La proximitat de dues dates en el calendari català, està donant lloc a la constitució de noves aliances a l'esquerra política catalana semblants a un nou "front Popular" deixant al marge a l' "Junts pel Si" que va ser el motiu amb què es va arribar al poder a la Generalitat. Seran l'11 la "Diada" i posteriorment el 28 de setembre, data de la moció de confiança de Puigdemont, quan es va a visualitzar aquest canvi.
El "Onze de Setembre", marcarà la data del distanciament quan la CUP, ERC i Podem celebraran prèviament a l'acte oficial de la Generalitat a què va acudir Artur Mas, un acte conjunt a Sant Boi de Llobregat en record del quaranta aniversari de la primera Diada després del franquisme. Segons informaCrónica Global, el 9 de setembre els més alts dirigents de les tres formacions es trobaran en la citada localitat per retre culte a Rafael Casanova a la localitat on realment va morir en 1743, 29 anys després de la fi de la Guerra de Successió a Barcelona, en contra de tot el que asseguren els independentistes.
Hi assistiran el president d'ERC, Oriol Junqueras, i els dirigents de la CUP i Podem, Anna Gabriel i Albano Dante Fachin, respectivament. A l'acte, que ha estat impulsat per les seccions locals dels tres partits, intervindrà l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Miquel Sellarès, organitzador d'aquella multitudinària manifestació de 1976, i comptarà amb la participació dels representants sindicals catalans d'UGT, CCOO, COS i Intersindical-CSC. El lema de la concentració serà "que la prudència no ens faci traïdors", frase del recentment desaparegut Jordi Carbonell, ponent en aquella celebració de fa 40 anys.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb la seva ambició en paral·lel a la seva falta de resolució dels problemes municipals, està virant cap al "sobiranisme", com els agrada definir als partits separatistes el separatisme també assistirà amb el pensament de ser la candidata per la Generalitat. Els seus "comuns" han obert un debat que es decanta a les clares per una aliança amb ERC i la CUP. Els podemitas consideren que el referèndum és innegociable, encara que com apuntava Xavier Domènech, el portaveu de Colau al Congrés dels Diputats en la sessió d'investidura, preferirien que fos pactat amb l'Estat.
Colau treballa en l'ampliació del seu partit, "Barcelona, en Comú", en l'absorció de tots els podemitas sota la marca "En Comú Podem", que és la que exhibeix al Congrés, per a concórrer a les pròximes eleccions autonòmiques, que si el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no salva la qüestió de confiança del 28 de setembre, se celebrarien a finals de novembre.
Cada vegada hi ha menys matisos entre les formacions d'esquerra catalanes. La versió regional d'Podem pretén donar el salt a la Generalitat i necessita afermar el seu perfil independentista, aclarir els dubtes sobre la seva "obediència catalana" i fer callar als que des del Partit Demòcrata Català (PDC), que és com es diu ara Convergència, els acusen de "espanyolistes". Si alguna vegada van tenir motius per a això, cada vegada són menys o cap.
Pols entre Puigdemont i Junqueras per la "hisenda catalana"
Així les coses, el nou tripartit d'esquerres ara pretén apropiar-se del "procés" i aquest pols que l'antiga Convergència i ERC mantenen en el Govern català s'ha fet extensiu a un dels projectes més importants del full de ruta independentista: la hisenda catalana.
Aquesta "estructura d'estat", pilar fonamental d'una hipotètica república catalana, s'ha convertit en la nena mimada del vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, que ha decidit treure de sobre a 300 empleats d'empreses liquidadores gestionades pels Registradors de la Propietat; mercantils i de Béns Mobles de Catalunya. Per al republicà, mantenir un conveni amb un col·lectiu que depèn del Ministeri de Justícia -i al qual pertany el president en funcions, Mariano Rajoy topa amb la seva estètica antiespanyolista. Per aquest motiu no vulgui esperar a octubre de 2017, data en què finalitza l'últim conveni subscrit amb els Registradors, i pretengui rescindir abans que acabi aquest any. Segons Vicepresidència, la dissolució del document suposa un estalvi de 20 milions d'euros anuals.
Davant d'aquesta situació, representants dels registradors van demanar una reunió amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per exposar la seva inquietud. El cap de l'Executiu autonòmic els va prometre que trobaria una solució i que la col·laboració es mantindria.
Basant-se aquest acord d'externalització, les 53 oficines del cos de registradors repartides per tot Catalunya gestionen els impostos de donacions, de transmissions patrimonials i d'actes jurídics documentats que es paguen a la comunitat autònoma. Gràcies a aquesta col·laboració, el 2013 es va evitar el col·lapse, atès que l'Agència Tributària Catalana (ATC) no es veia capacitada per realitzar totes les revisions i comprovacions dels expedients presentats a la zona de Barcelona.
Per contra, Junqueras es vol desfer d'aquests empleats. Una de les solucions seria la seva incorporació a l'ATC mitjançant la convocatòria d'un concurs, però segons aquest col·lectiu té por de perdre els drets adquirits i la seva antiguitat. A més, la Direcció General de Funció Pública, que depèn de la Conselleria de Governació (CDC) no troba la fórmula d'incorporar a aquesta "allau" de treballadors. Curiosament, la titular d'aquest àrea és Susanna Bouis, exdelegada del Govern de José María Aznar a Catalunya.
No serà fàcil substituir aquests empleats, amb llarga experiència en tasques d'execució i revisió d'expedients. Ho demostra el fet que les últimes convocatòries d'oposicions i concursos per a cobrir places en l'ATC no hagin estat cobertes.
El conflicte generat va ser debatut al Parlament català, on la diputada del PSC Alícia Romero, després d'una interpel·lació a l'executiu català, va presentar una moció al respecte. La socialista va haver de vèncer la resistència de Junts pel Sí i les seves discrepàncies internes entre ERC i CDC, però finalment va ser aprovada la iniciativa, en la qual la Cambra autonòmica insta el Govern a no resoldre els convenis subscrits amb els Registradors de la Propietat fins que no hagi finalitzat la preparació del pla de desplegament del nou model territorial de l'ATC. Ara cal que la Generalitat acati aquesta mandat parlamentari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario