Junqueras i Puigdemont, en la reunió de l'executiu autonòmic d'aquesta setmana
El vicepresident econòmic de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha assegurat que veu a Catalunya preparada per deixar el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i tornar a finançar-se als mercats. Una cosa que no ocorrerà, si pretenen seguir endavant amb el referèndum. ABC ha informat que "La gran banca estrangera rebutja invertir en una hipotètica Catalunya independent. Goldman Sachs, JP Morgan i Morgan Stanley responen amb un rotund 'no' a Junqueras, que va viatjar a Londres a la recerca de finançament per a la república il·legal".
El Tresor espanyol es finança a un cost del 0,74%, en nivells històricament baixos. Si Catalunya sortís als mercats hauria de recórrer als fons asiàtics on li exigirien un retorn mínim 9-10%. És el que a Londres li van informar a Junqueras els grans bancs d'inversió com Goldman Sachs, JP Morgan o Morgan Stanley, als quals el conseller va acudir per explorar les vies de finançament d'una hipotètica república catalana independent.
Això li haurien dit a Londres al vicepresident català quan va plantejar que Catalunya estava preparada per deixar el FLA i tornar a finançar-se als mercats. Ho explica l'ínclit Salvador Sostres, que deixa anar de passada que Junqueras "no és gran economista, ni tan sols un economista homologable, i que per això té a fantasiejar amb els seus comptes de la lletera". La crònica afegeix que també banquers de segona fila de Nova York van advertir d'una cosa és la idíl·lica teoria i una altra, l'aventura.
Els esmentats bancs -en defensa dels més obvis interessos dels seus clients- no estarien disposats a invertir en una Catalunya que se separés d'Espanya sense un pacte amb l'Estat, per la inestabilitat de la qual sempre fugen els inversors. D'aquesta manera, a la improbable república catalana "només li quedaria recórrer als mercats asiàtics, que si estiguessin disposats a finançar-la seria a canvi d'uns interessos insostenibles del 9-10%« com a mínim "
L'editorial de 'Abc' ho resumeix així. Títol: "Una Catalonia aïllada i asfixiada". Subtítol: "El fracàs de Junqueras en intentar captar inversió de la banca internacional per sostenir una hipotètica república catalana suposa un altre fiasco exterior del separatisme". Rematada del text: "Puigdemont ha promès finançar els sentiments i emocions, però és una mentida com qualsevol altra perquè la banca d'inversió tancarà la porta a qualsevol conducta subversiva, sediciosa i inútil".
Mobilitzacions estratègiques
El parany dialèctica que fa servir Junqueras quan va a entrevistar-se, sobretot a Nova York, amb alguns bancs d'inversió de segona fila i els presenta les xifres d'una Catalunya idíl·lica -com si la independència fos un mer tràmit i separada fora a gaudir automàticament de tots els avantatges de la seva ex pertinença a Espanya i sense cap dels seus inconvenients- aquests li responen que en aquestes condicions potser Catalunya seria una inversió interessant. Però, a continuació, li demanen que no faci públic la trobada ni el finançament, perquè una cosa és que vulguin quedar bé amb el seu interlocutor i concedir-li en la ficció el que han de negar-li a la realitat, i l'altra és que vulguin exposar-se a semblar poc seriosos amb els seus clients donant suport aventures que no van a part cap.
Junqueras no és un gran economista, ni tan sols un economista homologable, i per això tendeix a fantasiejar amb els seus comptes de la lletera. En canvi és un bon professor d'Història de l'Economia i fins a un gran professor d'aquesta matèria. I per això, sense necessitat que Goldman Sachs es ho digui, sap que l'escenari d'unilateralitat, inestabilitat i perillositat en el que diuen que planegen proclamar la república catalana, en conflicte obert amb Espanya, és el contrari del que els inversors seriosos busquen i carnassa per a fons d'inversió usurers, acostumats a fer negoci amb la debilitat dels altres.
Tant l'anunciat referèndum per al proper primer d'octubre com el rumor que circula aquests dies per Barcelona, en el sentit que Junqueras té tancat el finançament de la futura república, respon a l'estratègia de tensió dels independentistes, que plantejaran el desafiament per forçar una situació victimista que Espanya aparegui, als ulls dels catalans indecisos i de la resta del món, com el «Estat opressor» que va denunciar Pep Guardiola en el seu famós manifest.
Tant Carles Puigdemont com Junqueras saben que els serà impossible celebrar un referèndum que els serveixi per reclamar la intervenció de la comunitat internacional a favor de la seva causa; però especulen amb que gràcies a un «error» de l'Estat o una mobilització de carrer sostinguda en el temps -o totes dues coses, en el millor dels casos- Catalunya i Espanya arriben al col·lapse i l'Estat no li quedi més remei que negociar, forçat per la Unió Europea i els seus interessos comercials i empresarials a Barcelona.
La carta que no arriba
Mentre Junqueras intenta sense èxit convèncer els inversors de segona fila d'una situació idíl·lica, la carta de sol·licitud de Puigdemont a Ana Pastor per la seva famosa compareixença davant el Congrés dels Diputats pel que sembla s'ha extraviat, i això que s'ha enviat per dos vegades, segons diu Puigdemont, en primer lloc es va remetre per correu electrònic i va tornar a repetir-se el l'enviament per correu ordinari, en vista de les dificultats existents, el portaveu ha suggerit que tornin a remetre-de nou, a la tercera potser serà la vençuda.
En l'etern joc de ficció i provocació de l'independentisme català només un incendi descontrolat del Govern podria significar una sortida airosa o una font de legitimitat. La contundència, com la bondat, no té cap mèrit sense intel·ligència, i la Generalitat no cessarà en el seu intent de crear aquest estat emocional de les coses en què la visceralitat s'imposi a la raó i en el caos dels colpistes semblin els colpejats i els esvalotadors minoritaris la immensa majoria de pau i ordre que «només volem votar».
No hay comentarios:
Publicar un comentario