L'enquesta del CEO preguntarà si és important complir les lleis. Puigdemont demana al CEO preguntar sobre complir la Llei i Servir a Espanya en l'Exèrcit a Catalunya
Una enquesta del Govern autonòmic de Catalunya del president Carles Puigdemont (CDC) i Oriol Junqueras Vies (ERC) ha demanat al CIS regional: Centre d'Estudis i d'Opinió de la Generalitat de Catalunya (CEO) -òrgan que depèn directament del Govern del President Puigdemont- que pregunti als espanyols residents a Catalunya si és important complir sempre la Llei -del marc vigent: les sentències de la Justícia, la Constitució Espanyola o bé a partir dels pròxims dies complir només les 3 lleis separatistes que vol aprovar la majoria separatista del Parlament de Catalunya (ERC, CDC i CUP): les lleis de "transició i desconnexió" de Catalunya de la resta d'Espanya.
Així figura en el contracte que el CEO ha posat en licitació recollit per l'agència de notícies Europa Press, i que té un valor de 56.785,30 euros -IVA inclòs- per a la companyia que es faci amb ell. Fonts del Govern han explicat que "els sondejos de la Generalitat serveixen per valorar la posició social sobre determinats assumptes, però no predeterminen l'opinió del Govern català"
El CEO, l'òrgan del govern autonòmic de Catalunya encarregat de fer enquestes, prepara un sondeig en el qual preguntarà als catalans "fins a quin punt és important obeir sempre les lleis i les normes" i si estan disposats a allistar en l'exèrcit en cas de necessitat, entre altres cuestiones.Y és que això no serà suficient, el separatisme, també, demana al preguntarà als ciutadans si estan disposats a servir en l'Exèrcit. El CEO assegura que aquestes qüestions ja s'han fet anteriorment.
La pregunta és rellevant per l'actual moment polític que viu Catalunya, on s'ha instal·lat el debat permanent sobre el compliment de les lleis i sobre si el procés sobiranista pot completar d'acord amb la legalitat vigent.
Les més de 1.900 persones que hauran de respondre l'enquesta, segons figura en el contracte, hauran de valorar de l'1 al 7 si consideren "gens important" -1- obeir sempre les lleis i les normes o si els sembla "molt important" -7- .
El debat sobre el compliment de les lleis tornar a la primera plana aquesta setmana quan el diputat de la coalició d'ERC i CDC al 27-s català de 2015: Junts Per L'Sí (JxSí) al Parlament de Catalunya, el cantant separatista de ERC Lluís Llach, va assegurar que el Govern de Catalunya "sancionaria a tots els funcionaris que resideixen i treballen a Catalunya" que no vulguin aplicar les lleis separatistes de "desconnexió i transició Jurídica" de la 'Nova Catalunya'.
Els independentistes consideren d'obligat compliment aquestes lleis quan el Parlament les aprovi eventualment, mentre que els no independentistes no ho veuen així si aquestes normes són manifestament inconstitucionals.
Servir a l'Exèrcit o expulsar a l'Exercito de l' 'Nova Catalunya' separatista
En efecte, tant la pregunta sobre el compliment de la llei com la referent a un possible allistament a l'Exèrcit en cas de necessitat, van ser encarregades al CEO per la Direcció General de Joventut de la Generalitat. Segons figura en el contracte, l'univers de l'enquesta ha de ser a 1.900 persones, de les quals 1.100 a joves de 16 a 29 anys i la resta, 800 persones, a persones de 30 o més anys.
Una altra de les preguntes del qüestionari també és inusual: el Govern de Puigdemont i Junqueras vol saber d'una escala de l'1 -res important- al 7 -molt important- "fins a quin punt és important estar disposat a servir en l'exèrcit en temps de necessitat ".
Fonts del CEO argumenten que es tracta de dues preguntes -entre altres- encarregades al CEO per la Direcció General de Joventut del govern autonòmic de la Generalitat de Catalunya, interessada a conèixer la percepció que tenen els joves espanyols residents a Catalunya sobre aquest tema. El CEO assegura que no és la primera vegada que es pregunta sobre el compliment de les lleis i sobre l'Exèrcit, doncs un sondeig de 2011 ja contenia aquests plantejaments.
Els grups de l'oposició han reaccionat amb indignació davant la decisió del Govern de preguntar als catalans sobre la importància de complir la llei en un futur sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), organisme dependent de la Generalitat. Per PSC, PP i Ciutadans, l'enquesta no és innòcua, ja que es produeix en ple pols secessionista contra les lleis i la Constitució espanyola. Així mateix, encara cueja la polèmica sobre les amenaces del diputat de Junts pel Sí, Lluís Llach, als funcionaris que incompleixin amb les lleis de desconnexió ..
PSC: "Una rebaixa de la qualitat democràtica"
Segons l'opinió de la portaveu del PSC, Eva Granados, "tot i que és una enquesta de valors adreçada a joves, ja no és el fet, sinó l'ús. Estem davant d'un Govern que se salta la llei, que anuncia un dia i un altre que seguirà fent-ho. A l'insistir en aquest tema rebaixa la qualitat democràtica relativitzant una cosa tan transcendent com la llei i l'estat de dret ".
PP: "Un Govern irresponsable que divideix la societat catalana"
El secretari general del PP català i portaveu adjunt al Parlament, Santi Rodríguez, suggereix al Govern que "tingui la valentia de fer servir el CEO per preguntar si els catalans volen tenir un organisme d'enquestes pagat per tots que pregunta tonteries i obvietats".
Afegeix que "més enllà de l'ús partidista evident de les institucions públiques per part dels independentistes, que a hores d'ara es posi sobre la taula si s'ha de complir o no la llei demostra el grau d'irresponsabilitat d'uns dirigents que no dubten gens ni mica en seguir creant confrontació i divisió en la societat catalana ".
El dirigent popular adverteix que "jugar a la confrontació social se'ls tornarà en contra, la gent no és tonta i el Govern està jugant amb foc".
CS: "Una pregunta delirant i perillosa"
Segons la diputada de Ciutadans, Sonia Serra, "el CEO es va traient de la màniga preguntes. ¿Es refereix a les lleis espanyoles, autonòmiques o municipals? I si els enquestats diuen que complir la llei no és important, ¿deixarem de pagar impostos? ". Serra considera "delirant" i "perillosa" aquesta enquesta, així com "irresponsable". Segons la seva opinió, "en lloc de preguntar coses pertinents, com ara pel trilingüisme a les escoles, formulen aquest tipus de preguntes improcedents".
Els set anys que han transcorregut des que Convergència va assumir el govern de la Generalitat fins avui tenen un denominador comú: un mateix director, Jordi Argelaguet, i una polèmica gestió amb sonors fracassos i crítiques al biaix ideològic dels mostrejos.
Argelaguet, exmilitant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i d'ERC, va ser nomenat director del CEO per Artur Mas el 2011 en substitució de Gabriel Colomé. Aquest organisme, que fins llavors havia depès de la Conselleria d'Economia, va passar a formar part del departament de Presidència. Tot i la duplicitat que suposa tenir un CEO i un Institut d'Estadística de Catalunya (7,1 milions d'euros anuals), el pressupost manejat per Argelaguet gairebé no s'ha vist afectat per les retallades, fins a arribar als 1,4 milions d'euros actuals.
Fracassos i biaix ideològic
La nova gestió demoscòpica de la Generalitat va debutar amb un sonor fracàs que es va saldar amb un intent de dimissió del seu director. Dies abans que se celebressin les eleccions catalanes de 2012, el CIS català va augurar la majoria absoluta de Mas, cosa que, com se sap, no va passar i va obligar a CiU a pactar amb ERC.
A partir d'aquí, els sondejos del CEO es van ajustar a la nova full de ruta secessionista d'Artur Mas, amb preguntes sobre el vot en una consulta secessionista quan encara no estava clar que se celebrés el 9N, sobre la independència de Catalunya o, més recentment, sobre la necessitat de celebrar un referèndum.
Estudi de Societat Civil Catalana sobre vot independentista / CG
En paral·lel, entitats com Societat Civil Catalana (SCC) o Convivència Cívica Catalana qüestionaven el biaix ideològic de la població entrevistada doncs, en alguns casos, els votants de CiU i ERC estaven sobrerepresentats en detriment dels del PP o Ciutadans. En d'altres, era la procedència geogràfica la que es decantava en el mostreig a favor de comarques com Osona o Berguedà -amb major arrelament secessionista-mentre que zones amb major població com el Baix Llobregat o el Barcelonès no tenien una representació proporcional.
Un recent estudi de SCC desmuntava l'efecte Rufián en demostrar amb dades extretes dels baròmetres de la Generalitat que no existeix transversalitat en el Procés, ja que aquest no ha quallat entre els castellanoparlants, però sí que ha radicalitzat als que tenen el català com a llengua pròpia.
Malgrat aquests truquets proindepes, el no a la independència ha anat guanyant pes en les enquestes del CEO. L'última vaticina un avantatge de quatre punts respecte al sí, a més de la pèrdua de la majoria absoluta dels Junts pel Sí i la CUP. El que fins ara no es atrevit a fer el CIS català és separar el vot d'ERC del de PDECat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario