viernes, 30 de septiembre de 2016

Aquest partit és un esperpent


El que està passant a Ferraz és per partir-se el riure. .A Mi m'importa un rave qui és el Secretari General del Partit Surrealista Obrer Espanyol no tinc perquè conèixer-lo, ja que aquest no és el meu partit. Però ara ja em conec de memòria fins als seus Estatuts que sembla no li van tirar un cop d'ull als 17 incauts a les ordres de Susana Diaz que van dimitir ahir amb la intenció d'enderrocar a Pedro Sánchez. i ara es troben que no els deixen tan sols entrar a la seu del partit que encara pertanyen.

Ser secretari general, dóna facultats per concedir el momio a milers d'afiliats i amics que no tenen altra obligació d'acatar sense dir ni piu els seus capricis. Ells que fins ara han estat vivint molt bé amb els meus impostos i que ara pateixen el neguit de perdre el xollo, en perdre 6 eleccions consecutives i amb l'expectativa de canvi de secretari general que els pugui col·locar. Està sent una setmana divertida.

Sembla ser que l'pactar amb Podem i donar-los centenars d'alcaldies no té res a veure amb perdre vots, com el que ha passat a Madrid amb Carmena o el pacte amb Colau a Barcelona per pidolar una paradeta de Tercer Tinent Alcalde. És clar, és poc important per als votants el no disputar la ideologia d'esquerres als comunistes i convertir-se en subalterns d'ells, dels quals protagonitzen una ideologia que ha fracassat a tot el món portant misèria allà on s'instal·lés. Ara acaben de descobrir que hi ha molts psoes. Un en el nord i un altre al sud. Un independentista i un altre constitucional. Un amb Susana i un altre amb Pablo Iglesias.

Segons el calendari de Sánchez, ell espera ser beneït per la militància del PSOE el 23 d'octubre. De manera que té abans del 31, en què s'han de dissoldre les Corts, el temps just per armar la majoria que el porti a la Moncloa. Tot això si els dimissionaris no aconsegueixen impedir-ho, No obstant això, en ser els terminis tan estrets i haver de celebrar-se el congrés amb les eleccions convocades o la investidura formalitzada, potser no tingui temps més que de ser per tercera vegada candidat i esperar a veure si el predit patacada final de Podem li dóna una oportunitat.

El fet és que vaig poder veure en viu i en directe per tv com uns volien entrar a la Casa del Poble i no els deixaven ... (¿La casa de qui?) .... Sense que els assetjats poguessin sortir com no fos pel garatge. Per demà sábadoi s'estan noliejant autobusos des de tota Espanya per omplir el carrer Ferraz de personal aturar envoltar la seu que ja està envoltada de periodistes, no sé si per impedir a uns que entrin o impedir que surtin els de dins. Els veïns del carrer davant de tanta afluència ja han muntat el seu negoci particular, els bars a vessar i l'amo de la immobiliària els repari entrepans per tal que el seu anunci surti a la tele. Els militants a toc de corneta dels caps locals s'ha apostat per controlar qui entra o qui surt davant la possibilitat que es constitueixin 2 meduios comités.en al mateix edifici. Ells es prenen la política com holligans en el futbol, ​​sent d'un equip fins a la mort. Però la política no és futbol que quan hi ha empat, hi ha tandes de penals, A més d'un li agradaria resoldre-a canonades.

No hay comentarios:

Publicar un comentario