la embestidura

Després de l'espectacle d'ahir al Congrés ia falta de la segona votació que confirmi, excepte sorpresa que Rajoy no va a ser investit president en el seu segon intent es pot ja dir que els nostres polítics no han après res a més de 300 dies de l'20 D ja que continuen amb les seves picabaralles particulars a major satisfacció dels qui desitgen que Espanya es converteixi en una altra cosa o simplement desaparegui. No ha fet un discurs per a tota l'Assemblea. S'ha dirigit només a una part de la institució que li ha donat la paraula. Ha tornat a desconsiderar el tot. Encara que el tenia a la vista, Rajoy no ha captat el gran canvi d'Espanya. Rajoy no ha entès al nou Parlament. Rajoy no serà investit.

El candidat popular no s'ha esforçat gens ni mica en fer veure que es presenta davant la Nació recolzat per 170 diputats, i, de fet, ha donat un tracte poc generós i elegant als seus socis, als quals ha oblidat, com ha oblidat la major part de les mesures que ha acordat amb ells, algunes de singular importància, com la reforma del CGPJ.

Els representants del PP, PSOE i Podem han fet discursos electorals donant per descomptat que tot l'espectacle d'ahir no va a servir perquè d'ell surti un mínim govern que el sentit comú per seguir tenint una mica de pes dins la Unió Europea. Veient ahir cap va aconseguir tampoc articular un projecte il·lusionant per als cansats ciutadans d'aquest país.

Rajoy ahir ha fet donar un bon discurs electoral, a diferència del dia anterior, però un mal discurs d'investidura, tirant la tovallola per intentar aconseguir més adhesions dels insuficients 170 escons i ha exposat amb claredat els deures pendents per a aquesta legislatura, precisament, tot allò que va deixar de fer amb la majoria absoluta de la legislatura anterior amb la professionalitat del notari avorrit de tot l'aconseguit pel seu equip econòmic, deixat a un segon pla tota la resta.

Sánchez seu principal opositor amb 52 escons menys, i sense una idea al cap sobre el futur d'Espanya ha aconseguit el seu propòsit, impedir que es formés govern, veient la seva mirada baixa i la seva celles arrufades que només segueix entestat a convertir-se en el justicier implacable contra el seu enemic Rajoy deixant a part els grans reptes que s'acosten, qui li ha contestat molt dur amb l'aritmètica i el sentit comú.

Sánchez que està deixant pavorosamente patent la seva mediocritat. Ni un socialista que encara està en el discurs de "les dretes" i "les esquerres" ni un president inercial que confia en gran manera en l'avorriment dels altres, començant pels seus propis votants: Espanya necessita i mereix molt més en un moment clau, i difícil, de la seva història.

Rivera, sí, ha fet un bon discurs d'investidura. Un discurs nacional. Un discurs per a tots els ciutadans d'Espanya. Ha volgut deixar clar que l'important no era qui parlava, un representant d'un partit polític amb només 32 parlamentaris, sinó l'Assemblea que escoltava. Abans de que les seves paraules aboquessin el seu sentit a l'hemicicle, calia ressaltar el gran canvi que s'ha produït a Espanya, és a dir, el Parlament nacional ha adquirit una importància sense parangó en la nostra recent història democràtica. En fi, Rivera ha fet un gran discurs d'investidura, però no serà elegit, perquè ni tan sols és candidat. És la tragèdia de la política espanyola.

Pel que fa a Pablo Iglesias que ha fet un magnífic discurs exclusivament dirigit als seus, però que segueix amb els cables amb els quals es va incorporar, s'ha demostrat que el seu pas pel Parlament Europeu no li ha servit de res i ha seguit oferint unes confluències que ni tan sols controla en suport a Sánchez en un teòric assalt al poder, per tal de poder-lo engolir posteriorment.

Ningú pensi que, després d'unes terceres, o quartes, eleccions, vindran, va dir amb ironia Rivera, altres vacances. Al contrari, tots perdran el que s'ha aconseguit. Desaprofitaran la possibilitat de formar un Govern controlat per l'única institució política que recull el gran canvi d'Espanya: el Parlament.