Publicava El Espanyol aquesta setmana que Mauricio Casals, executiu de Planeta i Atresmedia, i habitual interlocutor amb els governs del PSOE i el PP, va reconèixer en una conversa telefònica -interceptada per la UCO- que l'elevada presència de Pablo Iglesias i els seus en La Sexta no és casual. "El sandvitx el PSOE amb la Sisena funciona de cinema", explicava en l'enregistrament. Els autors de la informació van interpretar aquestes paraules com la prova definitiva que aquest canal va contribuir a projectar a Podem per enfonsar als socialistes i beneficiar el PP.
Des d'aquest punt de vista, resulta ingenu pensar que en un moment en què l'Executiu tenia a la mà evitar el tancament de 17 canals per via judicial i adjudicar altres 6, Atresmedia i Mediaset concedissin tant espai a Podem sense haver obtingut el previ vist bo de Moncloa. O sense haver rebut el mandat. Perquè potser, al capdavall, Mariano Rajoy tingui cert interès en els mitjans i no només es dediqui a llegir el Marca, com sostenen alguns. Fins i tot en el seu propi partit.
La perversió del sistema mediàtic espanyol troba la seva màxima expressió en la televisió en obert. No existeix un mitjà de comunicació en el qual els favors ministerials siguin tan necessaris per sobreviure, ni en què els governs hagin afavorit d'una manera tan poc dissimulada a les seves empreses afins. Han estat tan altes i tan difícils de sobrepassar les barreres d'entrada que s'han establert sobre aquest mercat que ni el mateix Rupert Murdoch, magnat amb fama d'aconseguir tot el que es proposa, va poder superar-les, ja que Felipe González -1989- va considerar que Prisa (Canal Plus) i Telecinco (on estava l'ONCE) resultaven més favorables per als seus interessos que els diners del nord-americà.
Aquesta teoria encaixa a la perfecció amb la qual sosté Rosa Díez en el seu llibre Els aventurers assenyats. Vuit anys de rebel·lió magenta. La fundadora d'UPyD detalla en l'obra que, en un moment de crisi econòmica i sistèmica, les elits espanyoles van considerar que el millor per al país seria la conformació d'una gran coalició entre els dos principals partits. Atès que el PSOE es va negar a passar per la pedra, se'ls va ocórrer afeblir les seves forces a través de Podem, un partit polític que havia sorgit a la calor de les protestes del 15-M i que se situava a l'esquerra de la social-democràcia . Per difondre el seu catecisme, segons sosté Díez, van demanar ajuda a un empresari català (es referia a José Manuel Lara Bosch) que, evidentment, no va actuar de forma desinteressada.
Les dependències entre Moncloa i les televisions es mantenen, el que limita el marge de maniobra dels seus periodistes. I provoca que hi hagi determinats botons que no puguin prémer.
Antonio García Ferreras
L'enuig de Garcia Ferreras
Antonio García Ferreras el presentador de Roent de La Sexta ha admès en directe les pressions d'Ignacio González als directius de Atresmedia perquè no s'informés sobre els moviments de l'operació Lezo, però s'ha desmarcat afegint que des de "del minut un "la cadena ha informat sobre els escàndols de l'expresident de la Comunitat de Madrid.
Sigui o no certa aquesta teoria, la veritat és que, en aquesta època, van tornar a florir les tertúlies, que estaven de mal borràs des de fa anys, però que van aprofitar l'efervescència de la política política i els escàndols de corrupció per captar adeptes. L'espai del que van gaudir els portaveus Podem en aquests debats va ser generós. Tan generós que en pocs mesos Pablo Iglesias va passar de l'anonimat a abanderar la tercera força parlamentària.
Resulta curiós, escoltar els conductors d'alguns d'aquests programes reivindicar-se com els gurus del periodisme independent sabent que, mentre s'enlairava l'esquerra radical, durant la primera legislatura de Mariano Rajoy, els seus caps es jugaven el futur del seu negoci, que estava amenaçat per diversos recursos pendents de ser resolts pel Tribunal Suprem. La situació és ara menys inquietant, però les dependències entre Moncloa i les televisions es mantenen, el que limita el marge de maniobra dels seus periodistes. I provoca que hi hagi determinats botons que no puguin prémer.
Aquest divendres, El País publica una pàgina dedicada a les gravacions a Francisco Marhuenda i Maurici Casals, que van ser imputats en el marc de l'operació Lezo per suposades pressions a Cifuentes i que posteriorment van ser exculpats, que implica a Antonio García Ferreras.
En les converses transcrites pel diari de Prisa, apareix una xerrada de Casals, president de La Razón, amb Ignacio González. I parlen de La Sexta i en concret de García Ferreras: "S'ha portat de cinema", afirma sobre l'ajuda que li va demanar l'expresident de la Comunitat de Madrid per aturar les informacions en contra seu. Aquest és el paràgraf complet:
"Avui, de moment, hi ha tranquil·litat, i La Sexta s'ha portat" (...) "S'ha portat García Ferreras de cinema. Ha estat aquest matí anant cap a l'aeroport que li he anomenat (...) i dic: 'Mira, 01:00 favor personal '. Diu:' ¿Però tu estàs segur? ' Dic: 'Jo ja no estic segur de res. Però, cony, no fotem, que no hi ha una nova informació ".
García Ferreras va contestar a aquestes frases entre cometes aquest mateix divendres al seu programa. Molt més seriós que de costum, el presentador va comentar que el diari de Prisa parla de "peticions" i "instruccions" a La Sexta. "Perquè quedi molt clar: aquí por cap", va dir Ferreras abans d'afirmar que sí que és cert que González deia al programa i també que cridava a dirigents d'Atresmedia.
Els favors que va rebre Ignacio González de part de l'home fort de Atresmedia, Mauricio Casals, anaven més enllà d'influir en les informacions dels mitjans del seu grup de comunicació. Així ho creuen almenys els investigadors de l'operació Lezo. Segons fonts del cas, la intercessió de l'empresari s'emmarca en una estratègia en què es buscava la "impunitat mediàtica i judicial" del polític, assetjat per les investigacions per corrupció en contra seva.
Mariano Rajoy, Mauricio Casals (centre) i Alberto Ruiz Gallardón. EFE
Cal pagar la factura de la llum
Compten fonts ben relacionades amb l'Executiu, que, a principis d'any, una persona de Moncloa -per mandat d'un alt càrrec- va contactar amb el responsable d'una d'aquestes tertúlies per a demanar-li un favor. Necessitava que minimitzés la importància del cas Gürtel, davant del que li va suggerir que dediqués el gruix del seu programa a l'alt preu que havia arribat a la llum amb motiu de l'onada de fred que, com impactava directament sobre la butxaca dels seus espectadors, de ben segur que els interessaria i no perjudicaria a la seva audiència. La instrucció es va seguir amb detall.
L'exemple citat en l'anterior paràgraf ve a tomb, ja que retrata les limitacions que genera a la llibertat d'expressió la dependència d'aquests mitjans amb el poder. Això sí, un cop es coneixen aquestes pràctiques, grinyola que alguns tractin de guanyar adeptes apel·lant al periodisme sense barreres ni autocensura. Perquè ni està, ni se l'espera. Ni a les televisions ni en cap altra empresa periodística.
Entre talls d'alguns dels debats del programa amb González com a protagonista i d'altres programes de La Sexta, Ferreras ha reiterat una i altra vegada que la seva cadena va informar "des del primer dia mentre El País, entre d'altres, es posaven de perfil". Al diari de Prisa li va treure una portada i una entrevista, de fa dos anys, destacant que no li van preguntar per l'àtic i per altres casos que esquitxaven llavors l'expresident de la Comunitat de Madrid.
El sandvitx socialista de La Sexta, Podem i la Moncloa
Pablo Iglesias i Antonio García Ferreras
Els enregistraments de l'Operació Lezo deixen meridianament clar que a La Sexta es va potenciar a Podem per beneficiar el PP, el que va donar l'estocada a un PSOE en ruïnes. Resulta difícil pensar que una maniobra d'aquest tipus no es realitzés amb el vistiplau del Govern si es té en compte que és el que decideix qui pot emetre a la televisió en obert i qui no.
Tampoc convé oblidar que La Sexta, que va trobar el seu nínxol de mercat en l'ala esquerra (consentit o no per Moncloa, segons es vulgui creure) ha realitzat des que pertany a Atresmedia alguns moviments que resulten sospitosos si es contextualitzen com cal.
Especialment comentat va ser el que va tenir lloc a l'estiu de 2015, quan els seus responsables van optar per substituir les habituals reposicions d'El Intermedio que havia programat durant els anys anteriors per un programa de zàping. És a dir, l'humor anti-PP de l'espai amb més audiència de la cadena per un espai compost per vídeos de Youtube i derivats.
Casualment, en aquestes dates estava pendent de resoldre el concurs per sis llicències de TDT que havia convocat a l'abril l'Executiu. En Atresmedia van negar que la decisió d'amagar a 'El Gran Wyoming' estigués condicionada per aquest procés, però el cert és que la coincidència en el temps de dos assumptes despertar moltes suspicàcies.
Cal no oblidar que, uns dies després que es conegués als guanyadors d'aquest concurs -Atresmedia va aconseguir un permís per emetre en alta definició-, eldiario.es va publicar un document cuinat al Ministeri d'Indústria que confirmava la sospita que en els repartiments de llicències per a la televisió en obert sempre ha primat el cop de dit, i que això de la meritocràcia és simplement una cosa que figura en el manual d'instruccions, però que no convé tenir molt en compte per no perjudicar els propis interessos o beneficiar els de altres.
L'informe també deixava clar que, si algú preguntava el perquè als enemics polítics no se'ls concedien canals, la resposta havia de ser: "per l'escassetat de freqüències i per les possibilitats que els ofereix internet".
Molts usuaris de Twitter s'han fet càrrec de les declaracions de Pastor i de seguida han començat a recriminar-li els enregistraments que han vist la llum arran del cas Lezo, que posen de manifest com Roent i el seu presentador van evitar donar informacions per beneficiar González . En aquests enregistraments queda també constatat com Casals presumia davant Edmundo Rodríguez, conseller delegat de La Razón, que "el sandvitx al PSOE amb La Sexta funciona de cinema", en al·lusió a l'estratègia del empori televisiu per potenciar a Podem en benefici del PP .
Un país en el qual l'executiu sempre ha tingut una especial vocació per colonitzar les institucions en les que no li correspondria estar, resulta difícil pensar que anava a renunciar a controlar el mitjà que, ara per ara, més influència té sobre l'opinió pública.
No hay comentarios:
Publicar un comentario