Girona SA ", expliquen els tècnics d'Hisenda.
"I ni els consells d'administració de les dues societats, ni els responsables dels ajuntaments semblen tenir cap interès a verificar a fons totes aquestes qüestions", conclou l'informe.
No hay comentarios:
Publicar un comentario