lunes, 19 de septiembre de 2016

Podem, a favor per l'explotació infantil

Un nen treballa com enllustrador als carrers d'una ciutat de Bolívia.

Pel seu interès reprodueixo la informació que publica avui OK Diari amb el títol de: "Podem pressionar a la UE per donar suport a la Llei d'Evo Morales que permet treballar a nens de 10 anys"

Els eurodiputats de Podem actuar a Brussel·les com a lobby per defensar davant la Unió Europea i altres organismes internacionals la Llei d'Evo Morales quelegaliza l'explotació laboral dels nens de 10 anys a Bolívia.

El Govern d'Evo Morales va aprovar el juliol de 2014 l'anomenat eufemísticament "Codi Nen Nena Adolescent", que en la pràctica rebaixa des dels 14 als 10 anys l'edat mínima per treballar. D'aquesta manera, Bolívia és l'únic país del planeta la legislació permet treballar als menors de 14 anys. Una cosa que prohibeix taxativament la Declaració de Drets dels Infants de l'ONU.

Morales ha explicat que amb aquesta norma pretenia legalitzar una situació de fet i protegir els drets dels menors que treballen al seu país: més de 115.000 segons xifres de la Unesco. Bona part d'ells ho hacenen les mines de plata de la regió de Potosí, on desenvolupen jornades de fins a 12 hores diàries exposats a emanacions de gas, accidents i ensorraments.

Altres milers de menors treballar en els carrers com a venedors ambulants i enllustrador, o en les plantacions de canya de sucre. Com és sabut, Evo Morales és un antic dirigent dels sindicats cocalers que va arribar al poder defensant la legalització dels cultius de coca, que donen feina a un important sector de la població.

El Codi Nen Nena Adolescent

L'aprovació del "Codi Nen Nena Adolescent" va crear un problema al Govern de Bolívia, ja que l'Organització Internacional del Treball (OIT) no permet el treball de menors de 14 anys. A través del seu ambaixador a Brussel·les, Evo Morales va demanar ajuda als dirigents de Podem per resoldre aquest conflicte.

En un correu electrònic enviat el 6 d'abril de 2015, l'eurodiputada de Podem Lola Sánchez va explicar a Pablo Iglesias les gestions que estava desenvolupant des de Brussel·les per defensar davant els organismes internacionals la norma que legalitza el treball dels nens de 10 anys a Bolívia.

Segons especificava en el seu correu electrònic, a què ha tingut accés OKDIARIO, l'objectiu d'aquestes gestions "no és un altre que pressionar l'OIT perquè no tombi la Llei que regula el treball, drets i condicions laborals dels nens i adolescents a Bolívia ".

Correu electrònic enviat per l'eurodiputada de Podem Lola Sánchez a Pablo Iglesias a l'abril de 2015.

L'eurodiputada de Podem explicar que estava realitzant aquestes gestions en estret "contacte" amb l'Ambaixada de Bolívia a Brussel·les i amb la Xarxa Europea informal de suport als moviments de nens, nenes i adolescents treballadors (NNATs).

Per vendre les virtuts de la llei d'Evo Morales, ambdós organismes es proposaven organitzar al Parlament europeu un debat protagonitzat pels representants d'aquests menors treballadors.

Segons va explicar l'eurodiputada a Pablo Iglesias, aquest debat havia de servir "com a plataforma pedagògica que mostri que la il·legalització només serveix per invisibilitzar el problema i no eradicar".

"Per assegurar que els nens i adolescents que participen tinguin el veritable protagonisme i per protegir-los (no cal oblidar que són nens)", afegeix el correu electrònic signat per Lola Sánchez, "és important comptar amb un moderador-presentador que porti el debat a on realment volem portar-lo. Per això, òbviament, hem pensat que Pau és la persona més adequada ".

Que Pablo Iglesias moderi el debat

És a dir, tant l'Ambaixada de Bolívia com la portaveu de Podem al Parlament europeu tenien especial interès en què el moderador fora Pablo Iglesias per "portar el debat on realment volem portar-lo": l'acte havia de servir per convèncer els eurodiputats de la resta de grups de les bondats de la norma que legalitza l'explotació laboral dels nens de 10 anys a Bolívia. Ningú millor que Pablo Iglesias per aconseguir-ho, segons l'opinió de la seva companya de partit.

El correu electrònic estava remès amb còpia al responsable de relacions internacionals de Podem, Pablo Bustinduy, al qual Lola Sánchez va consultar si seria possible utilitzar el pressupost del seu grup al Parlament europeu per pagar la traducció simultània del debat.

Lola Sánchez va incloure una nota a peu de pàgina en la qual aclareix que el Codi Nen Nena Adolescent de Bolívia "elimina per primera vegada la prohibició general del treball dels nens menors de 14 anys d'edat, regularitzant així molts casos que fins a la data es trobaven sense protecció social alguna en l'economia submergida ".

Amb aquesta norma, "els nens de 10 a 14 anys d'edat poden treballar en casos excepcionals i sota condicions especials, a més se'ls garanteix els drets laborals i protecció contra la violència i l'explotació". Aquestes "condicions especials" són molt senzilles: els nens poden treballar a partir dels 12 anys si ho fan per compte d'altri, i des dels 10 si ho fan per compte propi.

L'altra tapadora de Podem: Celag

Els dirigents de Podem Íñigo Errejón, Sergio Pascal, Alfredo Serrano i Auxiliadora Honorato han treballat estretament amb el Govern d'Evo Morales a través del Centre d'Estratègic Llatinoamericà de Geopolítica (Celag), que té la seu a Quito (Equador). També ha treballat per a aquest organisme el fundador de Podem Joan Carles Moneder com a membre del seu consell consultiu.

De fet, Íñigo Errejón va dedicar la seva tesi doctoral al procés boliviariano de Bolívia, un dels socis privilegiats d'Hugo Chávez, primer, i ara de Nicolás Maduro. Segons explica Errejón a l'apartat d'agraïments, la Fundació CEPS li va enviar el 2006 a Bolívia per "treballar amb l'Assemblea Constituent" que va elaborar la nova Constitució del "Estat Plurinacional de Bolívia". El mateix terme que Pablo Iglesias utilitza ara per definir a Espanya.

Només cinc mesos després de fundar Podem, el 10 d'agost de 2014, Iñigo Errejón es va entrevistar a La Paz pel vicepresident del Govern de Bolívia, Álvaro García Linera. Es tracta del mateix Álvaro García Linera que, tres setmanes abans, el 17 de juliol, acabava de rubricar la norma que legalitza l'explotació laboral dels nens de 10 anys a Bolívia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario