El Tribunal Constitucional ha declarat aquest dijous de forma unànime la inconstitucionalitat de l'amnistia fiscal aprovada pel govern del Partit Popular al març de 2012. Una mesura transcendental per al futur d'Espanya, ja que determina que no es poden tornar a perdonar els deutes a els defraudadors amb l'únic argument de corregir el dèficit públic. No obstant això, els contribuents que es van acollir a l'amnistia respiren tranquils a partir d'avui, ja que el TC no permet que les seves declaracions siguin "revisades com a conseqüència de la nul·litat de la disposició addicional primera" del Reial Decret pel qual es va articular la regularització.
La sentència suposa una dura crítica al Ministeri d'Hisenda, ja que determina que va trencar la igualtat dels espanyols davant el Fisc ja que va posar als defraudadors "en una situació més favorable" respecte a la resta de contribuents. Una situació que va en contra de la Carta Magna que determina que tots els ciutadans han de contribuir per igual a finançar la despesa pública. També retreu que aquesta amnistia va provocar que l'Estat "abdiqués" de la seva responsabilitat d'obligar a tots els ciutadans a pagar impostos. I, per si fos poc, el TC incideix que el Govern va legitimar "com una opció vàlida la conducta dels que van incomplir el seu deure de tributar".
El recurs, interposat el 2012 pel PSOE (també va presentar un recurs contenciós-administratiu davant l'Audiència Nacional que va ser desestimat a l'octubre d'aquest any), era la principal esperança dels partits de l'oposició per recuperar els diners perdonat als defraudadors 1 vegada que el Govern ha fet cas omís del Congrés quan va sol·licitar per unanimitat (el PP també va votar a favor) fer tributar pel 10% i no el 3% que finalment van pagar. No obstant això, el TC ha preferit no modificar l'amnistia, tal com es va realitzar, per respectar el principi de seguretat jurídica, el que significa que no es investigaran les declaracions, ni es revisarà el tipus efectiu que van pagar els defraudadors, que va ser del només el 3%.
L'amnistia fiscal suposa l'abdicació de l'Estat davant la seva obligació de fer efectiu el deure de tots de sostenir la despesa pública
El Constitucional considera que l'amnistia de Montoro va tenir tres "importants efectes". El primer d'ells és que va permetre la regularització "a un tipus reduït" que es va establir en el 10%, però que finalment va ser del 3% de forma efectiva. El motiu va ser que la Direcció de Tributs va permetre que no s'hagués de pagar pels béns ja prescrits, per la qual cosa es van regularitzar completament gratis. El segon és que "va eximir" als defraudadors del pagament de cap tipus de recàrrecs: ni interessos de demora, ni penalitzacions per frau a Hisenda ni un altre tipus de sancions. Finalment, va convertir en "renda declarada amb caràcter general" tots els béns regularitzats, de manera que els contribuents no van haver de donar cap altra explicació al Fisc.
El resultat és que el Govern "va afectar a l'essència mateixa del deure de contribuir al sosteniment de les despeses públiques" que està reflectit en la Constitució. D'aquesta manera, l'amnistia va suposar "l'abdicació de l'Estat davant la seva obligació de fer efectiu el deure de tots" de pagar impostos. D'aquesta manera, el Govern va permetre "la condonació parcial de l'obligació tributària principal i la condonació total de les eventuals conseqüències accessòries associades a l'incompliment existent fins al moment de la regularització".
L'última amnistia
La sentència del TC no modifica l'amnistia de 2012, perquè fa prevaler el principi de seguretat jurídica per sobre del deure constitucional de contribuir al sosteniment de l'Estat. No obstant això, sí que limita la possibilitat que es repeteixin en el futur actuacions com aquesta. El Tribunal determina que l'argument de "ajustar el dèficit públic per complir amb el principi d'estabilitat pressupostària consagrat en l'article 135 de la Constitució (el que va modificar el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero)" no seria "en cap cas suficient" per contravenir els deures recollits en el títol I de la Carta Magna. D'aquesta manera, qualsevol futur Govern sabrà que una amnistia fiscal atemptarà contra la Constitució i, per tant, no podrà executar-se.
El TC determina que l'objectiu d'assolir l'estabilitat pressupostària ha d'escometre des del conjunt del sistema tributari i no amb una mesura concreta que vulnera la Carta Magna. El. Objectiu d'Hisenda quan va posar en marxa l'amnistia era recaptar 2.500 milions d'euros (al voltant del 3% del PIB) en un moment en què els ingressos de l'Agència Tributària estaven enfonsats i el Govern havia pujat l'IRPF i preparava el increment de l'IVA. No obstant això, els números no van quadrar des del primer moment, de manera que es va permetre regularitzar béns prescrits sense tributar.
Finalment Hisenda va recaptar 1.200 milions, menys de la meitat del que havia previst. Es van acollir 31.000 contribuents que van regularitzar gairebé 40.000 milions d'euros, el que significa que el tipus efectiu que van pagar els defraudadors va ser del 3%. El Partit Popular va acordar amb Ciutadans que obligaria a l'Agència Tributària a recuperar els 2.800 milions que els evasors d'haver pagat si realment el tipus efectiu hagués estat del 10%. No obstant això, fins ara no es coneix cap actuació d'Hisenda per recuperar aquests diners i ja s'han passat els 4 anys de prescripció de les declaracions.
A la regularització fiscal es van acollir personalitats públiques investigades en els tribunals com diversos membres la família Pujol, l'extresorer del PP Luis Bárcenas, l'exsecretari general del PP a Madrid Francisco Granados i el seu exsoci David Marjaliza -tots dos imputats en el cas Púnica-, el exvicepresident del Govern Rodrigo Rato.
Crítiques de l'oposició
La sentència del Constitucional ha aixecat una onada de crítiques a l'oposició contra el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. El portaveu d'Economia del Grup Socialista al Congrés, Pedro Saura, ha estat el més crític amb el ministre i ha exigit que dimiteixi "avui mateix". Precisament aquesta sentència és la conseqüència del recurs presentat pel PSOE, pel que el partit ha vist confirmades les seves crítiques. "És la mesura més vergonyosa del Govern de Rajoy, portada a terme pel senyor Montoro. Una de les pàgines més negres de la Hisenda Pública espanyola", ha criticat Saura.
El Grup Socialista ha demanat la compareixença urgent de Montoro al Congrés perquè informi de les seves responsabilitats polítiques. També Ciutadans ha demanat la seva presència al Congrés perquè expliqui la seva actuació. "El Govern arrossega els peus molt amb l'amnistia", lamenta Toni Roldán, portaveu d'Economia de Ciutadans, "no és intranscendent que estiguin allà dins [Rodrigo] Rato, [Ignacio] González, a més de la família Pujol i altres". "Es van fer les coses malament durant molt temps", lamenta Roldán, "no es pot pujar els impostos a la classe mitjana i al mateix temps perdonar defraudadors i tramposos".
Per la seva banda, Montoro ha demanat comparèixer a petició pròpia per donar les explicacions oportunes de la seva gestió. Serà la Mesa del Congrés qui determini la data de la seva intervenció en un calendari bastant ajustat, ja que s'està tramitant encara la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat i abans de final de mes Hisenda ha d'aprovar el sostre de despesa per a 2018. Un tema tan important com aquest ha de portar a la dimissió de qui va propiciar aquesta amnistia fiscal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario